Festes Romanes i el Calendari: De Mart a la Saturnalia

El Calendari Romà i el Pontífex Màxim

Cada nou dies hi havia un dia de repòs, dedicat a l'oci, a trobades amb amics, a les termes, etc. Aquesta organització del temps estava fortament influenciada per l'autoritat religiosa.

El Pontífex Màxim i la Regulació del Temps

El Pontífex Màxim era l’autoritat suprema de la religió. Ell elaborava i controlava el calendari, indicant els dies festius i no festius. Una de les seves funcions principals era senyalar:

• Els dies aptes per a l’activitat pública i l'administració de justícia: els dies fasti.
• Els dies en què es prohibia celebrar actes públics i administrar justícia: els dies nefasti.

Als carrers s’hi penjaven cartells indicant els dies fasti i nefasti.

L'Augment dels Dies Festius

Durant la República, el calendari incloïa:

• 45 dies dedicats a la religió, incloent divinitats superiors, déus menors i divinitats primitives.
• 60 dies dedicats als jocs públics, que se celebraven en una data fixa i sovint coincidien amb les festes religioses.

Aquests dies festius van augmentar fins a 175 durant l’Imperi, a causa de l'addició d'aniversaris d’emperadors, celebracions de victòries, i altres commemoracions.

Orígens de les Festivitats Romanes

Els primers romans eren camperols i celebraven rituals en honor als elements de la natura. Amb el temps, es van convertir en conqueridors i vencedors en moltes guerres. Per això, s’encomanaven al déu de la guerra i celebraven els moments clau de la vida militar.

Els romans eren molt supersticiosos i dedicaven moltes festes a demanar la protecció dels déus i a fer rituals contra maleficis.

L'Obra "Fastos" d'Ovidi

L'escriptor Ovidi (segle I aC) va escriure els Fastos, una obra que pretenia dedicar un capítol a cada mes de l'any, explicant les festivitats. El llibre, però, va quedar interromput al mes de juny a causa del desterrament de l'escriptor.

Festes Militars: Mart i Octubre

Les festes relacionades amb la guerra es concentraven principalment en dos mesos:

1. Març: Dedicat a Mart, el déu de la Guerra. Durant aquest mes es cridaven les lleves, s’organitzava l’exèrcit i s’entrava en combat.
2. Octubre: Moment en què s’acabaven les campanyes militars i es llicenciaven els soldats.

Festivitats Clau del Calendari Romà

Festes Militars (Març i Octubre)

• Equirria (15 de març): Festa en honor al déu Mart.
• Quinquatrus (19 de març): Purificació de les armes abans de començar la campanya militar.
• October Equus (15 d'octubre): Celebració de la fi de la campanya militar.
• Armilustrium (19 d'octubre): Purificació de les armes per netejar els crims de la guerra.

Altres Festes Importants

• Festes Januals (1 de gener): Festa en honor a Janus, déu dels inicis, els finals i les portes. Es feien ofrenes.
• Lupercalia (15 de febrer): En honor a la lloba que va salvar Ròmul i Rem.
• Parentalia (13-21 de febrer): Festes fúnebres en honor dels morts. Incloïen ofrenes, àpats, sacrificis i visites a les tombes.
• Liberalia (17 de març): Festa de la primavera, en honor a Liber (o Bacus).
• Parilia (21 d'abril): Commemoració de la fundació de la ciutat de Roma. Se celebrava al Mont Palatí amb sacrificis d'animals.
• Vulcanalia (23 d'agost): Festa en honor a Vulcà, déu del foc. Es feien concursos de pesca, s’encenien fogueres i es tiraven peixos vius al foc per prevenir incendis als graners.
• Saturnalia (17 al 23 de desembre): També conegudes com les Festes dels Esclaus. Festa en honor a Saturn, coincidint amb el solstici d’hivern. Es feien banquets i s'intercanviaven regals.

Els Jocs Públics (Ludi) i l'Oci Romà

Durant els jocs públics (Ludi) es realitzaven sacrificis i banquets, i s’oferien espectacles per a tots els gustos: curses de carros, representacions teatrals o lluites de gladiadors.

Els Ludi Romani o Ludi Magni

Els jocs més importants i antics eren els Ludi Romani o Ludi Magni (els grans jocs), celebrats en honor a Júpiter durant setze dies al setembre. Aquests incloïen processons, lluites i teatre.

Organitzats inicialment pels magistrats durant la República i posteriorment pels emperadors, aquestes festes servien sovint com a propaganda política. Els polítics prometien més jocs per tal de ser escollits, i els espectacles esdevenien cada vegada més majestuosos.

Otium et Negotium: Oci i Negoci

La societat romana va ser la primera a gestionar el temps de manera organitzada. La jornada laboral permetia destinar hores a la diversió i l’oci. Aquesta dualitat es resumia en el concepte:

Otium et Negotium: Oci i Negoci.

Molts ciutadans no treballaven, ja que rebien aliments de l'Estat i dedicaven gran part del seu dia als espectacles organitzats pels governants. Els jocs eren un gran suport per a la política interior.