Fenomen i Noümen en Kant: Judicis Sintètics i Crítica de la Raó Pura

Judicis Sintètics (2)

Quan el predicat no està comprès en el subjecte. Són extensius, ja que amplien el nostre coneixement.

Fenomen i Noümen: La Distinció Kantiana

El noümen es troba en l’àmbit de la raó pràctica, és a dir, en allò que escapa de la sensibilitat i de l’enteniment. Que no puguem tenir coneixement en aquesta experiència sensible no significa que la realitat s’esgoti en ella, ja que Kant deia que podem pensar el noümen, però no podem conèixer-lo.

El fenomen és el resultat d’estructurar les dades sensibles que ens arriben pels sentits en les formes a priori del coneixement. D'aquí també neix l’experiència, i aquests sí que podem pensar-los i conèixer-los.

Per tant, Kant introdueix el noümen per a la metafísica, mentre que els fenòmens els introdueix a la matemàtica i a la física.

Fenomen i Cosa en Si Mateixa

Fenomen i cosa en si mateixa es diferencien per la seva transcendentalitat, i ve a ser com la cara oculta del fenomen. El fenomen és el que condiciona, mentre que la cosa en si mateixa és allò incondicionat. El fenomen és la cosa en si que està sotmesa a les condicions humanes que fan possible la percepció sensible d’una cosa, mentre que la cosa en si és el que ella mateixa és, sense que nosaltres la puguem conèixer o saber què és.

El noümen, que és incondicionat, s’oposa al fenomen en l’enteniment quan la facultat de pensar o les categories s’ocupen d’una cosa realment transcendent i formada en la intuïció sensible. El fenomen és transcendental, mentre que el noümen és transcendent. Nosaltres coneixem els fenòmens, però mai sabrem el que és el noümen.

Noümen Negatiu i Positiu

En aquest moment Kant diu que la ciència ha d’estar basada en fenòmens i diferencia entre noümen negatiu i positiu amb l’objectiu de moralitzar i independitzar la metafísica. Hi ha intuïcions sensibles i altres que no ho són, que són les intel·lectuals. Aquestes intuïcions, que no són sensibles, generen percepcions i idees diferents del coneixement científic i d’aquesta manera considera el noümen amb un sentit positiu i el defineix com allò que és objecte de la intuïció no sensible.

Sentit Negatiu de la Crítica Kantiana

Limitació de l'Ús Teòric de la Raó als Fenòmens

La matemàtica i la física han arribat a ser ciència gràcies al fet que contenen judicis sintètics a priori, però la metafísica presenta una situació diferent.

L'Estètica Transcendental i els Judicis Sintètics a Priori

L’Estètica Transcendental té com a objectiu respondre a la pregunta de com són possibles els judicis sintètics a priori en les matemàtiques. Són possibles perquè la matemàtica està fundada en les formes a priori del coneixement i perquè les formes a priori del coneixement no formen part dels objectes, sinó que estan dins de la ment del subjecte.

L'Espai i el Temps com a Formes A Priori

• L’Espai és a priori perquè és impossible concebre un objecte sense espai, i també és intuïció perquè no hi ha multiplicitat d’espais.
• El Temps és a priori perquè és impossible concebre un esdeveniment sense temps, i és intuïció perquè no hi ha multiplicitat de temps.

El resultat d’aplicar les dades sensibles dels sentits a les formes a priori del coneixement és el fenomen i l’experiència.

L'Analítica Transcendental: L'Enteniment

Pel que fa a l’Analítica Transcendental, l’enteniment està format per:

• Conceptes empírics (a posteriori) i purs (a priori).
• Judicis (ja que l’enteniment és la facultat de jutjar).

La funció de l’enteniment és pensar els objectes. Aleshores, gràcies a la sensibilitat tenim objectes sensibles, però no els