Tres Figures Essencials de la Literatura Catalana i Valenciana

L'article d'opinió de Joan Francesc Mira és un assaig en miniatura. Mira ha après de Fuster els recursos essencials del gènere i argumenta amb gràcia, maneja molt bé la ironia i és un mestre de l'adjectiu. Quan observa un poble, un territori o un costum, Mira compara allò que descriu amb allò que passa al nostre país. Si observa coses que no tenen comparació amb els costums locals ho constata amb enveja, sorpresa, ironia o curiositat.

Temes com el nacionalisme, la relació entre cultura i poder, la creació i l'evolució de les identitats i dels símbols... ocupen una part considerable dels treballs de Mira. És un escriptor arrelat al País, conscient de les seves virtuts però també de les seves debilitats. Observa la societat valenciana amb una mirada madura, enriquida per l'experiència de la lectura i per la seva dedicació a l'escriptura.

Vicent Andrés Estellés: La Poesia de la Vida Quotidiana

Vicent Andrés Estellés començà a escriure poesia a la postguerra, però fou conegut sobretot a partir dels anys 70. Escrigué des de València i el situem en el grup poètic de la postguerra. La seva obra és original i exuberant. Escriure poesia per a ell fou una necessitat. Fou un poeta que retratà la vida quotidiana.

Temes Clau en l'Obra d'Estellés

• La dona, el sexe, el camp, l'amor.
• La dignitat personal i civil (els seus valors).
• La pàtria: un drama col·lectiu d'un idioma, la tragèdia d'una cultura i el dolor causat per una llibertat nacional oprimida per un règim.

En plena postguerra, Estellés va fer un inventari dels personatges i els esdeveniments del seu dia a dia a través de la tendresa, la ràbia, el sarcasme... i el resultat fou una crònica amarga i al mateix temps esperançada.

Llenguatge i Estil

Estellés forjà el seu llenguatge sobre:

• La llengua poètica de les obres contemporànies.
• La llengua poètica dels clàssics valencians.
• La llengua col·loquial de l'Horta.

La mort fascina Estellés. Quan parla de mort, parla d'un cadàver estès a terra, de la mort de la seva filla, d'un cementiri... També sent una atracció obsessiva per l'amor, que va des del sexe fins al desig.

La poesia d'Estellés és una elaboració estilística i retòrica amb imatges metafòriques, vers lliure, topònims, versos alexandrins... També fa paròdia de la tradició clàssica de les èglogues o dels tòpics de la Renaixença. Gràcies a Estellés la gent lligen amb passió i amb facilitat.

Salvador Espriu: Poeta, Dramaturg i Novel·lista

Salvador Espriu i Castelló va ser un poeta, dramaturg i novel·lista català. A causa de les commocions de la Guerra Civil, fou escriptor oficinista. La seva obra és una mescla d'un intel·lectualisme i d'un descriptivisme. La riquesa idiomàtica, la complexitat temàtica i la capacitat d'escriure la història col·lectiva, han fet que sigui una de les figures més importants del segle XX.

Cicles i Obres Clau

El seu primer llibre de poesia, Cementiri de Sinera, Espriu va evocar el món destruït per la guerra. Els quatre llibres següents (Les hores, Mrs Death, El caminant i el mur i El Final del laberint) formen l'anomenat cicle líric. Aquests llibres tracen un camí d'interiorització que culmina amb l'experiència mística del Final del laberint, on Espriu segueix els principis lligats a la teologia negativa, segons la qual Déu es comporta com un cec respecte a la humanitat.

La posició mística canvia amb la Pell de Brau. La poesia d'Espriu va començar a ser qualificada com a realista. El to de l'obra va semblar modern, a pesar que només es va limitar a parlar en general de la llibertat, la justícia i la tolerància. La Pell de Brau va adquirir un caràcter de discurs cívic, a causa del clima que es vivia en la societat catalana del moment, així com pel fet de centrar el punt de vista en el conjunt de Sefarad.

El fet que els seus poemes fossin musicats i cantats per Raimon va contribuir a la popularització de les seves obres.