Figures retòriques i estilística: Guia completa

Polifonia, Registres i Figures Retòriques

Polifonia

La polifonia en un text es manifesta a través de les diferents veus que hi apareixen:

• Locutor: Conduïx el text. Pot ser el narrador en un text narratiu, la veu en primera persona en un text argumentatiu, o la veu en tercera persona (o primera del plural) en un text objectiu.
• Al·locutari: És a qui s'adreça el receptor.
• Enunciador: Diferent del locutor, aporta una veu pròpia dins del text.

Registres Lingüístics

Els registres lingüístics varien segons el context i la formalitat:

• Vulgar
• Literari
• Científic
• Estàndard
• Col·loquial
• Argot

Figures Retòriques (Recursos Estilístics)

Les figures retòriques són recursos que enriqueixen l'expressivitat del text:

• Anàfora: Repetició d'una o més paraules al començament de frases o versos successius.
• Asíndeton: Supressió de connectors (conjuncions).
• El·lipsi: Supressió de paraules que se sobreentenen.
• Encavalcament: Continuïtat d'una unitat sintàctica d'un vers al següent.
• Epítet: Adjectiu que ressalta una qualitat inherent al substantiu (p. ex., "la blanca neu").
• Hipèrbaton: Alteració de l'ordre habitual dels mots en una frase.
• Antítesi: Ús de paraules o expressions de significat oposat ("Jo el foc, tu l'aigua").
• Enumeració: Acumulació d'elements (objectes, accions, qualitats) juxtaposats.
• Gradació: Sèrie ordenada d'elements en ordre ascendent o descendent ("En terra, en fum, en pols, en ombra, en res" - Góngora).
• Hipèrbole: Exageració en la presentació de la realitat.
• Ironia: Expressar, en to de burla, el contrari del que es vol comunicar.
• Imatge: Identificació entre dos objectes amb una relació significativa.
• Símil o Comparació: Comparació explícita entre un terme real i un objecte poètic, utilitzant "com" o una expressió similar ("Com l'ocell que deixa el niu").
• Paradoxa: Unió d'idees aparentment irreconciliables ("Viure sense viure, que amb tu morir és néixer").
• Metàfora: Comparació implícita on s'elimina l'element comparatiu ("Els teus ulls són fanals que il·luminen la meva foscor").
• Sinècdoque: Designar la part pel tot o viceversa ("mil caps de bestiar" per "mil vaques"); el singular pel plural ("el català és garrepa"); l'individu per l'espècie ("és un Samsó").
• Metonímia: Designar:
  • La causa per l'efecte ("els cabells blancs demanen respecte").
  • L'autor per l'obra ("he comprat un Modigliani").
  • El lloc per la cosa que en prové ("un Priorat").
  • L'instrument per qui l'utilitza ("la primera batuta").
• Retrat: Combinació de descripcions física i de caràcter. Si la descripció és molt viva, s'anomena hipotiposi.
• Personificació: Atribuir qualitats humanes a éssers inanimats o abstractes.
• Sentència: Reflexió profunda i taxativa.

Connectors Textuals

Els connectors textuals organitzen i relacionen les idees:

• Additius (addició): i, en efecte.
• Continuïtat: a més, doncs.
• Distribució: d'una banda, d'entrada.
• Digressió: per cert.
• Especialització: en concret.
• Generalització: en general.
• Intensificació: més encara.
• Disjuntius.
• Reformulació: és a dir.
• Exemplificació: per exemple.
• Resum: en resum.
• Contrastius:
  • Adversatius: però, tanmateix.
  • Concessius: malgrat tot, encara que.
  • Refutatius: per contra.
• Consecutius:
  • Conseqüència: així doncs, per tant.
  • Conclusió: en definitiva.
• Causal: ja que, perquè.
• Condicional: en cas que.