Festes i Jocs a l'Antiga Roma: Tradicions i Oci

Dies de festa a l'Antiga Roma

Cada nou dies, els romans tenien un dia de repòs. Aquest dia també era dia de mercat, de visitar parents i amics, i d'anar a les termes. Les festivitats romanes estaven molt lligades a la religió. El pontífex màxim elaborava i controlava el calendari, indicant els dies festius i laborables. Cada any, el pontífex màxim assenyalava els dies aptes per a l'activitat pública i per als tribunals de justícia (dies fasti) i els dies en què es prohibia celebrar actes públics i administrar justícia (dies nefasti). El calendari es penjava als murs per informar els ciutadans. Durant la República hi havia 45 dies de festes religioses (déus menors, divinitats superiors i primitives) i 60 dies de jocs públics (data fixa, sovint coincidien amb festes religioses). Els jocs públics van augmentar a 105 a l'Imperi.

Principals dies festius

Els primitius romans eren camperols i celebraven rituals en honor als elements de la natura. Amb el pas del temps es van convertir en conqueridors i vencedors, adorant el déu de la guerra i celebrant els moments més importants de la vida militar. Els romans eren supersticiosos i dedicaven festes per demanar protecció als déus i feien rituals contra maleficis.

Festes de la Guerra i Religioses

Ovidi, escriptor del segle I aC, va escriure els Fastos, on dedicava un capítol a cada mes.

Festes de la Guerra (Març i Octubre)

• Març:
  • Equirria (15/3): en honor al déu Mart.
  • Quinquatrus (19/3): purificació de les armes abans de la campanya militar.
• Octubre:
  • October equus (15): fi de la campanya militar.
  • Armilustrium (19): purificació de les armes.

Festes Religioses (Febrer i Gener)

• Febrer:
  • Lupercalia (15): en honor a la lloba que va salvar Ròmul i Rem. Es sacrificaven bous i amb la sang es purificava el territori. Després, uns sacerdots seminus corrien pels carrers i colpejaven amb corretges de cuir de bou aquells que volien tenir fills, ramats o bones collites. Eren les festes de la fecunditat. El papa Gelasi I va voler prohibir-les.
  • Parentalia (13-21): festes fúnebres en honor dels morts de la família. Els parents es reunien, visitaven les tombes, feien ofrenes i sacrificis, i un àpat. Avui en dia, Halloween.
• Gener:
  • Festes januals (1): en honor al déu Janus (déu dels inicis i finals, i de les portes). Els ciutadans visitaven el Capitoli per fer ofrenes (per exemple, un pastís).

Festes de la Tradició

• Març: Liberalia (17): festa de la primavera en honor a Liber/Bacus.
• Abril: Parilia (21): es commemorava la fundació de Roma. Al matí, anaven al mont Palatí i es sacrificaven animals, que després es menjaven els assistents en un gran banquet. Al capvespre, encenien fogueres i els criadors de bestiar hi saltaven tres vegades per sobre per demanar salut als ramats. Segons Ovidi, també cremaven plantes.
• Agost: Vulcanalia (23): en honor a Vulcà, déu del foc. Es feien concursos de pesca, s'encenien fogueres i es tiraven peixos vius al foc per prevenir incendis als graners.
• Desembre: Saturnalia (17-23): en honor al déu Saturn. Se celebrava el solstici d'hivern (acabament del període fosc de l'any i naixement del període de llum). Durant aquests dies la gent es divertia molt, feien banquets i s'intercanviaven regals. També s'anomenava Festa dels esclaus (eren alliberats). El cristianisme la va fer coincidir amb el naixement del Messies.

Els Jocs Públics

Es van crear per commemorar més majestuosament algunes festes dedicades als déus, amb sacrificis, banquets i espectacles. Els jocs més antics i importants van ser els Ludi Romani o Ludi Magni (els grans jocs) en honor de Júpiter, que se celebraven al setembre i podien durar fins a 16 dies. Hi havia tot tipus d'actes. Tots aquests jocs van ser organitzats pels magistrats durant la República (més tard, pels emperadors, que prometien més jocs per tal de ser elegits). Els jocs i les festes feien servir la propaganda dels polítics. Alguns dels jocs públics que es van anar incorporant van ser els Jocs Florals (Ludi Florales), que en època dels romans es dedicaven a la deessa Flora i incloïen teatre i jocs al circ, entre el 28 d'abril i el 3 de maig. També es van afegir jocs dedicats a Ceres, Apol·lo, etc.

Els Moments d'Oci a Roma

La societat romana va ser la primera de l'antiguitat que va tenir temps d'oci i que va gestionar aquest temps de forma organitzada. A part de les festes, la jornada laboral permetia destinar unes quantes hores al dia a l'oci. Durant el temps lliure, els adults anaven a les termes, feien banquets i assistien a espectacles. Els nens i nenes jugaven. A Roma hi havia altres persones que no treballaven i rebien aliments de l'Estat. Es dedicaven als espectacles. August sabia que els jocs eren un gran suport a la seva política interior i no dubtava a anar a tot tipus d'espectacles amb la seva família. Tots els emperadors que van regnar després d'ell van seguir el seu exemple. Els jocs romans per excel·lència eren els jocs de circ (curses de carros), que tenien lloc al circ, de forma rectangular i amb un mur al centre.