El Feudalisme: Societat, Església i Art Romànic Medieval

El feu i els senyors feudals

El feu eren les terres del rei o de nobles atorgades a un senyor feudal. Aquest territori incloïa un castell, viles, terres de conreu, prats i boscos. Les terres es dividien en:

• Reserva senyorial: les millors terres, reservades per al senyor feudal i treballades pels serfs.
• Masos: terres treballades per serfs o pagesos lliures a canvi del pagament de rendes al senyor feudal.
• Terres en propietat: pertanyien a pagesos lliures o a l'Església (monestirs).

El senyor feudal tenia dret de jurisdicció: dictava lleis, controlava i cobrava impostos, i imposava el pagament per l'ús de serveis com el forn, el molí o el pont.

Els no privilegiats

Constituïen la majoria de la població i no podien canviar la seva condició social. Aquest grup incloïa artesans, petits comerciants (encarregats del forn, la forja, el molí, la taverna...) i, sobretot, pagesos.

Categories de pagesos

• Pagesos lliures: un grup minoritari que era propietari de les seves terres i gaudia de llibertat personal.
• Serfs: no tenien llibertat i estaven adscrits a la terra, la qual no podien abandonar.

Condicions de vida

La seva vida es basava en la supervivència. El rendiment de les terres era baix perquè les eines i les tècniques eren rudimentàries. Vivien en una economia d'autoconsum, és a dir, produïen allò que necessitaven per viure.

L'Església a l'Edat Mitjana

L'Església era un grup privilegiat, tot i que hi havia grans diferències entre els alts càrrecs (bisbes, abats o cardenals) i el baix clergat (capellans i monjos), la situació dels quals era similar a la dels pagesos.

Característiques i poder

• Cap a l'any 1000, la majoria de la població europea era cristiana, formant la cristiandat.
• L'Església mantenia la unitat dels creients i fixava les obligacions religioses. L'incompliment podia comportar l'excomunió.
• Prometia la vida eterna (el cel) als fidels i condemnava a l'infern aquells que pecaven.
• Marcava la vida social i privada a través de les cerimònies (batejos, casaments, funerals).

Atribucions i riquesa

• Assistència social: ajudava els malalts i els pobres.
• Educació: controlava l'ensenyament i la cultura.
• Riquesa: era una institució molt rica, posseïa feus i cobrava el delme (un impost corresponent a la desena part de la collita) per mantenir el clergat.

Organització eclesiàstica

• El cap de l'Església era el Papa.
• Clergat secular: format per bisbes, que dirigien les diòcesis (conjunt de parròquies), i els capellans.
• Clergat regular: format per monjos i monges que vivien en monestirs sota la direcció d'un abat o abadessa. Es dedicaven a l'oració i a la còpia de llibres.

Les croades

Al segle XI, Jerusalem va ser ocupada pels turcs, que van impedir l'accés als pelegrins cristians. Com a resposta, l'any 1095, el papa Urbà II va fer una crida per alliberar Terra Santa, prometent la salvació eterna als combatents. Això va donar lloc a les croades, campanyes militars dutes a terme principalment entre els segles XII i XIII.

Els monestirs medievals

La ruralització de l'Església

El món medieval es va tornar eminentment rural, i l'Església es va traslladar al camp per evangelitzar (difondre la paraula de Déu). L'església era l'edifici central del poble, on se celebraven els principals actes religiosos i socials. Les seves campanes marcaven el ritme de la vida diària.

Funció dels monestirs

Cap a l'any 1000 van aparèixer els monestirs, que eren llocs de pregària i importants centres culturals. En ells es conservaven textos literaris, es copiaven llibres a mà i s'ensenyava a llegir i a escriure. A més, s'hi practicava la caritat, cuidant els malalts.

La vida monàstica

Els monjos seguien regles monàstiques, normes que regulaven la seva vida. Aquestes incloïen fer tres vots (obediència, pobresa i castedat), vestir amb un hàbit i complir un horari estricte de pregària i treball.

L'art romànic (segles XI-XIII)

L'art romànic va ser l'estil artístic predominant a Europa entre els segles XI i XIII, representatiu del món feudal. La seva temàtica era principalment religiosa, amb una funció didàctica: explicar la Bíblia a una població majoritàriament analfabeta.

• Arquitectura: es va centrar en la construcció d'esglésies, monestirs i catedrals.
• Pintura: era senzilla però molt expressiva. Els motius més comuns eren el Pantocràtor, escenes de la Bíblia i la vida dels sants.
• Escultura: es va adaptar per decorar l'arquitectura, especialment als capitells de les columnes, amb temes religiosos, figures vegetals i geomètriques, a més de talles de fusta.