Fets de Maig de 1937 a Barcelona: Causes i Conseqüències
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,17 KB
Fets de Maig de 1937
Els problemes que van afeblir el govern de Largo Caballero van esclatar a Barcelona els primers dies de maig del 1937 (Fets de Maig).
Les forces de la Generalitat van procedir a desallotjar els anarquistes que havien ocupat l’edifici de la Telefònica, per fer-se amb el control de les comunicacions.
Per una banda, ERC, PSUC, UGT i Acció Catalana, per altra banda, CNT, FAI i POUM.
El motiu era la diferent concepció i pensament que tenien els dos bàndols sobre la guerra i la societat.
El primer bàndol, els republicans, comunistes, etc., acceptaven la necessitat de canvis en la seva condició social i econòmica, però creien que era indispensable centrar-se a guanyar la guerra, és a dir, primer volien guanyar la guerra i després actuar, fer reformes...
El segon bàndol, els anarquistes, defensaven que les transformacions revolucionàries eren el millor mitjà per aconseguir una mobilització popular contra el feixisme i guanyar la guerra, és a dir, volien fer una revolució que a la vegada els fes guanyar la guerra.
Conseqüències dels Fets de Maig
- Pèrdua de poder de la CNT, la FAI i el POUM; per tant, els anarquistes van perdre el poder polític.
- El POUM va desaparèixer completament dins dels comunistes, i el seu líder va ser assassinat.
- ERC, PSUC, UGT i Acció Catalana van guanyar importància.
- Es va reforçar el govern de la República, a Madrid, i es va aconseguir una unitat.
- Es va traslladar la capital a Barcelona, amb dos objectius: millor control i ordre, i a més, a Barcelona hi ha indústria, per tant, millor control de la producció.
Organització Econòmica durant la Guerra Civil
Col·lectivitzacions
A l’agost del 1936 es va crear el Consell d’Economia de Catalunya, que va dissenyar un pla socialista de reorganització de l’economia.
A l’octubre es va promulgar el decret de col·lectivitzacions, que legalitzava el procés col·lectivista.
Per tal de mantenir l’activitat productiva i atendre les necessitats de subsistència de la població, es va fer un control de la banca, la creació d’entitats de crèdit públic, la regulació de salaris…
El Bàndol Franquista: La Construcció d’una Dictadura
A la “zona nacional”, hi va haver des del primer moment ordre mantingut per la disciplina militar i la proclamació de l’Estat de guerra.
Franco, inspirant-se en el model d’Estat feixista italià i alemany, va crear un partit únic, Falange Española Tradicionalista y de las JONS, que comportava la unificació de falangistes i carlins.
Franco va acabar sent cap d’Estat i president del govern.
La Vida a la Rereguarda
Les dificultats de supervivència, la fam i la manca de productes bàsics van esdevenir constants, i a les ciutats encara més, ja que eren més difícils de proveir. També els bombardeigs van provocar patiments enormes.
La població fugia davant l’avançament de les tropes, sobretot els republicans, que van passar a ser desplaçats o refugiats.
Molts catalans es van exiliar cap a França.
També va haver-hi molta repressió per tots dos bàndols. A la zona republicana hi van tenir lloc assassinats, especialment de presos polítics a la presó Model de Barcelona i a Paracuellos del Jarama, Madrid.
A la zona franquista, l’eliminació dels enemics era una de les tasques bàsiques de la rebel·lió; van ser molts els polítics executats, com a la matança de Badajoz i a Sevilla.
El paper de les dones va ser diferent segons la zona. A la zona republicana, hi havia llibertat i igualtat durant la guerra, mentre que a la zona nacional, les dones es dedicaven a les tasques de la llar.
Les Conseqüències de la Guerra Civil
- Un nombre enorme de víctimes: morts, ferits, mutilats, desapareguts...
- Una gran quantitat d’exiliats.
- Les infraestructures i les comunicacions van ser destruïdes.
- Habitatges afectats pels bombardeigs, l’activitat econòmica es va paralitzar...
- La guerra va destruir la convivència i el fràgil sistema democràtic.