Festes i vocabulari de la Roma antiga — Guia i definicions

Vocabulari de la Roma antiga

Pontifex Maximus: Autoritat suprema de la religió romana. Vetllava pel respecte de la tradició i pel bon desenvolupament de la vida religiosa i controlava el calendari oficial.

Ludi Saeculares

Ludi Saeculares: Eran uns jocs que se celebraven aproximadament cada 100 anys.

Otium et negotium

Otium et negotium: És una expressió que significa «oci i negoci». Significa descans, inactivitat, temps lliure. Amb el prefix negatiu nec es va formar negotium, és a dir, la negació de l'oci i el treball —l'ocupació.

Micatio

Micatio: Joc en què dos jugadors aixequen al mateix temps la mà dreta i ensenyen un nombre de dits mentre alhora diuen una xifra. Així successivament, fins que un d'ells encerta el nombre exacte de dits que hi ha entre tots dos.

Dies nefasti i dies fasti

Dies nefasti: Dies en què està prohibit celebrar actes públics i administrar justícia.

Dies fasti: Dies aptes per a l'activitat pública i per als tribunals de justícia.

Ludi importants

Ludi Romani o Ludi Magni: Eren els jocs més importants i, alhora, els més antics.

Ludi Florales: Jocs que s'anaven incorporant i no tenien necessàriament relació amb les formes actuals de celebració.

Ovidi

Ovidi: Era un dels grans escriptors de la literatura llatina. Va viure del 43 aC al 17 dC. Va escriure molts llibres, alguns polítics i altres dedicats a l'amor i als sentiments. La seva obra culminant va ser Les Metamorfosis, un conjunt de narracions mitogràfiques. Va morir després d'uns 10 anys d'exili.

Festes principals: tradició i cultura agrària

Lupercàlia (15 de febrer)

Lupercàlia (15 de febrer): Festa en honor de la lloba que va salvar Ròmul i Rem i els va alimentar. Es sacrificaven bous i amb la seva sang es purificava el territori. Després uns sacerdots, quasi nus, corrien pels carrers i colpejaven amb corretges de pell de bou aquells que desitjaven tenir fills, ramats o bones collites. Eren festes de fecunditat.

Parentalia (13–21 de febrer)

Parentalia (13–21 de febrer): Festes en honor dels morts de la família. Es reunien els parents, es visitaven les tombes, es feien sacrificis i ofrenes. Avui dia continua la tradició d'apropar-se als cementiris, visitar tombes i menjar castanyes i panellets, però en unes dates diferents.

Festa Janual (1 de gener)

Festa Janual (1 de gener): Festa en honor del déu Janus, el déu dels inicis i dels finals i de les portes. Aquest dia els ciutadans visitaven el Capitoli per fer les seves ofrenes.

Altres festes agràries i celebracions

Liberalia (17 de març)

Liberalia (17 de març): Festa de la primavera, en honor de Liber, també conegut com a Bacchus.

Parilia (21 d'abril)

Parilia (21 d'abril): Festes en què es commemorava la fundació de la ciutat de Roma. Al matí anaven al mont Palatí i sacrificaven alguns animals, que després menjaven tots els assistents en un gran banquet. Al capvespre s'encenien fogueres i els criadors de bestiar saltaven tres vegades per sobre per demanar salut per als seus ramats.

Vulcanalia (23 d'agost)

Vulcanalia (23 d'agost): Festa en honor de Vulcan, déu del foc. Durant la festa es feien concursos de pesca, s'encenien fogueres i es tiraven peixos vius al foc per prevenir incendis als graners.

Saturnalia (17–23 de desembre)

Saturnalia (17–23 de desembre): Festes en honor del déu Saturn, en les quals se celebrava el solstici d'hivern. Durant aquests dies la gent es divertia molt: feien banquets i s'intercanviaven regals. També se l'anomenava la festa dels esclaus, ja que aquests quedaven temporalment alliberats de les seves obligacions i fins i tot intercanviaven els papers amb els seus amos.

Significats en llatí de conceptes matemàtics

Sufixos i exemples

• multi- (molts) — ex. multilateral
• equi- (del llatí aequus «igual») — ex. equilateral
• semi- (la meitat) — ex. semicircular
• rect- (del llatí rectus «recte») — ex. rectangle
• circum- (al voltant de) — ex. circumferència
• acut- (del llatí acutus «punxegut, agut») — ex. angle agut

Termes matemàtics i etimologies

Potència: Prové de potentia, que vol dir poder. (Producte que resulta de multiplicar una quantitat per si mateixa tantes vegades com indiqui l'exponent.)

Càlcul: Prové de calculus, que vol dir compte o càlcul (el recompte que es fa d'alguna cosa mitjançant operacions matemàtiques).

Incògnita: Prové de in + cognita i vol dir «no coneguda»; quantitat desconeguda que cal determinar en una equació o problema.

Addició (suma): Prové de additio i vol dir agrupament o suma.

Equació: Prové de aequatio i vol dir igualació; igualtat entre dues expressions matemàtiques que contenen alguna variable.

Multiplicar: Prové de multiplicare i vol dir augmentar, fer créixer un nombre.

(S'ha mantingut tot el contingut original corregint l'ortografia, la gramàtica i la presentació per facilitar la lectura i l'optimització SEO.)