Figures retòriques i mètrica: guia completa

Figures retòriques

Al·literació: és la repetició d’un mateix so vocàlic o consonàntic. tralla, llamps llamps llunyana / Ara el sol no sol trair

Paronomàsia: consisteix a col·locar en una frase dos mots que solament es distingeixen en algun fonema, o bé en la repetició d’un mateix mot amb significat diferent:

estel fix mirant-me fit

Onomatopeia: consisteix a imitar sons reals:

Ning-nong, amor, ning-nong

Anàfora: repetició d’un mateix mot o grup de mots al començament de dues o més frases

Asíndeton: omissió de conjuncions de coordinació per tal d’accelerar el ritme de la frase:

Indecisa, rara, nova

ara comença la rosa

Polisíndeton: repetició d’una conjunció per donar més força a l’expressió:

la gran ciutat que talla i ascla i serra,

i abat les fites en el món poruc...

Paral·lelisme: recurs sintàctic que consisteix a repetir una mateixa estructura en diverses frases seguides:

té un revolar triomfal la vívida crinera,

té un cos de semidéu l’intrèpid conductor.

Hipèrbaton: alteració de l’ordre gramatical dels elements d’una frase:

L’enramellada Flora,

per cobrir de les illes la nuesa,

nova catifa de verdor ha estesa

Epítet: és l’adjectiu que expressa una qualitat inherent al substantiu. La seva funció és bàsicament expressiva:

On va aquella vela blanca

perduda en l’abisme blau?

Comparació: estableix una relació entre dos termes a partir d’una semblança real o imaginària. La relació entre ells és expressada amb un nexe gramatical (com, talment...) o bé amb sembla.

les noies amb descarats pits com llimones

Metonímia: consisteix a designar una cosa amb el nom d’una altra amb la qual manté alguna de les relacions següents

Després ja ve una cambra impressionant, perquè està decorada amb vuit Rafaels dels bons

Exclamació retòrica: serveix per expressar alegria, tristesa, dolor... És una figura bàsicament emotiva:

Interrogació retòrica: és una pregunta emfàtica que no espera resposta.

Antítesi: consisteix a oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments, expressions, etc., de sentit contrari:

Riu que riu, me fa un petó

que, sent de foc, va gelar-me.

Sinestèsia: és l’associació d’elements que provenen de camps sensorials diferents

Riu que riu, me fa un petó

que, sent de foc, va gelar-me.

Sinècdoque: es tracta d’estendre o restringir el significat d’un mot, prenent el tot per la part o la part pel tot

Metonímia: consisteix a designar una cosa amb el nom d’una altra amb la qual manté alguna de les relacions següents: la causa per l’efecte; l’efecte per la causa; el continent pel contingut; el lloc d’origen pel producte; l’autor per l’obra; la marca pel producte; l’instrument per la persona que l’utilitza; els trets físics pels morals; el signe per la cosa significada. El fragment següent és un exemple de l’autor per l’obra:

Després ja ve una cambra impressionant, perquè està decorada amb vuit Rafaels dels bons.

Mètrica

– Monosíl·lab: vers d’una síl·laba (rar)
– Bisíl·lab: vers de dues síl·labes
– Trisíl·lab: vers de tres síl·labes
– Tetrasíl·lab: vers de quatre síl·labes
– Pentasíl·lab: vers de cinc síl·labes
– Hexasíl·lab: vers de sis síl·labes
– Heptasíl·lab: vers de set síl·labes
– Octosíl·lab: vers de vuit síl·labes
– Eneasíl·lab: vers de nou síl·labes
– Decasíl·lab: vers de deu síl·labes; és molt habitual
(n’hi ha amb cesura i sense cesura)
– Hendecasíl·lab: vers d’onze síl·labes; és poc habitual
(n’hi ha amb cesura i sense cesura)
– Dodecasíl·lab: vers de dotze síl·labes sense cesura
– Alexandrí: vers de dotze síl·labes amb cesura

- Versos isosil·làbics: tenen el mateix nombre de síl·labes.

– Versos anisosil·làbics: tenen un nombre de síl·labes diferent.

– Versos blancs: segueixen un patró mètric pel que fa a la quantitat sil·làbica i al ritme però no presenten rima.

Versos lliures: no segueixen un patró mètric pel que fa a la quantitat sil·làbica ni al ritme.

Classificació

Tirallonga monorima: Tirada, més aviat llarga, de versos isosil·làbics i amb una sola rima. La balada és una tirallonga
monorima de versos llargs, generalment de catorze síl·labes,
cesurats per la meitat en un hemistiqui masculí i un altre
de femení.
Noves rimades: Tirada de versos isosil·làbics, sovint octosíl·labs, que rimen de dos en dos.
Codolada: Tirada de versos anisosil·làbics (heptasíl·labs o
octosíl·labs els llargs, i tetrasíl·labs o trisíl·labs els curts),
que van rimant de dos en dos.
Romanç: Tirada adaptada de la poesia castellana consistent
a fer alternar versos heptasíl·labs amb rima assonant amb
versos blancs.

L’estrofa és l’agrupació de versos que comparteixen el ritme, la rima i el sentit (o, si més no, algún o alguns d’aquests elements) i que queda delimitada per una pausa

Tipus composicions:

Cançó Composició lírica, popular o culta, de tema generalment amorós, amb una sèrie d’estrofes i unes parts repetides característiques, el refrany i la tornada

Corranda Composició popular improvisada,

Dansa Composició trobadoresca de tema amorós o, en alguns casos, religiós, que perdura en el Renaixement

Estança Composició culta d’origen italià consistent en la repetició d’una estructura estròfica un cert nombre de vegades

Glossa Composició culta encapçalada per una entrada, generalment una quarteta

Goigs Composició popular dedicada a la Mare de Déu o a algun sant.

Haikú Composició lírica culta breu, d’origen japonès, formada per tres versos femenins anisosil·làbics breus

Tanka Composició lírica culta breu, d’origen japonès, formada per cinc versos femenins anisosil·làbics breus

Lletres satíriques Composició culta de tema satíric semblant a la dansa i als goigs.

Sextina Composició culta d’origen trobadoresc formada per sis estrofes de sis versos decasíl·labs cadascuna enllaçades per sis mots rims que es van repetint al llarg de totes les estrofes però en versos diferents

Sonet Composició culta d’origen italià formada per dos quartets expositius i dos tercets conclusius.