Figures Retòriques: Guia Completa amb Definicions i Exemples

Figures Retòriques Essencials: Definició i Exemples

Al·literació

Repetició d'un mateix so al llarg d'una composició.

Exemple: Un ruc arrossega un carro (Jacint Verdaguer).

Paronomàsia

Joc de paraules que s'estableix entre mots de fonètica semblant. També és l'ús d'un mateix mot amb sentits diferents.

Exemple: Ara he fet una maqueta, / d'una església «maqueta» (Josep Carner).

Anagrama

Paraula formada a partir de les lletres d'una altra paraula, ordenades de diferent manera.

Exemple: La Sinera d'Espriu, a partir d'Arenys.

Palíndrom

Mot o frase que es pot llegir tant de dreta a esquerra com d'esquerra a dreta.

Exemple: Roma / amor.

Asíndeton

Supressió de conjuncions per accelerar el ritme del discurs.

Exemple: Que ve de tu, cadena clara, serra, plaer, claror meva! (Rosselló-Pòrcel).

Polisíndeton

Repetició de les conjuncions de coordinació, amb la finalitat de remarcar algunes paraules o de donar més vivacitat al text.

Anàfora

Repetició d'una o diverses paraules al començament d'una sèrie d'oracions per emfasitzar-les.

Exemple:

• Vinyes verdes del coster,
• sou més fines que la userda.
• Verd vora el blau mariner
• vinyes amb la fruita verda,
• vinyes verdes del coster. (Josep M. de Sagarra)

Paral·lelisme Sintàctic

Repetició d'una mateixa estructura sintàctica en diverses frases seguides.

Exemple: Fem l'escamot dels qui mai no reculen / i sols un bes els pot fer presoners, / fem l'escamot dels qui trenquen les reixes / i no els fa caure sinó un altre bes. / Fem l'escamot dels soldats d'avantguarda: / el primer bes que se'ns doni als primers. (Salvat-Papasseit)

Hipèrbaton

Alteració de l'ordre lògic i gramatical de les paraules o les frases.

Exemple: Serpegen de les ones pel tors adolescent (Guerau de Liost).

Comparació

Figura que consisteix a relacionar dos fets o idees, en base a una semblança real o imaginària entre ells, mitjançant un nexe gramatical amb la intenció de fer-la més comprensible o destacar-la.

Exemple: Tota la meva vida es lliga a tu / com en la nit, les flames a la fosca.

Hipèrbole

Deformació de la realitat mitjançant l'exageració.

Exemple: Aglaia té una set que eixuga el seny, la parla (Josep Carner).

Sinestèsia

Associació d'impressions sensorials corresponents a sentits diferents.

Exemple: Se'ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color dolor de poma (Gabriel Ferrater).

Apòstrofe

Invocació o interpel·lació vehement a algú, ja sigui real o imaginari.

Metàfora

Identificació poètica entre un element real i un d'irreal quan només el segon és present en el discurs.

Exemple: Escolto la cançó de marbre (mort) (Salvador Espriu).

Metonímia

Designació d'una cosa amb el nom d'una altra que s'hi relaciona per un lligam de causa-efecte, continent-contingut, matèria-objecte.

Exemples:

• Llegir Espriu (un llibre/poema d'Espriu).
• Beure un priorat (un vi del Priorat).
• Respectar els cabells blancs (la gent gran).

Oxímoron

Unió de paraules o idees que s'exclouen entre si (alegres plors; foscor clara). Sempre són un nom més un adjectiu que es contradiuen.

Antítesi

Figura que consisteix a contraposar dues expressions que tenen significats contraris.

Exemple: Tot era gerd a l'estiu i gebrat a l'hivern (Joan Teixidor).

Paradoxa

Unió de dues idees aparentment irreconciliables en el marc d'una oració o d'un vers.

Exemple: És quan dormo que hi veig clar (J. V. Foix).

Personificació

Figura que consisteix a atribuir qualitats humanes a animals, plantes o éssers inanimats. Si l'element personificat parla, la figura retòrica l'anomenem prosopopeia. No obstant això, personificació i prosopopeia sovint s'usen amb significació sinònima.

Interrogació Retòrica

Figura que consisteix a formular, emfàticament, una pregunta que no espera resposta, perquè se suposa òbvia.

Exemple: Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap? (Joan Maragall).

Símbol

Representació d'un concepte per un altre que l'evoca per semblança.

Exemple: Així com cell qui es veu prop de la mort, / corrent mal temps, perillant en la mar (Ausiàs March). (El navegant a la deriva com a símbol de la incertesa de l'aventura amorosa).