De què està fet l'univers? Composició i fenòmens espacials
Enviado por Chuletator online y clasificado en Física
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,55 KB
De què està fet l'univers?
L'univers és un buit immens en el qual hi ha milions de cossos. Alguns els podem veure a simple vista i altres, que són invisibles a l'ull humà, s'observen amb telescopis. A més, hi ha matèria que no podem observar: la matèria fosca. Està format per milions de galàxies (formades per milers de milions d'estels, planetes i nebuloses, les quals estan compostes per núvols de gas i partícules sòlides que anomenem pols).
La seva composició química elemental és:
- 75% d'hidrogen.
- 20% d'heli.
- 5% restant d'altres elements.
La matèria fosca
Avui dia, quasi tots els astrònoms admeten que les galàxies, amb els estels i planetes que les formen, constitueixen només un 10% de tot l'univers. El 90% restant és matèria amb una composició i unes propietats que desconeixem: com que no emeten radiació, l'anomenem matèria fosca.
L'any llum
Un any llum és la distància que la llum recorre en un any a una velocitat de 300.000 km/s.
La força de la gravetat
Isaac Newton va explicar els girs dels cossos celestes entre els segles XVII i XVIII amb la llei de la gravitació universal: aquesta diu que els cossos s'atreuen, tant més com més pròxims estiguin i més gran sigui la seva massa.
Forats negres
L'atracció gravitacional més intensa es produeix als forats negres, que són concentracions de matèria d'altíssima densitat. Tenen un camp gravitacional tan gran que ni tan sols la llum, tot i la seva velocitat extraordinària, se'n pot escapar.
L'origen de l'univers: El Big Bang
L'univers es va originar fa uns 13.700 milions d'anys en una gran explosió anomenada Big Bang.
L'efecte Doppler
Qualsevol objecte emet ones mentre es mou: si l'emissor s'hi acosta, l'ona es comprimeix i, si se n'allunya, l'ona s'estira. Quan s'acosten, les ones sonores es comprimeixen i sentim un so més agut. Quan s'allunyen, les ones sonores s'estiren i sentim un so més greu.
Les galàxies s'allunyen les unes de les altres, però les que ho fan d'una manera més ràpida mostren les línies del seu espectre més desplaçades cap al vermell. Això ens permet saber si un objecte s'acosta o s'allunya de nosaltres:
- Si el cos s'allunya: hi ha una desviació de l'espectre al vermell.
- Si el cos s'acosta: l'espectre anirà cap al blau.
Espectre d'absorció de la llum
Aquesta és una utilitat per saber la composició dels cossos que emeten llum a l'espai. Isaac Newton va descobrir, amb 22 anys, que quan la llum del sol incideix en un prisma de cristall, es descompon en franges de color. Aquest arc de Sant Martí s'anomena espectre de la llum.
El Sol és l'estel més proper i l'espectre de la seva llum ens proporciona informació sobre els elements que el componen. Al laboratori, si fem passar la llum blanca a través de recipients amb hidrogen i heli, aquests recipients absorbeixen part dels colors que componen la llum blanca i s'obtenen els espectres d'absorció. La conclusió, en comparar les línies negres de l'espectre del Sol, és que les capes més exteriors del Sol estan formades sobretot per hidrogen i heli.