Figures Clau del Modernisme Català: Maragall i Rusiñol

Joan Maragall: Poeta, Assagista i Periodista Modernista

Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911) fou un escriptor clau del Modernisme català. Com a traductor d'autors alemanys com Goethe, Novalis i Nietzsche, acomplí a la perfecció l'objectiu d'obrir la literatura catalana a l'actualitat europea. Maragall fou un escriptor amb una clara voluntat d'incidència social, destacant com a poeta, assagista i periodista. Nascut en una família d'industrials tèxtils, rebutjà el negoci familiar per dedicar-se a les lletres. Col·laborà en revistes com el Diario de Barcelona o L'Avenç. Després de la Setmana Tràgica, escrigué tres articles polèmics on criticava el paper de la burgesia.

Entre els seus poemes més importants destaquen La Vaca Cega, Cant Espiritual i Oda a Espanya, entre d'altres. Malgrat la seva rellevància, la seva obra poètica és relativament breu, ja que només publicà cinc llibres de poemes. En el segon d'aquests llibres apareix la primera versió del Comte Arnau, un poema de vitalisme optimista d'inspiració nietzschiana. La seva poesia impactà pel seu to realista i la recerca de la sinceritat, manifestant així la seva teoria de la "paraula viva", que exposa a L'Elogi de la Paraula, una poesia amb un sentit més profund de la raó.

El Teatre Modernista: Plataforma d'Idees i Estètica

El teatre fou una de les plataformes més efectives per a la difusió de les idees del Modernisme, permetent visualitzar els dos corrents principals del moviment:

• Teatre d'Idees: Representat per autors com Joan Puig i Ferreter, que seguí el model d'Ibsen. En aquest corrent, els personatges lluiten apassionadament pels seus ideals amb una voluntat regeneradora.
• Teatre Simbolista: Amb el dramaturg belga Maurice Maeterlinck com a referent, aquest teatre es basa en la caracterització dels personatges i la recreació d'ambients, configurant un teatre de caràcter esteticista.

Santiago Rusiñol: L'Artista Total del Modernisme Català

Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931) fou una figura polifacètica del Modernisme: dramaturg, poeta, novel·lista, pintor i agitador cultural. Representant de l'alta burgesia, encarnà la bohèmia daurada. Rusiñol fou l'organitzador de les cèlebres Festes Modernistes de Sitges i un membre destacat de les tertúlies d'Els Quatre Gats. Va viure un temps a París, on conegué impressionistes francesos, i morí mentre pintava quadres de jardins.

Cronologia Destacada de Santiago Rusiñol

1. 1891: Estades a Montmartre, París, on pintà influenciat per Degas.
2. 1892: Organitza la Primera Festa Modernista (23 d'agost).
3. 1893: Segona Festa Modernista (10 i 11 de setembre); presenta La Intrusa i realitza la seva primera estada a Mallorca.
4. 1894: Tercera Festa Modernista (4 de novembre).
5. 1897: Quarta Festa Modernista (14 de febrer).
6. 1899: Segon viatge a Mallorca, acompanyat del pintor Joaquim Mir.
7. 1901: Estrena l'obra de teatre Cigales i Formigues.
8. 1902: Tercer viatge a Mallorca, on pintà teles per al Gran Hotel.
9. 1903: Quart viatge a Mallorca; participa en la inauguració del Gran Hotel.
10. 1904: Cinquè i darrer viatge a Mallorca; publica L'Auca del Senyor Esteve.

Obra Teatral de Santiago Rusiñol

La seva producció teatral fou concebuda com una mostra de l'art total. L'Alegria que Passa integra el llenguatge dramàtic, el poètic i el musical (creat per Enric Morera), així com el pictòric (realitzat per ell mateix). Aquesta obra simbolitza la llibertat i la poesia. Altres obres com El Jardí Abandonat (1900) i Cigales i Formigues (1901) estableixen l'oposició irreconciliable entre el món de la poesia i el món de la prosa.

L'Auca del Senyor Esteve és la seva obra més coneguda. El 1907 la publicà com a novel·la, i el 1917 en feu l'adaptació teatral. El Senyor Esteve representa els valors de la tradició dels comerciants, centrats en el treball i incapaços d'entendre l'art.