La Fiança: Garantia i Obligacions en el Dret Civil

La Fiança

La fiança és una garantia personal en què un tercer, el fiador, s'obliga a complir l'obligació del deutor principal si aquest no ho fa (art. 1822 CC). També es pot constituir a favor d'un altre fiador (art. 1823.2 CC), donant lloc a la subfiança. En aquest cas, la fiança afegeix un nou patrimoni responsable (el del fiador) al compliment de l'obligació.

La fiança es caracteritza per:

• Tres subjectes: deutor, creditor i fiador (un tercer).
• Subsidiarietat: el fiador és un deutor subsidiari, ja que la fiança és una obligació subsidiària que garanteix la principal (art. 1824.1 CC).

L'art. 1825 CC admet la fiança per a deutes futurs d'import desconegut, tot i que el fiador no pot ser reclamat fins que el deute sigui líquid. Això suposa una excepció al principi de subsidiarietat, ja que la fiança es constitueix abans del naixement de l'obligació principal.

La fiança pot ser gratuïta o onerosa (art. 1823 CC). És onerosa quan el fiador rep una contraprestació. Això no afecta la naturalesa accessòria de la fiança: la falta de pagament de la contraprestació no allibera el fiador.

Segons el seu origen, la fiança pot ser:

• Convencional: s'origina en un negoci jurídic.
• Legal: s'estableix per llei.
• Judicial: s'origina en una providència judicial (art. 1823 CC).

La fiança convencional requereix una declaració de voluntat expressa (art. 1827 CC), tot i que regeix el principi de llibertat de forma (art. 1278 CC). Si és simple o indefinida, comprèn l'obligació principal, els seus accessoris i les despeses judicials.

L'obligació del fiador sol ser idèntica a la del deutor, però pot ser menor. El fiador es pot obligar a menys, però no a més que el deutor principal (art. 1826 CC).

Relació entre creditor i fiador (relació de garantia)

El creditor pot citar el fiador quan demani al deutor principal, que sempre tindrà el benefici d'excussió, encara que es sentenciï contra tots dos (art. 1834 CC). El creditor pot:

• Citació conjunta: demandar deutor i fiador en el mateix procediment.
• Demanda al deutor: la sentència contra el deutor no té efecte de cosa jutjada front al fiador.
• Demanda al fiador: quan aquest no hagi oposat el benefici d'excussió assenyalant béns del deutor.

Els Béns

Un bé és una entitat, material o no, amb individualitat pròpia i susceptible de denominació patrimonial, constitutiva d'un dret independent. L'objecte jurídic és la matèria sobre la qual recau una relació jurídica o un dret. Els drets no tenen entitat material. Només els drets reals i d'obligació poden ser objecte jurídic i béns objecte de dret.

“Art. 333 CC. Totes les coses que es consideren béns d'apropiació es consideren com a béns.”
“Art. 511 CC. Es consideren béns les coses i drets patrimonials”, ja que no tots els drets patrimonials són coses.

• No poden ser objecte d'una relació jurídica: integritat física, llibertat, el mar, etc.
• Els animals no són coses (art. 511.1 apartat tercer), ja que estan protegits i són objectes de dret.

Classificació dels Béns

• Mobles i immobles: els immobles són fixos (per naturalesa o incorporació). Els mobles són els que no són immobles.
• De domini públic o privat: els de domini públic tenen una destinació pública (carrers, places, etc.).
• De dins i fora de comerç: els de dins de comerç són apropiables i comerciables. Els de fora de comerç tenen tràfic restringit (mars, espais aeris, etc.).
• Fungibles i no fungibles: els fungibles poden ser substituïts (comptats, mesurats o pesats).
• Consumibles i no consumibles: els consumibles desapareixen amb l'ús.
• Divisibles i no divisibles: els divisibles es poden dividir sense perdre la seva naturalesa.
• Universalitats: conjunt de coses homogènies considerades com una sola (biblioteca, herència).
• Fruits d'una cosa: allò que una cosa produeix.
• Fruits d'un dret: els fruits civils resulten d'una relació jurídica (interès d'un préstec).

Existeixen els conceptes de coses principals i accessòries, simples (formades per elements) i compostes (elements amb individualitat pròpia). Hi ha dret subjectiu (per exemple, un dret de conservació), expectativa i esperança. Hi ha coses fructíferes i no fructíferes. Els fruits poden ser:

• Naturals: produïts naturalment.
• Industrials: produïts per intervenció humana.
• Civils: produïts per terminis i que impliquen diners (arrendaments).

Art. 354 CC