Ferdinand de Saussure i Edward Sapir: Conceptes Clau de la Lingüística

Ferdinand de Saussure: Pare de la Lingüística Moderna (1857-1913)

Ferdinand de Saussure és considerat el pare de la lingüística moderna. Volia entendre com funciona el llenguatge com a sistema. Va ser el primer a afirmar que la llengua és un sistema de signes que les persones utilitzem per comunicar-nos.

Els Eixos d'Estudi de la Llengua

Saussure estableix que hi ha dues maneres diferents i necessàries per estudiar la llengua, representades pels eixos A-B i C-D:

Eix de Simultaneïtats (Lingüística Sincrònica)

• Definició: Estudia la llengua en un moment concret del temps, com si fos una fotografia fixa.
• Característica: No té en compte el pas del temps; només analitza com funcionen les paraules entre si dins del sistema actual.
• Exemple: Analitzar el català d’avui i veure com es relacionen les paraules.
• Paraula clau: Sincronia → “syn” (alhora) + “chronos” (temps).

Eix de Successions (Lingüística Diacrònica)

• Definició: Estudia la llengua a través del temps, és a dir, com canvia i evoluciona.
• Característica: És com veure una pel·lícula: el pas d’un estat a un altre.
• Exemple: Veure com el llatí es transforma en català o castellà.
• Paraula clau: Diacronia → “dia” (a través de) + “chronos” (temps).

Relació entre Sincronia i Diacronia

Segons Saussure, calen tots dos enfocaments per entendre la llengua completament:

• Si només mirem la sincronia, veiem la llengua com una foto fixa, però perdem la seva història.
• Si només estudiem la diacronia, entenem els canvis, però perdem la seva estructura actual.

Per tant, per entendre bé el llenguatge, cal estudiar tant l’estructura (sincronia) com l’evolució (diacronia).

El Signe Lingüístic i la Semiologia

Segons Saussure, un signe lingüístic és la unió inseparable entre dues parts:

1. Significant: El so o la forma escrita (ex.: “gos”).
2. Significat: La idea o imatge mental associada (ex.: la imatge d’un animal que borda).

Els signes només tenen valor dins del sistema de la llengua, en relació amb els altres signes.

Exemple del Signe "Taula"

• Significant: La paraula escrita o pronunciada “taula”.
• Significat: La imatge mental del moble amb potes on es menja o s’estudia.

La Semiologia: Ciència General dels Signes

Saussure proposa que la llengua forma part d’una ciència més gran anomenada semiologia, que estudia tots els signes de la vida social (no només paraules, sinó també gestos o símbols). La llengua és el sistema de signes més important, ja que és el que utilitzem cada dia per comunicar-nos.

Edward Sapir: Llenguatge i Percepció del Món

Edward Sapir (1884-1939) va desenvolupar la idea que el llenguatge no és només una eina per expressar o comunicar, sinó que modela la nostra manera de pensar i veure la realitat. És a dir, el llenguatge crea la nostra visió del món.

Tradicionalment es creia que el llenguatge era només una eina per expressar pensaments, però Sapir argumenta que és molt més:

Com el Llenguatge Modela la Realitat

• El llenguatge organitza el pensament i la percepció.
• Les categories gramaticals (temps, gènere, etc.) ens fan pensar d’una manera concreta.
• Cada llengua té conceptes propis que no es poden traduir exactament a altres idiomes.
• El context cultural influeix molt, ja que la llengua reflecteix la cultura i la manera de veure el món.

Exemple: La Percepció de la Neu (Inuit)

Les persones d’una cultura amb moltes paraules per a “neu” (com els inuit) perceben i pensen la neu d’una manera molt més precisa. Això demostra que la llengua condiciona la percepció de la realitat (Hipòtesi Sapir-Whorf).