Figures Clau de la Cultura Catalana: Joan Alcover i Pompeu Fabra

L'Escola Mallorquina: Poesia Clàssica i Modernisme

L’Escola Mallorquina va ser un grup de poetes situats temporalment a la primera meitat del s. XX que es caracteritzen per una poesia clàssica, inspirada en els grecs i llatins. Els poetes escriuen amb característiques pròpies del Romanticisme, el Neoclassicisme, el Naturalisme i, sobretot, del Modernisme. Això feia que la seva poesia fos molt rigorosa acadèmicament en forma i temàtica, i que tingués un to expressiu.

Aquestes característiques l’apropen en cert sentit al Noucentisme i, especialment, a Josep Carner, que va defensar activament l’estètica clàssica dels poetes mallorquins.

Joan Alcover: Vida, Obra i Humanisme

Els mestres de l’escola van ser Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. En aquesta ocasió, ens centrarem en la figura de Joan Alcover.

Biografia i Trajectòria Professional

Alcover neix a Palma i estudia batxillerat amb Miquel Costa i Llobera. Estudia dret a la Universitat de Barcelona i, tot i que comença escrivint en castellà, no triga a rebre un premi dels Jocs Florals. Quan es llicencia en dret, torna a Palma i ingressa en un partit liberal. Però l’experiència política no li agrada, així que ho deixa i exerceix d’advocat fins que guanya les oposicions a relator de l’Audiència Territorial de Palma.

Es casa, té fills i muntà tertúlies a ca seva, on hi assisteixen molts personatges importants, com ara Miquel Costa i Llobera, Santiago Rusiñol i Rubén Darío. Continua escrivint i guanyant premis fins que, l’any 1926, mor a Palma.

Simbologia i Humanisme Clàssic

Els seus poemes estan plens de personatges que l’omplen de vida. El símbol de l’arbre, per exemple, representa la llibertat enfront de la fugacitat de la vida, o el creixement social i cultural.

Respecte a l’humanisme clàssic, Alcover rebutja la “tirania de les escoles” i un classicisme massa neutral. És, més que un classicista, un humanista.

Pompeu Fabra i la Normativització de la Llengua Catalana

Pompeu Fabra es trasllada a Barcelona cridat per Enric Prat de la Riba i Sarrà. Allà fou nomenat professor a la càtedra de català, creada per la Diputació de Barcelona, i membre de la novella Secció Filològica (1911) de l'Institut d'Estudis Catalans, de la qual més tard fou president.

Les Tres Etapes de l'Obra Normativa de Fabra

L'obra de Fabra es pot dividir en tres etapes principals de normativització:

1. Primera etapa (Ortografia): Promulgà les “Normes ortogràfiques” (1913), referents a la reforma ortogràfica.
2. Segona etapa (Gramàtica): Publica la “Gramàtica catalana” (1918).
3. Tercera etapa (Diccionari): Publica el “Diccionari general de la llengua catalana”, que contenia totes les paraules indispensables per al parlant català del moment.

Aquestes van ser les tres obres principals d'en Pompeu, tot i que va escriure moltíssimes més obres.

Curiositats Ortogràfiques

Com a curiositat, podem dir que en una de les seves primeres obres, “Qüestions d'ortografia catalana”, va proposar l'eliminació de la lletra 'hac' del català, així com la de les erres mudes finals (com per exemple a “clar” o a “flor”).