El Feudalisme a l'Edat Mitjana: Societat, Vassallatge i Carlemany

L'Edat Mitjana i l'origen del Feudalisme

L'Edat Mitjana s'estén des del segle V fins al segle XV. El feudalisme, un sistema econòmic, social i polític, apareix entre els segles IX i X.

Carlemany i la Restauració de l'Imperi (any 800)

Carlemany, rei dels francs, es va proclamar emperador l'any 800. El seu objectiu era unificar les terres que havien format part de l'Imperi Romà. Ho va aconseguir:

• Elaborant lleis capitulars.
• Dividint el territori en comtats, governats per comtes.
• Creant fronteres defensives (marques), on residien el marquès i el seu exèrcit.

La Crisi Imperial i el naixement del Vassallatge

Carlemany va morir l'any 843 i l'imperi es va fragmentar ràpidament per dues causes principals:

Causes de la fragmentació de l'Imperi Carolingi

1. Divisió interna: Els seus successors van dividir l'imperi en diversos regnes (mitjançant el Tractat de Verdun).
2. Atacs externs: Durant els segles IX i X, van rebre atacs constants: els hongaresos per l'est, els víkings o normands pel nord i els musulmans pel sud.

El Vassallatge: Homenatge i Investidura

A causa d'aquesta crisi, els reis i monarques no podien dirigir ni protegir tot el territori. Per tant, van haver de comptar amb els nobles, amb els quals van establir una relació de vassallatge.

Aquesta relació s'establia mitjançant la cerimònia d'homenatge, en la qual el vassall jurava fidelitat i prometia consell i ajuda militar. A canvi, el rei li lliurava un feu (territori) perquè el governés i hi visqués (cerimònia d'investidura).

Per la seva banda, els nobles donaven part del seu feu a cavallers i guerrers perquè hi visquessin i mantinguessin un exèrcit. Els pagesos, sense la protecció del rei, la cercaven amb els senyors feudals.

L'Estructura de la Societat Feudal

La societat feudal presentava grans desigualtats. Estava dividida en estaments, grups socials dels quals es formava part des del naixement i durant tota la vida.

Els Estaments: Privilegiats i No Privilegiats

1. Els Privilegiats

Eren un sector petit de la població, però gaudien de tots els privilegis. Tenien grans terres i detenien el poder militar, econòmic i religiós.

• La Noblesa: Es dedicava a la defensa militar i a la guerra.
• El Clero: Dedicats a l'oració i a l'Església.

2. Els No Privilegiats

Es diferenciaven segons la seva feina:

• Pagesos: Treballaven al camp i eren la majoria de la població.
• Artesans: Un grup molt petit.

Estaven sotmesos al treball i no tenien cap dret. Havien de pagar impostos i, amb el que treballaven, mantenien l'estament dels privilegiats.

El Rol del Rei en el Sistema Feudal

Atribucions i Característiques del Monarca

El rei representava haver estat escollit per Déu per governar i mantenir el regne unit. No obstant això:

• Els territoris que governa (el regne) eren molt inestables i les fronteres no eren fixes.
• Era considerat «primus inter pares» (el primer entre iguals). Els seus iguals eren els vassalls (alta noblesa i principals autoritats religioses).
• No tenien residència fixa, sinó que vivien en diversos castells.

La Cort Reial i les seves funcions

El rei estava envoltat d'un seguit de persones que formaven part de la cort (família, amics, guerrers, consellers, clergues, justiciers...). La cort ajudava el rei a governar i l'aconsellava en les seves decisions.

Les seves atribucions principals eren:

1. Dirigir campanyes militars.
2. Demanar impostos.
3. Exercir de jutge suprem en litigis (baralles) o plets (denúncies).

La Noblesa Guerrera i l'Ofici de les Armes

Els Cavallers: Formació i Codi de Conducta

La funció principal de tota la noblesa i del mateix rei era la de ser guerrers. Els cavallers, en canvi, es dedicaven exclusivament a l'ofici de les armes.

Només la noblesa podia dedicar-s'hi, perquè eren els únics que tenien suficients diners per gastar-se'ls en comprar el cavall i les armes.

Formació del Cavaller

Abans de ser cavallers, havien de ser educats per a aquest ofici. Passaven per la fase de patges fins als divuit anys, moment en què es convertien en cavallers en una cerimònia on rebien les armes.

Havien de ser:

• Valents.
• Lleials al seu senyor.
• Defensar els dèbils i les dones.

La Guerra i els seus beneficis

Feien guerra per defensar-se, per enfrontar-se a altres nobles o perquè havien d'ajudar un altre monarca. La guerra proporcionava als vencedors terres i riqueses.

Els nobles i cavallers no treballaven, no pagaven impostos i eren els únics que portaven armes.