La fi de la guerra freda i la descolonització

La fi de la guerra freda

A la llançament de la cursa no crea per part dels Estats Units va significar un bloqueig econòmic total. I amb l’arribada al poder de Gorbachov va començar una època de reformes coneguda com la perestroika. Que es tracta de reconstruir l’URSS a partir de 3 eixos, la primera és la transparència informativa i la llibertat d’expressió, les reformes econòmiques que permetien beneficis i propietats privades, la política exterior que cerca la pau amb els EUA i introdueix el principi de la sobirania limitada. Però la Perestroika va fracassar i es va produir el ressorgiment de moviments nacionalistes. El 89 amb revoltes en els països del teló d’acer van fer que caigués el mur de Berlín i el 91 va haver un intent de cop d'estat i el desembre l’URSS va deixar d'existir i es va dividir en 15 repúbliques i Gorbatxov va dimitir i amb això va acabar la Guerra freda. Els EUA es l'única superpotència i l’era de l'URSS passa a ser la federació russa.

La descolonització

Causes de la descolonització

Primer l'impacte de la segona Guerra mundial, les derrotes de França i Gran Bretanya, els soldats de les colònies aprenen les idees de la llibertat i la democràcia i els difonen als seus països per formar Guerrillas, Europa va estar esgotada i destruïda per la guerra i no va poder mantenir els seus imperis.

Segon la Guerra freda, les noves potències EUA i URSS es manifestaren anticolonialistes, les organitzacions internacionals, els intel·lectuals i l’església defensen la descolonització i l’autodeterminació dels pobles.

Tercer l’escassa rentabilitat dels imperis, Els imperis quan més passava el temps més costava de mantenir-los i només deixen beneficis a les empreses grans multinacionals, i el desenvolupament de la societat de consum que fa que els principis dels mercats es trobin als països rics.

Quart els moviments nacionalistes a les colònies, la població de les colònies pren consciència de la seva pèssima situació a les metròpolis, van sorgir líders nacionalistes educats a universitats europees, l’ajuda dels països que es descolonialitzen als països encara colonitzats.

Desenvolupament de la descolonització

- La descolonització a l’Àsia

La primera etapa va començar a Àsia després de la segona Guerra Mundial, quan els moviments nacionalistes es van oposar al retorn a la situació anterior: l’any 1947 la Gran Bretanya va acceptar la independència de l’Índia i, el 1949, Indonèsia va esdevenir estat independent. En el 1954, i després de nou anys de guerra, França va abandonar Indoxina.

- La descolonització a l'Àfrica

La segona etapa va afectar el nord d’Àfrica i va començar el 1951, quan la colònia italiana de Líbia va accedir a la sobirania. El 1956, França va reconèixer la independència del Marroc i de Tunísia, però va intentar conservar Algèria, fet que va comportar una guerra llarga i cruenta, que va culminar amb la independència el 1962.

- La descolonització a l’Àfrica subsahariana

La tercera fase va afectar l’Àfrica subsahariana i es va estendre entre el 1955 i el 1956, quan la majoria de les colònies britàniques, franceses i belgues es van proclamar independents.

- La descolonització de l'Àfrica del sud

L’última fase va afectar el con sud-africà i va ser força tardana. En el 1975 van desaparèixer les colònies portugueses i el 1990 Namíbia es va proclamar independent. A Sud-àfrica, la independència de la qual havia estat declarada pels colons blancs el 1961, el règim de l’apartheid, s’hi va mantenir fins al 1993, quan s’hi van abolir les lleis discriminatòries per la població negra.