Ficció Literària Catalana al Segle XV: Gèneres i Obres Clau

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,47 KB

Naixement de la Ficció Literària: Segle XV

El naixement de la ficció literària al segle XV es caracteritza per diversos factors:

  • Ramon Llull: Obres com Evast e Blanquerna ja contenen elements de ficció.
  • Segles XIII i XIV: Les Quatre Grans Cròniques ja inclouen elements de ficció.
  • Invenció de la impremta: Va impulsar la difusió de la literatura.
  • Finals del segle XV: Demanda immensa de novel·les.

El tret principal de la ficció novel·lesca és la forta influència que hi van tenir els humanistes, que van aportar el gust per la prosa llatina, l'ús d'elements mitològics i la revisió de l'amor cortès.

Llegendes Religioses i Narrativa Moral

Aquests són gèneres de procedència popular que conviuen amb la literatura culta dels segles XIV i XV.

Llegendes Religioses

Difoses oralment en català, amb mostres escrites. Són vides de sants, col·leccions de miracles i narracions sobre la vida de Crist, generalment anònimes.

Novel·les Exemplars

Anònimes i presents en totes les literatures romàniques, no són religioses. Són narracions curtes que proposen un ensenyament moral.

Novel·les Sentimentals

Primera mostra en català de la influència de l'humanisme. Són narracions breus, al·legòrico-sentimentals, que presenten versions diferents d'un mateix problema amorós que es resol amb una al·legoria mitològica, d'exemple d'un cas real. L'al·legoria més repetida és la Cort de Venus o del Déu Amor.

Llibres de Cavalleria

A Catalunya, la llegenda artúrica va ser molt influent. El tema principal és l'ideal cavalleresc, amb representants com Amadís de Gaula. Contenen elements meravellosos i inversemblants, i situen l'acció en terres llunyanes i exòtiques i en un temps intemporal.

Novel·les Cavalleresques

A diferència dels llibres de cavalleria, les novel·les cavalleresques:

  • Tracten el mite del Rei Artús sense elements meravellosos.
  • Els protagonistes són forts, valents i humans.
  • El lloc on passa l'acció és localitzable.
  • El temps és l'època immediata en què es van escriure.

Tres grans novel·les del segle XV:

  • Història de Jacob Xalabín
  • Curial e Güelfa
  • Tirant lo Blanc

Història de Jacob Xalabín

Novel·la d'autor anònim, escrita al segle XV, basada en fets i personatges reals. Hi intervenen elements de la novel·la cavalleresca i de la novel·la sentimental. És una història d'amor de tema oriental, ambientada a la cort turca. El soldà té dos fills: Jacob, l'hereu legítim, i Bajazet, el bastard. Mor la mare i el pare es casa amb Issa. És gairebé una història real.

Curial e Güelfa

Novel·la anònima, no se sap la data exacta en què es va escriure. És considerada una novel·la total: cavalleresca, psicològica, d'aventures, sentimental i morisca.

Estructura i argument:

  • Llibre 1r: Presentació de Curial fins que Güelfa es tanca al monestir.
  • Llibre 2n: Güelfa dona una altra oportunitat. Ancians envejosos diuen que està enamorat de Laquesis, i Güelfa no el vol veure fins que tota la cort demani mercè.
  • Llibre 3r: Moros maten i venen. Camar s'enamora de Curial, ella dona un tresor i se suïcida. Considerat el millor cavaller, demana un desig. Acaba amb les noces a París.

Tirant lo Blanc

Joanot Martorell és el principal autor; Martí Joan de Galba la va revisar. Un cosí seu deshonra la seva germana. Està dividida en 480 capítols. Destaca pel domini de les tècniques narratives. Fins al capítol 39 no surt Tirant. És un model perfecte de novel·la total, amb batalles realistes. Presenta el millor cavaller sense màgia, una història d'amor i personatges humans que fins i tot fan el ridícul, reflectint una nova mentalitat.

Context Històric: Corona d'Aragó i Castella

El 1469, Ferran es casa amb Isabel i es castellanitzen els territoris. Durant el segle XV, el país va empobrir. Les causes socioculturals inclouen:

  • Crisi demogràfica (pestes i guerres).
  • Crisi econòmica.
  • Instauració de la Inquisició (jueus, banquers i homes de negoci se'n van del país).
  • Bandolerisme.

Tot això va comportar una baixa en l'ús del català.

Entradas relacionadas: