/ficha/edip-rei/
Enviado por Chuletator online y clasificado en Griego
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,2 KB
PERSONATGES
Èdip:
Heroi tràgic per excel.Lència. Noble, valent ,honrat i just.
Sent culpa per haver causat el mal de Tebes i creu que mereix un càstig per haver mort son pare i cometre incest amb sa mare. Èdip significa “el dels peus inflats”. Segons el mite,
el pastor, en lloc de matar-lo, li va perforar els peus i el va penjar per ells dalt d’un arbre.
En el seu favor, té haver salvat Tebes de l’Esfinx. Simbolitza la incapacitat humana de fugir al seu destí.
Creont:
Cunyat d’Èdip.Enviat per Èdip a consultar l’Oracle per veure què havia produït la pesta. Èdip desconfia d’ell, perquè el té per traïdor i intrigant. Ell sempre ho nega.
Iocasta:
Mare i esposa. Mitjancera entre Èdip i el seu germà Creont. Iocasta, horroritzada per l’incest comès, es suïcida penjant-se, després de no haver aconseguit frenar les indagacions d’Èdip.
Tirèsias:
L’endevinador. És fonamental perquè dóna a entendre qui és i què ha fet Èdip.S’insulten en l’escenari. Èdip el creu un traïdor, que actua en connivència amb el seu cunyat Creont.
El cor
Té una funció clau. L’integren un grup de persones disfressades amb màscares. S’instal.Len en l’orchestra i desfilen al final en sentit contrari al de la seua entrada. Actuen com si foren una sola veu. En Èdip rei són un ferm aliat del protagonista, enaltint les seues virtuts i refrenant la seua còlera. El cor no es dirigeix als personatges, sinó al públic.
Personatges secundaris
El missatge.:
Aclareix definitivament el misteri.
Pastor:
Confessa que havia entregat al missatger el fill del rei Larios i de la reina Iocasta.
Apol.Lo:
Revela a Larios la terrible profecia. Promotor de la recerca de la veritat.
Característiques de el teatre grec:
Gairebé totes les ciutats gregues tenien un teatre, perquè les obres de teatre formaven part de molts festivals grecs. Als grecs, de fet, els encantava cantar i ballar, encara que al principi els teatres només s'utilitzaven per a la celebració de festivals.
Els teatres eren construïts en vessants a l'aire lliure, i sovint podien albergar la presència a més de 18.000 espectadors. Tenien forma semicircular amb fileres de seients escalonats de pedra, que eren col·locats al seu voltant.
La forma dels teatres oferia a tots els presents en l'Audíència una meravellosa i excel·lent visió, i també significava que podien escoltar sense problemes als actors. Al centre hi havia una pista de ball circular, amb un altar per realitzar els diferents sacrificis dedicats a Dionís.
Com hem comentat, tots els actors eren homes, i portaven grans màscares que solien exagerar les emocions o els trets facials. L'orifici de la boca solia ser més gran, per ajudar a amplificar les veus.
A més, les obres gregues eren sobretot tragèdies o comèdies. Així, mentre que les tragèdies eren sovint sobre el passat, la temàtica de les comèdies tindrien a ser sobre la vida quotidiana, l'actual de al moment. D'altra banda, mentre que els actors que participaven en les tragèdies solien portar vestits de color fosc, els participants en les comèdies vestien colors brillants.
1.TEMES I INSERCIÓ EN L’OBRA
La creença en el destí fatal, la cerca de la veritat purificadora, el reconeixement de la pròpia identitat, la ceguesa com a element metafòric,etc.
L'obra sobre Èdip més famosa i influent és la tragèdia Èdip Rei escrita per Sòfocles. Al principi de l'obra apareix el poble de la ciutat de Tebes (o de Cadme, el seu fundador), postrat davant els peus d'Èdip, que és el governant de la ciutat (després de haver-la salvat de les urpes de l'Esfinx). El poble suplica a Èdip que posi fi a la terrible epidèmia que assota a la població. Èdip tractarà d'esbrinar la causa de la crisi enviant al seu cunyat i alhora oncle, Creont, a Delfos per consultar a l'Oracle. Creont transmet a Èdip i a el poble de Tebes, al tornar de Delfos, el vaticini de l'Oracle; el qual venia a dir que el culpable de l'epidèmia era l'assassí de l'antic rei tebà, Laio. Èdip va prendre la determinació de perseguir sense descans a l'assassí i de castigar molt durament en cas de trobar-lo, sense saber que estava cavant la seva pròpia tomba. A partir d'aquest moment, el protagonista farà tot el possible per desemmascarar l'assassí mentre que diversos personatges com Tirèsies, la seva mare Iocasta després i un criat finalment, al saber qui és a qui busca, tractaran de fer-li desistir de tal propòsit. Però, malgrat tot això, Èdip seguirà desentranyant el cas fins adonar-se que ell és l'assassí. En l'obra, el poble tebà, (representat com el cor), cobrarà un paper molt important, opinant sobre totes les decisions que prenen els governants de la ciutat, i tenint molta influència sobre aquestes decisions.
En l'obra, Sòfocles fa ús moltes vegades de la ironia tràgica i apareix la idea que el personatge acaba per reconèixer-se a si mateix, per saber qui és ell en realitat (anagnòrisi). S'aconsegueixen moments de màxima tensió, que acaben per ser molt tràgics (conflicte entre Tirèsies i Èdip, discussió entre Creont i Èdip, i finalment la conversa entre Èdip i Iocasta, que tracta de distreure a Èdip amb el que sigui amb tal que no segueixi investigant sobre qui és l'assassí de Laio i el seu origen, encara que aquest afany no li va a servir de res).
La història d'Èdip no acaba amb l'obra de Sòfocles d'Èdip Rei. Pràcticament l'últim any de la seva vida, l'autor va escriure Èdip en Colon, en la qual, el protagonista convertit en un captaire que vaga sense rumb, finalment acabarà morint en un bosc proper a Atenes, on serà enterrat i se li rendiran grans honors. Es presenta també en aquesta obra el conflicte entre els dos fills d'Èdip, que acabarà de manera tràgica. Hi ha moltes altres versions sobre el personatge d'Èdip de diferents escriptors clàssics en diferents períodes de l’Antiguitat.
Funcions del cor:
Cerimònies: processons i ofrenes.
Narració: avança els fets, avisa.
Unificació entre episodis i tancament (èxode).
Comentador de l'acció i els seus resultats.
Mediador entre l'acció i l'espectador. Consciència col·lectiva.
Interroga als déus, als herois, a si mateix, als espectadors.
El Cor era una de les parts més importants en el Teatre grec i consistia en un grup d'homes que complien diversos rols que influïen sobre el desenvolupament del drama. Estava compost per fins a 50 homes, però Sòfocles va establir el seu nombre en 15.
Amb el temps, el cor al teatre grec va anar perdent importància, limitant-se a acompanyar l'obra i marcar la separació entre els diferents episodis.