Fets de Prats de Molló i la República Catalana

Fets de Prats de Molló

a) Es un text primari, contemporani als fets. Font textual escrita per Francesc Macià, de naturalesa política i pública. Es una proclama on exposa els agravis soferts per Catalunya.

b) Període Crisi de la Restauració, marcat per la crisi del 1898 (polític i militar) amb classes obreres en la seva esplendor. Acaba l'etapa amb la Dictadura de Primo de Rivera i el fi del sistema monàrquic. Marcat pel regnat d'Alfons XIII. Període caracteritzat pel domini del catalanisme conservador de la Lliga. Període de la dictadura d'autoritarisme a Espanya. Les polítiques de Primo de Rivera afecten al catalanisme, els partits i institucions catalanes. Desapareix la Mancomunitat catalana. Apareix Francesc Macià que lidera els fets de Prats de Molló (insurrecció armada) i el seu objectiu era fer un alçament contra la dictadura i promoure la independència, malauradament va fracassar i va ser arrestat i exiliat.

c) Macià reflecteix l'humiliació de Catalunya i fa referència a la pèrdua de drets i institucions després de la guerra i el decret de nova planta. El catalanisme ha sabut sobreviure. Macià fa referència a Felip V (decreta els decrets de nova planta). Macià fa una crítica a la dictadura de Primo de Rivera, ja que ataca els símbols catalans i reprimeix institucions. Macià volia per Catalunya una República independent.

Proclamació de la República Catalana

a) Font primària, contemporània als fets de tipus textual i caràcter polític i públic. L'autor és Francesc Macià i és un discurs de la República catalana del 14 d'abril de 1931.

b) Ens trobem a la II República (primer període). Forta agitació i enfrontaments polítics i canvis al govern constantment. Aquest període es caracteritza per unes polítiques progressistes fetes per Azaña, reforma militar, agrària, religiosa i territorial. Aquest text és després de les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 (guanyen republicans). Les opcions republicanes arrasen, per exemple a Barcelona, Lluís Companys proclama la República catalana.

c) El primer paràgraf, Macià legitima la República pels resultats electorals. El segon paràgraf fa referència al pacte de Sant Sebastià, amb aquest pacte es va aconseguir el restabliment de la Generalitat. El tercer paràgraf és una crida als ciutadans perquè lluitin per la República. Macià s'ofereix a la contribució de la pau mundial.

Propietats dels grans de Espanya 1931

a) Document de caràcter públic. No diu l'autor ni el mitjà en el qual es va publicar. És un quadre de dades que reflexa la realitat de les possessions dels grans propietaris d'Espanya.

b) Període de la Segona República (1931 – 1936), un nou sistema polític sense rei després de la victòria i proclamació de la República el 14 d'abril de 1931. Hi ha tres governs on esquerres i dretes s'alternen (Azaña, Lerroux i Casares). És un període progressista (1931-1933), trobem la reforma agrària impulsada per Azaña, volia millorar la precarietat laboral dels camperols, en un país agrari. Volia abolir els problemes derivats del latifundisme al sud d'Espanya, la conflictivitat anarcocomunista i l'estructura de possessió de la terra. La llei de referència va ser la Llei de reforma agrària de 1932 i la creació de l'Institut de Reforma Agrària.

c) La taula de dades ens dóna informació sobre les grans famílies espanyoles que posseïen més quantitat d'hectàrees de terra. La major part de grans famílies provenien de zones del centre i sud peninsular. La taula estadística està feta de més a menys arribant a un total de 577.359 hectàrees.

Programa polític de la Lliga Catalana (1933)

a) És una font històrica primària, contemporània als fets, de tipus textual. Té una naturalesa política i programàtica de caràcter públic. Text inclòs al llibre Partits i programes polítics (1808-1936), publicat per Miguel Artola. És un fragment del programa de la Lliga Catalana probablement redactat el 1933.

b) Període de la Segona República (1931 – 1936): un nou sistema polític sense rei després de la victòria i proclamació de la República el 14 d'abril de 1931. Trobem tres governs on esquerres i dretes s'alternen. Ens situem concretament durant el període marcat pel bienni progressista (1931-1933) i les quatre grans reformes progressistes. Des d'un context català és una etapa caracteritzada pel domini d'un catalanisme progressista d'ERC que defensava els principis republicans i la màxima autonomia per Catalunya. A partir de 1933 la Lliga va canviar d'orientació i va passar a anomenar-se Lliga Catalana.

c) La Lliga es defineix així mateixa com un partit d'àmbit català. Defensa el dret a la propietat privada com un element essencial de progrés. En el tercer paràgraf deixen clar que el partit té com a objectiu posar solució a tots els possibles problemes derivats de la reforma agrària de Manuel Azaña (Bienni d'Esquerra). No es descriu com un partit que es preocupa únicament per un tipus de classe social, deixen clar que vetllen pel benestar de tots els catalans i pel progrés de Catalunya.

Constitució de 1931

a) Font primària, contemporània als fets de tipus textual i pública. Naturalesa jurídica i legal. És un recull d'articles de la Constitució de 1931.

b) Ens situem al marc de la Segona República: sistema polític sense rei i proclamació de la República. Hi ha tres governs on esquerres i dretes s'alternen. És poc abans de l'arribada dintre del període bienni progressista. Durant el govern provisional de Niceto Alcalà Zamora.

c) Recull uns principis liberals, el primer fa referència a la forma de govern (República) i estableix l'origen de la sobirania (popular). El segon estableix el principi d'igualtat davant la llei. L'article 12 recull el procediment per aprovar els estatuts. Els articles 3, 25, 26, 27 són de tema religiós. Les Corts queden amb una sola cambra. S'estableix sufragi universal. Les dones podien votar.