Feudalisme i Societat Medieval: De Carlemany a l'Església

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,71 KB

Carlemany i l'Imperi Carolingi

Carlemany es va proclamar emperador l'any 800. Va elaborar les lleis i va organitzar el territori dividint-lo en comtats i marques. A la mort de Carlemany, es va produir la divisió de l'imperi en diversos regnes, segons el Tractat de Verdun (843).

Els Orígens del Feudalisme

Per governar el regne, els monarques i els nobles van establir un sistema de relació personal anomenat vassallatge.

El Vassallatge: Un Pacte de Fidelitat

El vassallatge era un pacte de fidelitat que es formalitzava mitjançant dues cerimònies clau:

  • Cerimònia d'Homenatge

    El vassall s'agenollava davant el rei i li jurava fidelitat i servei.

  • Cerimònia d'Investidura

    El rei entregava al vassall terres (un feu) perquè les governés i les explotés econòmicament. Aquest sistema va donar origen al feudalisme.

Així, molts nobles es van convertir en senyors feudals.

Després de la caiguda de l'Imperi Carolingi, Europa va quedar dividida en diversos regnes que tenien en comú el cristianisme i l'organització feudal.

El Monarca Feudal i el seu Poder

El monarca era considerat el "primer entre iguals" (els nobles). Els monarques eren representants de Déu a la Terra, amb la missió de governar el poble i defensar el seu regne.

Els territoris que posseïa el monarca eren considerats el seu patrimoni personal.

Els Poders Reials

Els principals poders del monarca incloïen:

  • Dirigir campanyes militars.
  • Recaptar impostos.
  • Exercir de jutge suprem en plets.

La Cúria i la Cort Reial

  • Cúria: Consell format per notables que aconsellaven el monarca.
  • Cort Reial: Composta per la família, amics i consellers personals del rei.

La Societat Feudal: Noblesa i Cavallers

Els Cavallers i la Guerra

Els cavallers es dedicaven principalment a l'ofici de les armes.

  • Tornejos: Combats entre cavallers utilitzats per divertir-se i entrenar-se.
  • Guerra: Proporcionava al vencedor noves terres i riqueses.

Els Castells Feudals

Els castells eren les residències fortificades dels senyors feudals.

  • Torre d'Homenatge: Servia d'habitatge al senyor feudal i de lloc de vigilància.

La Vida Quotidiana dels Nobles

  • Senyors: Dedicaven el seu temps a rebre els vassalls, entrenar-se militarment, impartir justícia i revisar els llocs de guàrdia.
  • Senyores: S'encarregaven de la cura dels fills, la gestió de la llar o activitats com brodar.

El Feu: Centre de l'Economia Feudal

El feu es dividia en dues parts principals:

  • Reserva Senyorial

    Era la part on solia haver-hi el castell i constava de les millors terres, explotades directament pel senyor.

  • Masos

    Eren parcel·les de terra que el senyor lliurava als pagesos a canvi del pagament d'unes rendes.

Les Rendes Senyorials

Els pagesos havien de pagar diverses rendes al senyor feudal:

  • Una part de la collita.
  • El lliurament de determinats productes.
  • Prestacions personals (treball gratuït a les terres del senyor).
  • Drets de monopoli (ús obligatori de molins, forns o premses del senyor a canvi d'un pagament).
  • Cobraments per jurisdicció (per l'ús de la justícia del senyor).

Els Pagesos del Feu: Lliures i Serfs

Dins del feu, els pagesos es classificaven en dos grups principals:

  • Pagesos lliures: Eren propietaris de la seva terra i podien disposar de si mateixos, amb llibertat personal.
  • Serfs: No tenien llibertat personal; estaven lligats a la terra i al senyor.

Tots els pagesos vivien del que produïen.

L'Església en el Feudalisme

L'Església oficiava les cerimònies religioses i s'encarregava de l'ensenyament i de l'assistència a pobres i malalts. Era l'edifici central del poble o de qualsevol llogaret.

L'Església tenia dret a cobrar el delme (la desena part de la collita). El Papa era la màxima autoritat eclesiàstica.

El Clero Secular i Regular

  • Clero Secular: Format per sacerdots, rectors i bisbes, que vivien entre els laics.
  • Clero Regular: Format per monjos i monges, que vivien en monestirs sota una regla.

Entradas relacionadas: