El Feudalisme: Societat i Poder

1 - Introducció al Feudalisme

El feudalisme va ser una nova manera de governar i organitzar la societat. Es va estendre per l'Europa occidental després de la descomposició de l'Imperi Carolingi.

• Vassall: Noble que rebia un territori (feu) a canvi de jurar fidelitat i ajudar militarment al monarca.
• Feu: Territori que rebia un vassall.
• Serfs: Pagesos que conreaven les terres d'un feu.

Cerimònia de vassallatge: Pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.

Acte d'investidura: Pacte en el qual el senyor lliurava un feu al vassall.

Estructura social piramidal:

• Rei
• Noblesa/Clergat
• Camperols (80%): pagesos, artesans, ramaders...

Diferències entre privilegiats i no privilegiats:

• Privilegiats: Posseïen la majoria de les terres, no treballaven, no pagaven impostos i ostentaven els alts càrrecs del regne.
• No privilegiats: La seva funció era mantenir els altres estaments, no tenien drets i havien de pagar impostos al rei i als senyors.

2 - La Monarquia Feudal

Caràcter sagrat: Els reis eren considerats escollits per Déu.

El rei rebia ajuda dels seus vassalls, nobles i monarques de les seves terres.

Insígnies de la reialesa: Corona, bastó amb una mà, ceptre, espasa i anell.

3 - La Noblesa Feudal

La noblesa era un estament privilegiat amb la missió de protegir militarment la societat. Eren propietaris de feus i tenien poder i influència.

Cavallers: Practicaven la falconeria i s'entrenaven per al combat (justes i tornejos).

Dames: Solien cosir, cantar, brodar i algunes podien entrenar o domar falcons (poc comú).

Castell: Situat en una part elevada o al mig del regne per a la protecció i vigilància.

Etapes de formació d'un cavaller:

• Patge: Aprenia a comportar-se entre nobles i dames (dels 7 als 14 anys).
• Escuder: Acompanyava el seu senyor a les batalles (a partir dels 14 anys).
• Cavaller: Als 21 anys, l'escuder podia esdevenir cavaller després d'una cerimònia de jurament.

Jurament del cavaller: Compromís de ser valent, lleial al seu senyor, fidel a la paraula donada i defensor dels pobres.

4 - El Clergat i l'Església

L'Església era important perquè el poble se sentís més proper a Déu. Es recomanava resar diàriament, anar a missa cada diumenge i fer un pelegrinatge a llocs sagrats.

Delme: Impost que pagaven els pagesos a l'Església.

Donacions: Contribucions dels feligresos.

Divisió del clergat:

• Secular: Rectors i bisbes que servien als creients.
• Regular: Monjos dedicats a l'oració, vivint en monestirs.