Feudalisme i Edat Mitjana: Preguntes i Respostes Clau

1. Què és el feudalisme i la seva durada a Europa Occidental?

• a) El feudalisme és el sistema d'organització política, social i econòmica que va predominar a l'Europa Occidental durant part de l'Edat Mitjana.
• b) Va durar aproximadament des del segle X fins al XIII, tot i que les seves característiques van anar evolucionant i van persistir en alguns llocs durant més temps. L'original indica "Tres segles".

2. Què va suposar el Tractat de Verdun?

El Tractat de Verdun (843) va suposar la divisió de l'Imperi Carolingi entre els tres nets de Carlemany: Lotari I, Lluís el Germànic i Carles el Calb. Això va marcar la fragmentació de l'imperi en tres regnes principals.

3. Per què els monarques van recórrer a homes armats i què reberen?

• a) Els monarques van recórrer a homes amb armes (nobles i guerrers) per a poder defensar els seus territoris i lluitar contra els nous pobles invasors (com víkings, magiars i sarraïns) i per a mantenir l'ordre intern.
• b) A canvi de la seva ajuda militar i lleialtat, aquests homes van rebre terres (anomenades feus) o rendes.

4. Relació de vassallatge: senyors feudals i reis

La relació de vassallatge era un pacte de lleialtat personal entre un senyor (el rei, en aquest cas) i un vassall (un senyor feudal). Consistia en obligacions mútues:

• Què oferien els senyors feudals al rei?

  a) Principalment, auxilium et consilium: ajuda militar (acudir amb els seus cavallers a la guerra) i consell (participar en les decisions importants del regne).

• I els reis als senyors feudals?

  b) Els reis encomanaven als senyors feudals la defensa i administració d'una part del territori (el feu) i els oferien protecció.

  c) A canvi de la seva lleialtat i el compliment de les seves tasques, els senyors feudals obtenien el control i els beneficis d'aquests feus.

5. Relacions de dependència: feudals i cavallers

Els senyors feudals, al seu torn, tenien les seves pròpies relacions de vassallatge amb altres nobles de rang inferior, com els cavallers. Els senyors feudals se servien dels cavallers armats per a auxiliar el rei en la guerra, defensar els seus propis feus i mantenir el seu poder.

6. Relació entre senyors feudals i camperols

• Relació principal: Els senyors feudals oferien protecció (a) als camperols que vivien i treballaven a les seves terres. A canvi, els camperols havien de treballar per al senyor (a la reserva senyorial i als seus propis masos) i lliurar-li una part de la collita i altres tributs.
• Totes les relacions de dependència eren iguals?

  b) No. Hi havia camperols lliures (tinents) i serfs (adscrits a la terra).

• Penses que el camperol decidia lliurement?

  c) No, especialment els serfs, que tenien molt poca llibertat personal i estaven lligats a la terra del senyor.

7. Per què l'economia feudal era autosuficient?

Es diu que l'economia feudal era en gran part autosuficient perquè la majoria dels béns necessaris per a la vida quotidiana (aliments, roba, eines) es produïen i consumien dins del mateix feu o senyoriu. El comerç a llarga distància era limitat.

8. On vivien el senyor feudal i els camperols?

• Senyor feudal: Vivia generalment al castell, que era la seva residència fortificada i el centre de poder del feu.
• Camperols: Vivien en petites cases situades als llogarets o masos que el senyor els cedia per al seu ús i cultiu, a canvi de rendes i serveis.

9. Què va passar amb les ciutats i el comerç feudal?

• Ciutats: Durant l'alta Edat Mitjana, moltes ciutats van perdre importància i població en comparació amb l'època romana, a causa de la ruralització de la societat.
• Comerç: El comerç a gran escala va decaure significativament, reduint-se principalment a l'intercanvi de productes locals i alguns articles de luxe.

10. La reserva senyorial i els masos: definició i diferències

• Reserva senyorial: Eren les terres més fèrtils del feu, explotades directament pel senyor. Eren treballades pels serfs (mitjançant les corvees) i, de vegades, per jornalers. La producció era per al senyor.
• Masos: Eren les parcel·les de terra que el senyor cedia als camperols (lliures o serfs) perquè les treballessin per al seu propi sosteniment i el de les seves famílies, a canvi de pagar censos (part de la collita) i altres prestacions al senyor.

La diferència principal rau en qui explotava directament la terra i a qui anava destinada la major part de la producció.

11. Estaments privilegiats i no privilegiats

La societat feudal estava dividida en estaments:

• Estament privilegiat: Format per la noblesa (guerrers) i l'alt clergat (bisbes, abats). No pagaven impostos directes, tenien lleis pròpies i ocupaven els càrrecs de poder.
• Estament no privilegiat: Format per la gran majoria de la població: el baix clergat, els serfs, els camperols lliures, els artesans, els soldats rasos i els petits comerciants. Sustentaven econòmicament els altres dos estaments amb el seu treball i impostos.

12. Grups dins del clergat: secular i regular

Dins del clergat es diferenciaven dos grans grups:

• Clergat secular: Format pels sacerdots, rectors i bisbes que vivien "al segle" (en el món), entre els laics, i administraven les parròquies.
• Clergat regular: Format pels monjos i monges que vivien en monestirs, apartats del món, seguint una regla monàstica (com la de Sant Benet).

13. Tasques del clergat regular

La tasca principal del clergat regular consistia a:

• Resar diverses vegades al dia (vida contemplativa).
• Prestar ajuda als pobres i pelegrins, proporcionant-los menjar i allotjament.
• Tenir cura dels malalts (en hospitals monàstics).
• Treballar a l'horta i en altres dependències del monestir per a l'autosuficiència.
• Copiar i conservar manuscrits antics als scriptoria, preservant així la cultura clàssica i cristiana.

14. Diferències entre els camperols del feu

Les principals diferències entre els camperols que vivien al feu eren:

• Camperols lliures (o tinents): Posseïen terres (masos) que els cedia el senyor, però no estaven personalment lligats a ell ni a la terra. Podien abandonar el feu (amb certes condicions) i tenien més drets que els serfs, tot i que havien de pagar censos i prestacions.
• Serfs de la gleva: Estaven adscrits a la terra del senyor i no la podien abandonar. La seva condició era hereditària. Tenien moltes obligacions envers el senyor (treballar a la reserva, pagar nombrosos tributs) i la seva llibertat era molt limitada.

15. Tasques dels serfs domèstics

Els serfs domèstics eren aquells que realitzaven tasques directament a la residència del senyor feudal (el castell o la casa senyorial). Les seves feines incloïen la neteja, el treball a les cuines, la cura de la roba, l'atenció personal als membres de la família senyorial, etc.

16. Pagaments i serveis del camperol al senyor feudal

Els camperols havien de prestar diversos pagaments i serveis al senyor feudal, entre els quals destacaven:

• a) Treballar la terra de la reserva senyorial (corvees o prestacions personals) un determinat nombre de dies a l'any.
• Lliurar una part de la collita obtinguda als seus masos (censos en espècie).
• Pagar altres tributs com el delme (a l'Església, sovint recaptat pel senyor), drets per l'ús del molí, el forn o la premsa del senyor (banalitats), i altres taxes diverses.

17. Què és el teocentrisme?

El teocentrisme (del grec theos, 'Déu', i kentron, 'centre') és la concepció filosòfica i religiosa que considera Déu com el centre de l'univers, l'origen i la fi de totes les coses, i el punt de referència fonamental per a explicar la realitat, la vida humana i la moral. Va ser la visió del món dominant a Europa durant l'Edat Mitjana.

18. Les croades: què eren i per què es van organitzar?

Les croades van ser una sèrie d'expedicions militars i religioses, principalment de cristians de l'Europa Occidental, que van tenir lloc entre els segles XI i XIII.

• Es van organitzar fonamentalment amb l'objectiu de recuperar els Llocs Sants (especialment Jerusalem) de mans dels musulmans.
• També hi va haver altres motivacions, com l'esperit guerrer de la noblesa, interessos comercials de les ciutats italianes, el desig d'expansió territorial i la intenció papal de reunificar la cristiandat o canalitzar la violència feudal.

19. Destins de pelegrinatge medieval importants

Durant l'Edat Mitjana, els pelegrinatges eren una pràctica religiosa molt important. Alguns dels destins més destacats eren:

• Jerusalem: Considerada la ciutat santa per excel·lència, on va viure i morir Jesucrist.
• Roma: Seu del Papat i lloc de martiri dels apòstols Sant Pere i Sant Pau.
• Santiago de Compostel·la: On, segons la tradició, es troba la tomba de l'apòstol Sant Jaume.

20. Pèrdua de centres culturals a l'alta Edat Mitjana

La pèrdua de nombrosos centres culturals a Occident durant l'alta Edat Mitjana (aproximadament segles V-X) va ser originada principalment per:

• Les invasions successives de pobles germànics, víkings, musulmans i magiars, que van generar inestabilitat i destrucció.
• La ruralització de la societat i el declivi de les ciutats, que havien estat els principals focus de cultura en l'època romana. La cultura es va refugiar principalment als monestirs.

21. Elements arquitectònics de l'estil romànic

En referència als elements sol·licitats, característics de l'arquitectura romànica (segles XI-XII aproximadament):

• Material de construcció: Principalment la pedra. (No especificat a la resposta original)
• Tipus de planta: Ús freqüent de la planta basilical (sovint de creu llatina), amb absis semicirculars a la capçalera.
• Murs: Gruixuts i sòlids, amb poques obertures.
• Finestres: Generalment petites, estretes i de mig punt. (No especificat a la resposta original)
• Voltes: Predomini de la volta de canó (sovint reforçada per arcs faixons) i la volta d'aresta.
• Arcs: L'arc de mig punt és l'element més característic.

Altres característiques esmentades a la resposta original: Predomini de l'horitzontalitat i ús de contraforts per reforçar els murs.