Figures Retòriques i Recursos Literaris Essencials

Relacionades amb la sintaxi

Anàfora

Repetició d'un mateix mot o mots al començament de dues o més oracions o, sobretot, versos per reforçar-ne el sentit.

Exemple: Seràs roure, seràs llenya / seràs mar esvalotat

Asíndeton

Acumulació de signes de puntuació, sobretot comes, per accelerar i intensificar l'expressió.

Exemple: Aquesta mia pobra, / bruta, trista, dissortada pàtria

Hipèrbaton

Alteració de l'ordre sintàctic de les oracions per mètrica o per donar dinamisme.

Exemple: Amb una pinta de marfil polia / sos cabells de finíssima atzabeja / a qui los d'or més fi tenen enveja

Polisíndeton

Acumulació de conjuncions coordinants entre sintagmes, oracions o versos per alentir i intensificar l'expressió.

Exemple: El poble és tu i tu i tu / i ...

Paral·lelisme

Repetició d'una mateixa estructura sintàctica o de part de les paraules que la formen.

Exemple: Seràs brau / o de pau / Seràs carn d'escorxador / o màrtir nacional

Quiasme

Disposició simètrica de quatre elements de manera que el tercer reprengui el segon i el quart el primer.

Exemple: Salabrugues per coixí, / per llençol les gavarres

Relacionades amb el significat

Antítesi

Contraposició de dos mots, sintagmes o expressions de sentit oposat.

Exemple: M'exalta el nou i m'enamora el vell

Comparació

Relació de semblança entre dos termes, un de real i un d'imaginari, units per un nexe comparatiu (com, sembla, pareix, etc.).

Exemple: Lo comte Tallaferro va com lo vent volant per les altures del Pirineu

Epítet

Ús d'un adjectiu qualificatiu per remarcar una qualitat inherent o evident d'un nom.

Exemple: Lluna blanca de les pedres

Equívoc

Ús d'una paraula o expressió amb doble sentit, evident o que es pot deduir del context general.

Exemple: Que lentes (calentes) / les fulles roges de les veus, que incertes

Paradoxa

Unió de dues idees aparentment contradictòries o irreconciliables que, juntes, revelen un sentit profund.

Exemple: És quan dormo que hi veig clar

Sinestèsia

Associació de dos elements relacionats amb camps sensorials diferents.

Exemple: Se'ns va morint la llum, que era de color / de mel, i ara és color d'olor de poma

Metàfora

Associació d'un terme real amb un d'imaginari als quals se'ls atribueix una semblança.

Tipus de Metàfora

Pura o in absentia: Apareix l'element imaginari i el real s'omet o s'imagina.

Exemple: em vas convidar a tenir set, / una gran set per la qual / et vas fer copa on jo pogués beure

Impura o in praesentia: Apareixen tots dos termes (real i imaginari), sovint relacionats amb el verb "ser".

Exemple: Els meus pits són dos ocells engabiats

Al·legoria

Conjunt de metàfores relacionades i continuades al llarg d'un text o poema, creant un sentit figurat global.

Metonímia

Substitució d'un terme per un altre amb el qual manté una relació de contigüitat física o lògica (causa-efecte, continent-contingut, autor-obra, lloc-producte, part-tot, etc.).

Exemple: El marbre (el material) per referir-se al temple (l'edifici fet de marbre).

Sinècdoque

Designació d'un element amb l'expressió que normalment significa la part (generalitzant, el tot per la part) o el tot (particularitzant, la part pel tot).

Exemple: una onada (part pel tot, per referir-se al mar) o tenir quatre teulades (part pel tot, per referir-se a una casa).

Relacionades amb la lògica

Apòstrofe

Invocació o interpel·lació directa a una entitat real o imaginària, una persona absent, un objecte inanimat, un element natural, etc.

Exemple: Oh sol, oh màgic poderós / qui sense filtres ni col·liris / verses la gamma de ton iris

Hipèrbole

Expressió d'un significat de forma exagerada per tal d'intensificar l'atenció en un aspecte concret.

Exemple: Sense donar-me temps ni de respirar

Ironia

Expressió d'un sentit contrari al que literalment es diu, sovint amb intenció burleta o crítica.

Personificació

Atribució de qualitats o accions humanes a animals, objectes inanimats o conceptes abstractes.

Exemple: Sospira amb homes i arbres la campana.

Prosopopeia

Atribució de la qualitat de parlar a un animal o ésser inanimat. Sovint s'utilitza com a sinònim de personificació, però pot implicar específicament la capacitat de parla.