Feudalisme Medieval: Societat, Monarquia i Vida Rural

El Domini Senyorial i la Vida dels Vilans

Amb freqüència, la meteorologia adversa malmetia la collita. Quan això es produïa, si els vilans no pagaven al senyor la quantitat fixada i en la data prevista, perdien la llibertat i es convertien en serfs.

Monopolis del Senyor: Molí, Forn i Ferreria

Per augmentar les rendes, el senyor construïa en les pròpies terres tot el que era necessari per a la transformació dels productes del camp com, per exemple, el molí per moldre els cereals, el forn per coure el pa, o la ferreria per fabricar instruments agrícoles. El senyor prohibia al camperol de construir-se utillatges propis i l'obligava a fer servir els seus, pels quals cobrava.

Boscos i Deveses: Recursos Essencials

Els boscos del domini també pertanyien al senyor. Els camperols podien gaudir d'aquests boscos i de les deveses. En el bosc es trobava el material combustible per al foc, única calefacció i cuina d'aquell temps, fruites silvestres o glans per als porcs, un dels animals més preats.

La Monarquia Feudal: Poder i Limitacions

Amb la descomposició de l'Imperi Carolingi, els senyors més importants van ampliar cada vegada més el seu poder i es van convertir en reis, creant regnes propis a partir de feus. El feudalisme es va imposar en els regnes de l'Europa occidental, des del nord de la península Ibèrica fins a l'Imperi Germànic.

El Rei: Figura Central amb Poder Limitats

Per sobre de tots els estaments hi havia el rei. Però aquest no sempre era el senyor feudal més poderós del regne. Així, el rei de França, a començament del segle XI, posseïa un domini tres vegades inferior al d'un dels seus vassalls, el duc de Normandia.

Estratègies Reials per Consolidar el Patrimoni

Per consolidar el poder i incrementar el patrimoni, alguns reis, que tenien el suport de l'Església, van haver de lluitar contra el poder dels vassalls o practicar una hàbil política matrimonial.

Les Invasions a l'Europa Medieval

Els Sarraïns: Pirates Musulmans i Saquejos

Una tercera onada d'invasions va arrasar Europa: la dels pirates musulmans, els sarraïns. Amb base a Tunísia, es dedicaven al saqueig i a la captura d'esclaus a les regions costaneres de la Provença i d'Itàlia. L'intent d'ocupar el sud d'Itàlia no va prosperar a causa de la intervenció de la flota bizantina. Sols van poder conquerir Sicília, que va ser ocupada durant dos segles, aproximadament.

El Paisatge Agrari Medieval: Vida Rural

El món medieval era eminentment rural. A diferència de l'Imperi Romà, en què l'economia urbana era important, durant el feudalisme el camp va predominar sobre les ciutats. Des del segle IX fins al segle XI, el sistema feudal va funcionar gairebé exclusivament des d'uns centres de poder, els castells i els monestirs. El senyor controlava que els vilans li lliuressin una part de la collita, ja fos en productes naturals, en dies de feina, o en diners.

La Vida Quotidiana dels Camperols i el Delme

Els camperols, que constituïen la major part de la població, vivien en cabanes pobres de tova, pedra o fusta. El seu treball es regia per l'horari del Sol. Un cop feta la collita, i separades les parts destinades al senyor, el camperol n'havia de lliurar una desena part a la parròquia, el delme, i reservar-ne una altra per a la sembra vinent.

Precarietat i Desafiaments de la Vida Rural

El rendiment del camp era baix. Es feien servir eines rudimentàries i, quan el temps era poc favorable, els resultats encara eren més pobres. Al vilà, doncs, no li quedaven gaires excedents per vendre al mercat, cosa que li limitava la capacitat per millorar el nivell de vida. A més, l'alimentació escassa provocava malalties que delmaven la població. En anys de males collites, la fam era una conseqüència obligada, provocant una disminució de les defenses de l'organisme i, per tant, un increment de la mortalitat.

Monotonia i Moments de Socialització Camperola

Com a conseqüència d'això, durant l'Alta Edat Mitjana la vida era molt precària i la població va romandre pràcticament estable.

La vida dels camperols era molt monòtona i només variava els dies de festa, quan es reunien a la parròquia, oïen missa, escoltaven el rector i conversaven. Els dies de mercat anaven a vendre els escassos excedents que tenien i compraven el poc que els permetia la seva limitada capacitat adquisitiva.