Fets de Maig 1937: Conflicte i Revolució a Catalunya

La Guerra Civil a Catalunya: Resistència i Conflicte Intern

La Resistència al Cop d'Estat a Catalunya

A Catalunya, el cop d'Estat va ser rebut amb una forta resistència popular. Els obrers i els pagesos, armats per sindicats i partits d'esquerra, es van alçar en armes contra els militars rebels. En aquest context de violència revolucionària, es van produir nombrosos actes de represàlia contra persones sospitoses de simpatitzar amb els sublevats.

El Comitè de Milícies Antifeixistes (CMA)

El Comitè de Milícies Antifeixistes (CMA) va ser creat el 21 de juliol de 1936 per coordinar les milícies obreres i pageses que havien lluitat contra el cop d'Estat. El CMA estava format per representants de sindicats, partits d'esquerra i organitzacions anarquistes. El seu paper va ser crucial en els primers mesos de la guerra, ja que va permetre organitzar la resistència contra els franquistes i consolidar el control del territori per part de la República a Catalunya.

Inestabilitat i Tensió Revolucionària

Els mesos següents a l'esclat de la guerra van estar marcats per una gran inestabilitat política i econòmica a Catalunya. Hi havia una forta tensió entre els sectors que defensaven prioritzar la guerra contra el feixisme i els que apostaven per aprofundir en la revolució social. Aquesta tensió va esclatar el maig de 1937, amb els Fets de Maig, un enfrontament violent entre els anarquistes de la CNT-FAI i els partits comunistes i socialistes agrupats en el PSUC i l'UGT. Els Fets de Maig van tenir un impacte devastador en la rereguarda republicana a Catalunya. Van debilitar el govern de la Generalitat i van suposar un gir important en la direcció de la guerra, amb un augment del poder dels comunistes i una reducció de la influència anarquista.

Els Fets de Maig de 1937 a Barcelona

Context i Protagonistes

Els Fets de Maig van ser una sèrie d'enfrontaments violents que van tenir lloc a Barcelona i a la resta de Catalunya entre el 3 i el 7 de maig de 1937, en el context de la Guerra Civil Espanyola. Van enfrontar dos sectors del bàndol republicà:

• D'una banda, hi havia els partidaris de la "legalitat republicana", formats per la Generalitat de Catalunya, els Mossos d'Esquadra, la UGT, el PSUC i Estat Català. Defensaven la prioritat de guanyar la guerra contra el feixisme i mantenien l'ordre públic establert abans de la guerra.
• De l'altra banda, hi havia els anarquistes i els seus aliats del POUM, principalment de la CNT i la FAI. Rebutjaven l'autoritat de l'Estat i defensaven la revolució social que s'havia iniciat el 1936.

Desenvolupament dels Enfrontaments

Els fets van començar amb l'intent per part del govern de la Generalitat, controlat pel PSUC, d'assaltar l'Hotel Ritz de Barcelona, on s'havia atrinxerat la milícia anarquista de la CNT. Els anarquistes van resistir i van contraatacar, ocupant diversos punts estratègics de la ciutat. La lluita va durar diversos dies i va causar nombroses víctimes mortals.

Conseqüències i Repercussions

Finalment, els Fets de Maig van acabar amb la derrota dels anarquistes i el POUM. Els seus líders van ser arrestats o van haver de fugir, i les seves organitzacions van ser marginades del poder. Això va significar la victòria dels comunistes i la "legalitat republicana", que van passar a controlar políticament Catalunya. Les repercussions dels Fets de Maig van ser profundes:

• En el pla polític, van suposar un gir important cap a l'esquerra dins del bàndol republicà, amb el reforçament del PSUC i del PCE. Això va provocar tensions amb els sectors més moderats del govern republicà, cosa que tindria conseqüències negatives en el futur.
• En el pla militar, van debilitar considerablement la rereguarda republicana a Catalunya, ja que van reduir la seva capacitat de resistència i cohesió.