Figures, Conseqüències de la Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda

Figures Clau de la Segona Guerra Mundial

Maurice Papon: Col·laboració i Judici

Va treballar a l'administració pública francesa des de 1931 i durant el règim de Vichy va tenir un paper actiu en la col·laboració amb els nazis. Entre 1942 i 1944, va dirigir la detenció i deportació de 1.645 jueus cap als camps de concentració.

Després de la Segona Guerra Mundial, no va ser jutjat immediatament i va continuar la seva carrera política. Va ocupar diversos càrrecs a l'administració fins a ser ministre entre 1972 i 1981. El 1981, el setmanari Le Canard Enchaîné va publicar proves documentals que demostraven el seu paper en la deportació de jueus. Això va provocar una investigació i, finalment, el seu processament per crims de guerra, que va acabar amb la seva condemna el 1998.

Anna Frank: L'Amagatall i el Diari

L'«Amagatall» era un annex amagat darrere de l'empresa del seu pare a Amsterdam. Els van ajudar Miep Gies, Johannes Kleiman, Victor Kugler i Bep Voskuijl portant-los menjar i informació de l'exterior. Van ser delatats per una persona desconeguda i arrestats per la Gestapo el 4 d'agost de 1944.

Després de la detenció, van ser enviats primer a Westerbork i després deportats a Auschwitz. Anna i la seva germana Margot van ser traslladades a Bergen-Belsen, on van morir de tifus el 1945. L'únic supervivent de la família va ser Otto Frank, que va publicar el Diari d'Anna el 1947. Com ella, hi va haver milions de dones exterminades. Ella, amagada, escrivia tot el que vivia al seu diari.

Primo Levi: Supervivència a Auschwitz

Després de l'armistici italià de 1943, va unir-se als partisans per lluitar contra els nazis i feixistes. Va ser capturat el desembre de 1943 i empresonat. Per evitar l'execució, va confessar que era jueu i el van enviar al camp de Fossoli i després a Auschwitz. Si l'haguessin considerat partisà, probablement l'haurien executat.

En ser jueu, el van deportar als camps, on va sobreviure gràcies als seus coneixements de química que li van permetre aconseguir una feina menys dura.

Conseqüències de la Segona Guerra Mundial

A continuació, es presenta un esquema de les principals conseqüències del conflicte:

• Pèrdues Humanes

  1. Entre 75 i 78 milions de morts, incloent civils i militars.
  2. Bombardejos massius i genocidis, com l'Holocaust.
  3. Destrucció de ciutats senceres com Hiroshima i Nagasaki.

• Desplaçaments de Població

  1. Milions de refugiats i desplaçats per la destrucció de llars i fronteres canviants.
  2. Deportacions massives i desplaçaments forçats, especialment a Europa de l'Est.

• Pèrdues Econòmiques

  1. Destrucció d'infraestructures: ciutats, fàbriques i transports van quedar devastats, afectant la producció.
  2. Endeutament massiu: els països van acumular greus deutes per la despesa militar.

• Conseqüències Morals

  1. Trauma i pèrdua de vides: milions de persones van morir o van quedar marcades per horrors com els camps de concentració i els bombardejos.
  2. Crisi de valors: la humanitat va haver d'afrontar les atrocitats comeses, com l'Holocaust, qüestionant l'ètica i la moral de la societat.

Impacte de la Guerra del Vietnam als EUA

Quines conseqüències va tenir la Guerra del Vietnam en la societat nord-americana?

• Moltes protestes contra la guerra, sobretot entre els joves.
• Pèrdua de confiança en el govern.
• Milers de soldats nord-americans van morir o van tornar amb problemes físics o psicològics.
• Crisi econòmica.

La Guerra Freda (1947-1991)

Què s'entén per Guerra Freda?

Va ser el nou sistema de relacions internacionals que va sorgir el 1947 i va perdurar fins al 1991. Aquesta època destaca per l’enfrontament entre dues superpotències, els Estats Units i la Unió Soviètica, i la divisió del món en dos blocs, cadascun liderat per una superpotència, amb sistemes econòmics, polítics i socials oposats:

• El bloc occidental tenia un sistema polític democràtic i una economia capitalista.
• El bloc comunista defensava un sistema polític totalitari marxista i una economia planificada.

Origen i Esdeveniments Clau

L’inici de la Guerra Freda es vincula al final de la Segona Guerra Mundial. No es va trigar a veure que la cooperació entre els aliats vencedors del conflicte era totalment impossible. El 1946, Churchill va anunciar la creació d’un Teló d’Acer. Amb aquest terme descrivia la influència soviètica creixent sobre els països del centre d’Europa i feia públic que l’entesa entre els aliats s’estava trencant.

Altres esdeveniments que van indicar l’inici del conflicte van ser la Guerra Civil Grega i la crisi entre l’Iran i Turquia.

Característiques Principals

Quines característiques presenta la Guerra Freda a grans trets?

• La cursa d’armament.
• La política «a la vora de l’abisme».
• Els conflictes regionals.
• L’ús de la propaganda.
• El desenvolupament de l’espionatge i els serveis secrets.

Conceptes Clau de la Guerra Freda (Diferències)

OTAN i Pacte de Varsòvia

L’OTAN (Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord) es va establir com una aliança militar defensiva contra qualsevol agressió possible al món occidental. Per la seva banda, el Pacte de Varsòvia es va establir com a resposta a l’OTAN. Va ser una aliança entre l’URSS i els països que estaven sota la seva òrbita per defensar-se de qualsevol mena d’agressió del bloc occidental.

Pla Marshall i COMECON

El Pla Marshall va ser un pla d’ajuts per reactivar l’economia europea per valor de gairebé 13.000 milions de dòlars. El COMECON (Consell d'Assistència Econòmica Mútua) va ser engegat per l’URSS, i tenia com a objectiu coordinar la planificació de l’economia dels seus països membres i consensuar un sistema d’ajuda mútua.