Fets Clau de la Transició: Atocha, Assemblea, Pacte

Atocha: Massacre i Legalització del PCE

El 24 de enero de 1977, nueve personas fueron acribilladas a balazos en el segundo piso del número 55 de la madrileña calle de Atocha. El local era un despacho de abogados laboralistas de Comisiones Obreras (CC.OO.) y, además, vinculados al Partido Comunista de España (PCE). Las consecuencias de la matanza fueron un paro nacional y, con motivo del entierro, la primera manifestación masiva de la izquierda española tras la muerte de Franco. Estos asesinatos fueron decisivos para la legalización del PCE. El gobierno de Suárez dio vía libre a la legalización del PCE el Sábado Santo de 1977, llamado popularmente “Sábado Santo Rojo”. Estos hechos demostraron al **Gobierno de Suárez, Osorio, Abril Martorell** y compañía que el PCE era una formación política responsable y perfectamente dispuesta a favorecer el tránsito pacífico a la democracia. El comportamiento ejemplar de las bases comunistas en aquel duro trance fue, sin duda, un factor decisivo para la **legalización del PCE**.

Es produeix una entrevista secreta entre Adolfo Suárez i Santiago Carrillo de 6 hores de durada. Adolfo Suárez proposa que el PCE participi en les eleccions però amb altres sigles, cosa que Carrillo no accepta. Les setmanes van avançant i Suárez demana un informe als fiscals, els quals no veuen il·legalitat en els documents presentats pel PCE. Aquest fet dóna peu a Adolfo Suárez per poder legalitzar el PCE, cosa que es farà el 9 d'abril de 1977. La legalització del PCE provocarà la dimissió del ministre de Marina Pita da Veiga.

Assemblea de Catalunya: Oposició Unida

Arran del Procés de Burgos, a Catalunya s’havia produït la tancada d’intel·lectuals a Montserrat l’any 1971. De la tancada sorgeix una plataforma hereva del Comitè de Coordinació de Forces Polítiques de Catalunya. S’hi uneixen sindicats, associacions socials, partits, etc. És l’**Assemblea de Catalunya**. És una plataforma àmplia. Per tant, la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya evolucionarà cap a l’**Assemblea de Catalunya**. A la primera es van trobar un grup d'unes tres-centes persones lligades a partits polítics, entitats culturals, sindicats i associacions més o menys clandestines. Ràpidament va agrupar la gran majoria de partits, sindicats i organitzacions socials del país: des de la dreta nacionalista demòcrata fins a alguns sectors de l'extrema esquerra, passant pels diversos corrents nacionalistes.

L’**Assemblea de Catalunya** planteja quatre punts de consens de l'oposició catalana:

• Amnistia total per tot el món com a element fonamental.
• Llibertat en un sentit ampli: llibertat política, sindical, de vaga, d'expressió, de premsa, etc.
• Estatut d’Autonomia: Recuperació de l’Estatut de 1932.
• Coordinació amb la resta de plataformes d’oposició de la Península.

Tot aquest programa queda sintetitzat en el cèlebre lema: «**Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia!**»

Pacte d'Abril: La Unitat Socialista Catalana

El PSC, la FSC (PSOE) i socialistes independents acorden realitzar la unitat socialista a Catalunya mitjançant un procés que culminarà en la constitució d'un únic **Partit Socialista de Catalunya**, resultat de la unió dels socialistes de Catalunya. Aquest Partit, plenament sobirà, configurarà l'organització política del socialisme a Catalunya i la seva articulació amb el PSOE en la perspectiva de la unitat de tots els socialistes de l'Estat, a través d'un congrés democràtic a celebrar durant l'any, preparat per comissions d'ambdues organitzacions que elaborin, per assentiment comú, les propostes a l'esmentat congrés. Aquesta unitat dels socialistes catalans s'acorda sobre les següents coincidències de principis:

• 1) La transformació de la societat mitjançant l'accés al poder polític per part dels treballadors.
• 2) La socialització dels mitjans de producció, distribució i canvi.
• 3) L'organització autogestionària de la societat.
• 4) La societat ha de satisfer els mitjans que assegurin la igualtat i la dignitat de l'home.
• 5) El reconeixement del dret d'autodeterminació a les nacionalitats i pobles de l'Estat espanyol.
• 6) La recuperació de les institucions i principis configurats en l'Estatut del 1932, la seva actualització i aprofundiment.