Ferran VII, la Dècada Ominosa i la Regència (1823–1843)

Dècada Ominosa (1823-1833)

La dècada ominosa (1823–1833) va ser una etapa plena de contradiccions que va deixar Ferran VII en una posició de debilitat. A Espanya hi van romandre tropes franceses fins a l'any 1826. Alhora, a França l'absolutisme es va anar moderant des de 1820, i Ferran VII es va acostar puntualment a sectors liberals: per exemple, no va restaurar oficialment la Inquisició. Hi va haver maniobres liberals i aixecaments reialistes, com la Guerra dels Malcontents (1827).

La situació es va complicar perquè no hi havia un successor clar de Ferran: no va tenir descendència masculina amb cap de les seves quatre esposes. Abans del naixement d'Isabel, Ferran VII va signar la Pragmàtica Sanció el 31 de març de 1830; la possibilitat que una dona pogués governar va irritar els absolutistes més tradicionalistes. En canvi, Ferran va comptar en aquesta ocasió amb el suport de sectors liberals i amb el bàndol oposat als carlins. Ferran va morir el 1833 i Isabel va assumir el tron amb menys de tres anys d'edat.

Regència (1833-1843)

Maria Cristina va ser reina regent entre 1833 i 1840 a causa de la minoria d'edat d'Isabel. Regent és qui governa en lloc del rei quan aquest està malalt o és menor d'edat. La posició dels partidaris de Carles, germà de Ferran i tiet d'Isabel, no es va fer esperar, i això va provocar la Primera Guerra Carlina (1833–1839/40).

Els carlins representaven una Espanya borbònica, tradicional i catòlica, no liberal. Donaren suport a Carles sectors de l'Església i de la noblesa, però també grups de pagesos 'reialistes'. Un dels carlins més destacats va ser Rafael Maroto. El carlisme es va fer fort al País Basc, Navarra i en zones rurals d'Aragó, del País Valencià i de Catalunya.

Els isabelins, també catòlics, representaven una Espanya borbònica oberta al liberalisme. Un dels caps militars isabelins més rellevants va ser Baldomero Espartero. Els isabelins van rebre el suport de la noblesa propera al liberalisme, de la burgesia i també de sectors populars.

Diferències entre carlins i isabelins

• Carlins: tradició, Església i sectors rurals.
• Isabelins: obertura al liberalisme, suport de la burgesia i de sectors polítics moderats.

El desenllaç d'aquest conflicte es va produir amb el Convení de Bergara (1839), també conegut com l'«Abraçada de Vergara». Aquest acord va garantir que no hi hagués represàlies generals contra els integrants de l'exèrcit derrotat i va deixar l'organització territorial tal com estava abans de la guerra. La rendició oficial dels carlins catalans no es va produir fins a 1840.

En finalitzar la guerra, Espartero va esdevenir regent entre 1840 i 1843. Durant el conflicte, Maria Cristina havia cedit la gestió del país a polítics de tendència liberal, fet que va accelerar l'actualització del sistema legislatiu amb un Estatut Reial. Aquest Estatut va anar acompanyat de la desamortització de Mendizábal i de l'aprovació d'una nova normativa constitucional, la Constitució de 1837.

La difícil conjuntura de 1843, amb desavinences i desunió entre diferents corrents liberals, va precipitar la declaració d'Isabel com a major d'edat per tal que exercís el regnat.

Notes i termes clau: Ferran VII, Isabel II, Maria Cristina, carlisme, Primera Guerra Carlina, Convení de Bergara, desamortització, Mendizábal, Espartero, Constitució de 1837.