Els Fets de Prats de Molló i la Proclamació de la República Catalana

Els Fets de Prats de Molló

a) Ens trobem davant d’un text primari, contemporani dels fets. És una font textual, escrita per Francesc Macià i de naturalesa política i pública. És un fragment d’una proclama política on Francesc Macià exposa els agravis soferts per Catalunya al llarg de dos segles i convida a la rebel·lia.

b) Estem en el període de Crisi de la Restauració (1898-1931), un període marcat per les conseqüències de la crisi del 1898, tant a nivell polític com militar i social, amb classes obreres en auge. Això farà que l’etapa acabi amb la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i el fi del sistema monàrquic (1931). Aquest període està marcat pel regnat d’Alfons XIII (1902-1931). Pel que fa al catalanisme, és un període caracteritzat pel domini del catalanisme conservador de La Lliga (1901-1931), el partit referent del catalanisme fins a 1931, que demanava major autonomia per Catalunya dins d’un marc monàrquic. Aquesta dictadura va ser un període d'autoritarisme a Espanya. Dintre d’aquesta lògica centralista, les polítiques de Primo de Rivera van afectar el catalanisme, els partits i les institucions catalanes que van patir una forta repressió. Els partits catalanistes van perdre la seva capacitat d’influència i va desaparèixer la Mancomunitat Catalana. En aquest context, sorgeix la figura de Francesc Macià, que va liderar els fets de Prats de Molló, un intent d’insurrecció armada liderat per Francesc Macià i altres dirigents catalanistes el 1926. L’objectiu era iniciar un alçament contra la dictadura i promoure la independència de Catalunya; l’acció va fracassar, provocant l’arrest i l’exili de Macià.

c) El text s’inicia amb l’expressió “Via fora”, on Macià vol reflectir que Catalunya ha estat humiliada i menyspreada des de fa segles, especialment durant la dictadura, que no reconeixia els drets nacionals de Catalunya. En el segon paràgraf, destaca quan diu “dos segles d’esclavatge”, que fa referència a la pèrdua dels drets i institucions de Catalunya després de la guerra de successió espanyola i el decret de nova planta. L’autor explica que, malgrat això, el catalanisme ha sabut sobreviure. Macià fa referència a Felip V, el rei que va decretar els decrets de nova planta el 1716. Al tercer paràgraf, Macià fa una crítica ferotge contra la dictadura de Primo de Rivera, ja que aquesta va atacar els símbols nacionals catalans i va reprimir i suprimir institucions i partits polítics catalans. En els dos últims paràgrafs, Macià reflecteix el que volia per Catalunya: una República independent.

Proclamació de la República Catalana

a) Ens trobem davant d’una font primària, contemporània als fets, de tipus textual i de caràcter polític i públic. L’autor és Francesc Macià. És un discurs de proclamació de la República Catalana del 14 d’abril de 1931.

b) Ens trobem en el període de la II República (1931-1939), concretament en el primer dels períodes (1931-1933). Un període de forta agitació política, enfrontaments polítics i socials, i continus canvis de govern. El període de 1931-1933 es caracteritza per l’aplicació d’una sèrie de polítiques progressistes promogudes per Manuel Azaña, incloent la reforma agrària, militar, religiosa i territorial. Aquest text se situa a l’inici del període republicà, just després de les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, on van guanyar les opcions republicanes per damunt dels partits dinàstics. Les opcions republicanes van triomfar sobretot a zones urbanes i grans capitals com Barcelona, cosa que va portar a Lluís Companys a proclamar la República Catalana.

c) En el primer paràgraf, Macià legitima la proclamació de la República pels resultats electorals de les eleccions municipals de 1931. En el segon paràgraf, l’autor fa referència al pacte de Sant Sebastià, pacte que va permetre el restabliment de la Generalitat, dels partits polítics i sindicals, i és per això que es va poder recuperar la Generalitat. En el tercer paràgraf, fa una crida a la ciutadania a lluitar per la República. Macià crida a la resta de pobles d’Espanya i del món en demanda de solidaritat, per unir-se a la causa republicana i s’ofereix a contribuir a la pau mundial des d’un punt de vista sobirà de Catalunya.

La Constitució de 1931

a) Ens trobem davant d’una font històrica primària, contemporània als fets, de tipus textual i pública. De naturalesa jurídica i legal. El text ens presenta un recull de diferents articles de la Constitució aprovada el 1931.

b) Ens trobem en el marc de la Segona República (1931 – 1936): un nou sistema polític sense rei després de la victòria i proclamació de la República el 14 d’abril de 1931. Trobem tres governs on esquerres i dretes s’alternen (Azaña, Lerroux i Casares Quiroga). Ens situem poc abans de l’arribada al període denominat bienni progressista (1931-1933). Durant el govern provisional presidit per Niceto Alcalá-Zamora, govern prèviament dissenyat pel pacte de Sant Sebastià i el seu comitè revolucionari.

c) Com tota constitució, recull una sèrie de principis liberals. El primer principi és el que fa referència a la forma de govern, concretament estableix una República. En el mateix article primer, estableix d’on prové la sobirania, que és la sobirania popular. L’article segon estableix el principi d’igualtat davant la llei. Pel que fa a l’organització territorial de l’estat, hem d'analitzar els articles 11, 12, 13. La constitució estableix un estat integral, però permet la descentralització administrativa i municipal i la possibilitat de desplegar estatuts d’autonomia (article 12). Aquest article també recull el procediment per aprovar els estatuts. Pel que fa a la qüestió religiosa, hem d'analitzar els articles 3, 25, 26 i 27. El text estableix l’aconfessionalitat i la laïcitat de l’estat. Promou les desamortitzacions dels béns de l’església, la llibertat de culte i la tolerància religiosa. Les corts queden configurades amb una sola càmera, el congrés (unicameral). Això queda reflectit en l’article 51. Pel que fa al sufragi, estableix un sufragi universal. Aquest principi ve recollit en l’article 36. Aquesta constitució admet per primera vegada en la història d’Espanya la possibilitat que les dones puguin votar. Pel que fa als drets i llibertats, hem de destacar que era una constitució aprovada en un període progressista, per tant són àmplies; la constitució recollia la llibertat de consciència, d’expressió i reunió. Reconeixia així mateix la independència de la justícia.

El Programa Polític de la Lliga Catalana (1933)

a) Estem davant d’una font històrica primària, contemporània als fets, de tipus textual. De naturalesa política i programàtica, de caràcter públic. Text inclòs al llibre Partidos y programas políticos 1808-1936, publicat per Miguel Artola, tot i que la font en si mateixa no la va escriure aquest autor. Estem davant d’un fragment del programa de la Lliga Catalana, probablement redactat el 1933.

b) Ens trobem en el període de la Segona República (1931 – 1936): un nou sistema polític sense rei després de la victòria i proclamació de la República el 14 d’abril de 1931. Trobem tres governs on esquerres i dretes s’alternen (Azaña, Lerroux i Casares Quiroga). Ens situem concretament durant el període marcat pel bienni progressista (1931-1933) i les quatre grans reformes progressistes. Des d’un context català, és una etapa caracteritzada pel domini d’un catalanisme progressista d’ERC (1931-1939), que defensava els principis republicans i la màxima autonomia per Catalunya. A partir de 1933, la Lliga va canviar d’orientació i va passar a anomenar-se Lliga Catalana; aquest partit va moderar el seu discurs després dels mals resultats electorals de 1931 i 1933 per impulsar el partit.

c) En el primer paràgraf, la Lliga es defineix com un partit d’àmbit català. En el segon paràgraf, defensa el dret a la propietat privada com un element essencial de progrés. En el tercer paràgraf, deixen clar que el partit té com a objectiu posar solució a tots els possibles problemes derivats de la Reforma Agrària de Manuel Azaña (Bienni d’Esquerra). No es descriu com un partit que es preocupi únicament per un tipus de classe social; deixen clar que vetllen pel benestar de tots els catalans i pel progrés de Catalunya. A l’últim paràgraf, podem veure que la Lliga Catalana està a favor de la propietat privada, però amb l’acord amb els sindicats, els empresaris i els obrers.