Figures destacades del teatre modernista català

Josep Pous i Pagès (Figueres, 1873 - 1952) Fill de metge i propietari rural, començà estudis de Medicina però no acabà. Periodista i escriptor, empresari teatral. Exiliat el 1939. Autor de la novel·la “La vida i la mort d'en Jordi Fraginals” (jove vitalista, son pare el fa entrar al seminari, s'escapa, se casa amb n'Alberta. Càncer final, suïcidi.

Salvador Galmés (Sant Llorenç des Cardassar 1876 - 1951) De família pagesa, aprèn l'ofici de fuster, seminarista, capellà i llicenciat en Dret. Transcrigué i publicà obres de Ramon Llull, plet amb el seu mestre Antoni Maria Alcover, traductor d'obres llatines. Una novel·leta “Flor de card,” i nombroses narracions (“La dida,” “El garriguer d'Infern”...) Naturalisme rural.

TEATRE MODERNISTA

Corrent Vitalista: teatre d'idees: veritat per damunt de tot, situació de la dona, llibertat...

Henrik Ibsen: “Casa de pepes” (Nora, matrimoni, xantatge per deutes, feminisme, recerca identitat…)

“Un enemic del poble” (dr. Stockmann, balneari, aigües contaminades…)

Ignasi Iglesias i Joan Puig i Ferreter

Corrent Simbolista: drama estàtic, personatge sublim, tragèdia quotidiana

Maurice Maeterlinck. “La intrusa” (la mort, sense argument, sense acció, silencis…)

Santiago Rusiñol i Adrià Gual.

Wagnerisme: Wagner: model de teatre musical basat en la unió de totes les arts; encarnació perfecta de l'artista ideal

Santiago Rusiñol. (Barcelona, 1861-Aranjuez, 1931)

“Pintor que de tant en tant escrivia.” Família: hereu d'industrials tèxtils. “Cau Ferrat.”

Organitzador de les Festes Modernistes de Sitges i assidu de les tertúlies dels “Quatre Gats.” Articles a “La Vanguardia.” Viatges.

“L'alegria que passa” (1898) (musicada) (poble avorrit = prosa/ circ, gimnastes que passen = poesia; etern conflicte entre la prosa i la poesia, entre la societat i l'artista, entre el materialisme i l'espiritualisme)/ Arcalde/ Joanet, fill de l'Arcalde/ Tòfol: panxacontent/ Zaira/ Cop de Puny/Clown)

“El jardí abandonat” (1900) (= conflicte que a l'anterior) jardí: món poètic ideal; Marquesa; la seva néta Aurora: casada amb el jardí; cambrera Gertrudis; pretendent Lluís: enginyer, progrés; Aurora li regalarà una flor, símbol de la necessitat de la poesia que té el món material; pretendent Ernest: cosí artista (el mateix Rusiñol); jardí-cementeri;

“Cigales i formigues” (1907) insectes; cigales: artistes: L'Ermità; viuen al cim de la muntanya. Edat Mitjana. formigues: gent material, treballadora, en Vianda. Demanen ajuda a les cigales, pugen en processó, contacte món matèria-món esperit.

“El pati blau” (drama realista-naturalista); “L'hèroe” (sàtira de la desfeta 1898); “La bona gent”

“L'auca del senyor Esteve”, novel·la (i auca popular amb dibuixos i rodolins), reconvertida en obra de teatre el 1917. Senyor Esteve: símbol de la burgesia; Ramonet: símbol de l'artista modernista. Enfrontament artista-societat

Adrià Gual (Barcelona, 1872-1943)

Pintor, escenògraf, autor i director. Teòric, companyia pròpia: Teatre Íntim. Fundador de l'Escola d'Art Dramàtic.

“Nocturn, Andante morat” (simbolista); “Silenci” (teòrica); “Blancaflor” (llegendes); “Misteri de dolor” (triangle amorós, passió d'una noia pel seu padrastre, rural, naturalista)

Ignasi Iglésias (1871-1929) Origen humil, temes obrers, teatre d'idees, reivindicacions socials, contra el moralisme, defensa del treball. “Fructidor” (dona que deixa el marit i torna amb un antic amant)a 4:58