Fenomens de vessant

CAIGUDES:

 
Despreniment de blocs amb un recorregut, com a mínim parcial, per l'aire. Es produeixen alla on el pendent és molt fort i les roques son compactes, es a dir, en zones com els penya-segats. Pot ser ocacionat per un torrent o riu o per l'erosió de l'aigua, que causa un despreniment per desplaçament.

Gelifracció:

és un mecanisme que amb el trencament de les roques pot provocar caigudes.

LLISCAMENTS:

Moviments de masses o blocs a través d'una o diverses superfícies de lliscament.
Aquestes poden ser estructurals o no.

Rotacionals:

Quan la superfícies es concava i provoca un moviment giratori de la massa inestable Translacionals:

Quan el moviment te lloc a favor de superfícies mes o menys planes.

MOV. DE MASSA:

Deformació d'un terreny degut a que els materials es comporten plasticament, és a dir, no conserven la seva forma inicial.

Raptació:

Movi. Gravitacional del sol, vessant avall, com a consequència de l'alternança inflament-desinflament d'aquest.

Solifluxió:

Procés en el qual participen el flux i la reptació sobre sòls saturats d'aigua, freqüent a les zones fredes.

Colades de fang:

NO necesiten pendents pronunciats, ja que es comporten com a líquids i flueixen facilment. Demanen una gran quantitat d'aigua.

INESTABILITAT NATURAL:

Tipus de sòl:

Els sóls formats per partícules de mida fina acostumen a produir mov quan estan saturats daigua. En aquests sols per tant, la posibilitat de que es produeixin esllavisades es mes alta durant els mesos en que plou més.

Orientació dels plans estructurals:

Els lliscaments es produeixen quan els plans d'estratificació, d'esquistositat o de fracturació cabussen en el mateix sentit que el pendent topogràfic.

Excavacions del peu del vessant:

Les llevisades son especialment freqüents en zones de muntaya, a les riberes dels rius... L'aigua erosiona el peu del talús i deixa cornises molt inestables.

Tremolors de terra:

Les vibracions provocades pels sismes, les obres públiques... Faciliten el disgregament del terreny i el seu mov.

Precipitacions intenses:

  L'aigua es el principal factor desllavisades, actua com un lubricant entre els plans. 

Forma del talús:

La forma concava representa una situació estable en un talús, mentre que la forma convexa representa una situació de risc, com més pendent mes risc.

INESTAVILITAT HUMANA:

Angle de repòs natual: és l'angle maxim mesurable en un pendent quan el material esta en repos i es estable. Quan els materials s'acumulen amb inclinacions superiors a la de l'angle, pot passar:

Runams de Mines:

Estan formats per roques de rebuig, no aprofitades. Quan aquest absorveixen aigua, els runams es poden esllavisar Abocadors d'escombraries:
Alguns abocadors antics, amb una gran alçaira, presenten un angle molt proper al de repós.

Excavasions al peu de vessant:

Quan es desplaça la base dun vessant per fer passar una carretera.

Sobrecarrega de la part superior del vessant:

La construcció d'edificis, de diposits d'aigua... Això presenta una carrega addicional sobre els vessants.

Alteració del drenatge natural:

Un increment de la infiltració, provocat per la desviació dun riu o la construcció d'un canal, pot saturar els terreny i activar el mov dun vessant fins a portar-lo a una situació crítica.

PER EVITAR-HO

Per reduir inestabilitats, sempre que siguin mínimes: Els ancoratges (grans claus) per evitar moviments de grans blocs, les xarxes metaliques o les cunetes per retenir les pedres, els contraforts per aguantar els mov de reptació, els drenatges de l'interior de la roca per evitar que se saturi d'aigua, la reforestació per subjectar el sol. La cimentació dels talussos és una mesura contraproduent, ja que evita la sortida d'aigua i facilita la saturació de la roca.