Fenòmens Atmosfèrics i Canvi Climàtic: Guia Essencial

L'origen del vent i la brisa marina

Pots triar una d'aquestes respostes:

• Resposta 1: El vent com a moviment d'aire

  El vent és aire en moviment. Sempre es desplaça des de zones d'alta pressió cap a zones de baixa pressió. Aquesta diferència de pressió sovint és determinada per les variacions de temperatura. Si la temperatura d'un lloc és més alta que la del seu voltant, l'aire es torna més lleuger i tendeix a pujar, creant una zona de baixa pressió. Llavors, l'espai que deixa l'aire ascendent és ocupat per aire més fred provinent de les àrees circumdants.

• Resposta 2: L'exemple de la brisa marina

  A la costa, durant els matins, la terra s'escalfa més ràpidament que el mar. L'aire que hi ha sobre la terra tendeix a pujar, i el seu lloc és ocupat per aire que ve del mar. Aquest vent suau que va del mar cap a terra rep el nom de brisa marina.

  Al vespre, la terra es refreda i el mar encara reté l'escalfor del dia. Això fa que l'aire que hi ha sobre el mar pugi i el seu lloc l'ocupi aire procedent de la terra. Aquest vent, que va de terra cap al mar, es coneix com a brisa terrestre.

Factors determinants del clima

Els tres factors principals que determinen el clima d'un lloc són:

• La latitud

  És la distància d'un lloc a l'equador. Com més a prop s'estigui de l'equador, més altes seran les temperatures, i com més a prop s'estigui dels pols, més baixes seran les temperatures.

• L'altitud i el relleu

  Les zones altes i de relleu muntanyós solen tenir climes amb temperatures baixes i abundants precipitacions.

• La proximitat al mar

  El mar regula la temperatura i fa que a les zones costaneres no hi hagi canvis bruscos de temperatura. A l'Empordà, per exemple, com que som a la costa, els estius són menys calorosos i els hiverns són menys freds que a Lleida, que és a l'interior.

Què és l'efecte hivernacle?

Un hivernacle és un espai cobert, amb el sostre i les parets fetes de vidre o de plàstic, materials que deixen passar la llum. Quan la llum que ha entrat a l'hivernacle incideix en el que hi ha a l'interior, es transforma en calor. L'estructura de l'hivernacle, que permetia l'entrada de la llum, ara reté la calor al seu interior. D'aquesta manera, es poden conrear a l'hivern hortalisses o flors que d'altra manera només s'obtindrien a l'estiu.

L'atmosfera terrestre fa un efecte semblant al d'un hivernacle. D'entrada, no tota l'energia solar que arriba al nostre planeta incideix directament sobre la superfície, perquè l'atmosfera actua com a filtre i no la deixa passar tota. Si no hi hagués atmosfera a la Terra, s'assolirien temperatures extremes que farien impossible qualsevol tipus de vida.

A més, a la nit, en no haver-hi radiació solar, la temperatura podria baixar fins a límits extrems, com passa per exemple a la Lluna, on no hi ha atmosfera. Però la mateixa atmosfera que abans impedia que tota la radiació solar arribés a la superfície, ara impedeix que s'escapi la calor i que baixi de cop la temperatura.

L'efecte hivernacle, doncs, impedeix que a la Terra s'assoleixin temperatures extremes que farien impossible la vida. Els responsables de tot això són els anomenats gasos d'efecte hivernacle, el principal dels quals és el diòxid de carboni (CO2).

L'escalfament global del planeta

El CO2, el principal dels gasos d'efecte hivernacle, és un gas que es desprèn de les combustions. Per exemple, els animals desprenen diòxid de carboni en cremar aliment. També se'n desprèn a la cuina de casa nostra quan cremem gas per cuinar, a les erupcions volcàniques, al tub d'escapament dels cotxes, a les xemeneies de les indústries, etc.

Com que cada vegada s'emeten més quantitats de CO2, resulta que cada vegada hi ha més efecte hivernacle, i això vol dir que la temperatura del planeta augmenta, amb totes les conseqüències negatives que això comporta. Aquest fenomen es coneix com a escalfament global.

El forat de la capa d'ozó

La capa d'ozó (O3) es troba situada a l'estratosfera, aproximadament entre els 30 i 40 km d'altura, i en aquesta zona s'hi concentra la major part de l'ozó atmosfèric. La capa d'ozó protegeix la Terra de la radiació ultraviolada, que és perillosa per als éssers vius.

Ja fa anys, els científics van detectar que sobre l'Antàrtida s'havia produït un aprimament d'aquesta capa, de manera que en aquesta zona hi havia menys concentració d'aquest gas, la qual cosa suposava una major radiació ultraviolada.

Es va descobrir que els principals responsables d'aquesta destrucció de l'ozó eren uns gasos anomenats CFCs (clorofluorocarbonats), emprats en els aerosols i també en els aparells de refrigeració. Finalment, es va aconseguir implantar una normativa a nivell mundial que prohibeix l'ús d'aquests gasos.

Formació de núvols i pluja

Quan el vapor d'aigua de l'atmosfera es troba a temperatures baixes, es condensa i forma els núvols. Els núvols estan formats per petitíssimes gotes d'aigua líquida. Aquestes gotes solen formar-se al voltant de nuclis de condensació (pols, pol·len, etc.), i no cauen perquè estan en suspensió.

Quan n'hi ha moltes, xoquen entre elles i es formen gotes més grans que ja tenen prou pes per caure, i aleshores es produeix la pluja.

Si la temperatura està per sota dels zero graus, en comptes de gotetes d'aigua hi ha cristalls de gel, que quan s'ajunten formen flocs de neu.