Fenicis, Grecs i Cartaginesos: Comerç i Colònies a la Mediterrània

Fenicis: Poble Comerciant a la Mediterrània

Els fenicis eren un poble costaner envoltat de pobles bèl·lics. Van destacar pel seu important comerç.

Aportacions i Comerç Fenici

• Desenvolupament de l'alfabet.
• Creació d'una flota important.
• Intens bescanvi de mercaderies i objectes.
• Ús de moneda (argent, estany, coure).

Colònies Fenicíes a la Península Ibèrica

Els primers comerciants fenicis van arribar a la Península Ibèrica al segle VIII aC. Existeixen referències bíbliques sobre ells.

Tipologia de Comerç

• Transport en àmfores.
• Ceràmica de vernís roig.
• Explotació de recursos minerals.
• Comerç de recursos agrícoles.
• Practicaven el comerç costaner i amb l'interior si controlaven les rutes o xarxes comercials.

Característiques de les Colònies

Les colònies tenien entre 500 i 1000 habitants, situades vora la mar, amb ports i sovint eren ciutats fortificades. Comerciaven amb els indígenes.

Eren artesans de la metal·lúrgia i comerciaven amb carn, llet i productes de la mar.

Ritus Funeraris Fenicis

Practicaven diversos ritus funeraris:

• Cremació.
• Inhumació.
• Enterrament en fosses.
• Ús d'urnes d'alabastre.

Grècia: Expansió i Colònies a Occident

Els orígens mitològics se situen a les illes (Troia). El seu floriment es va produir entre els segles VIII i VI aC.

Les polis gregues estaven basades en el comerç. Es va produir un creixement demogràfic i econòmic que va conduir a la colonització de noves terres, les quals tindrien vincles importants amb la metròpoli.

Colònies Gregues a la Península i les Illes

• Rhode (Roses)
• Emporion (Empúries)
• Hemeroscòpion (Dénia)
• Gimnèsies (Balears)
• Cromiüssa (Mallorca)
• Melussa (Menorca, de 'melou' = bestiar)
• Pitiüssa (Eivissa)
• Ofiüssa (Formentera)

Van establir contactes amb Tartessos i van mantenir una rivalitat a la Mediterrània amb fenicis i etruscs.

Cartago: L'Imperi Púnic a Occident

Els cartaginesos (anomenats púnics pels romans) van fugir de la conquesta dels Assiris. Van fundar un imperi a l'occident de la Mediterrània.

Van obtenir grans riqueses amb el comerç marítim. Eren excel·lents intermediaris i tenien una gran flota. Es dedicaven al bescanvi de mercaderies procedents d'Orient amb Occident (cereals, minerals).

Cartago a la Península Ibèrica i les Balears

La seva presència es va desenvolupar en dues fases:

1. Primera fase: Comercial, sense conquestes militars.
2. Segona fase: Marcada per les Guerres Púniques amb els romans pels punts estratègics a la Península i les Illes.

Les colònies fenícies van passar a poder cartaginès. Van aprofitar els illots del litoral mallorquí com a base comercial, intercanviant productes amb els nadius i provocant l'aculturació dels poblats talaiòtics.

Van aconseguir el domini de la Mediterrània occidental després de derrotar els grecs a la batalla d'Alàlia (Còrsega, 535 aC). Com a conseqüència, van potenciar les seves colònies i en van fundar de noves (com Qart Hadasht, al segle III aC).

Presència a Mallorca

S'observa un increment del comerç al segle IV aC, amb restes de ceràmica, grans de vidre, metalls i monedes púniques trobades a talaiots. Al segle V aC apareixen les primeres factories a Mallorca, amb colons provinents d'Eivissa, dedicades a intercanvis comercials, reclutament de mercenaris i control de primeres matèries.

Presència a Menorca

Al segle III aC, es funden Jamma (Ciutadella) i Magó (Maó) per qüestions estratègiques i militars (Segona Guerra Púnica). Hi ha constància de l'existència d'embarcadors.

Influències Generals Cartagineses

• Influència en els costums i creences (vida espiritual, formes d'enterrament).
• Adaptacions arquitectòniques (ex: torres quadrades).
• Imitació de formes ceràmiques.

Comerç i Contactes Culturals

Els productes intercanviats incloïen vi, oli, teles, metalls, objectes de prestigi i culte. Hi havia una gran quantitat de mercaderies.

Importacions i Impacte

L'arribada dels fenicis a les costes peninsulars va suposar una pèrdua d'autonomia per a les poblacions locals. Els productes procedents d'Ebusus (Eivissa) es distribuïen cap a les altres illes.

Es distingeixen dos tipus de contacte amb els fenicis/púnics:

• a) Intercanvis aristocràtics: Anteriors a la construcció de factories, centrats en béns de prestigi.
• b) Intercanvis com a contacte hegemònic: Posterior, amb una relació més desigual.

Reclutament de Mercenaris: Els Foners Balears

L'enrolament de mercenaris, especialment els foners, va canviar la distribució de terres. Solien ser homes sense mitjans per sobreviure.

Van intervenir contra els grecs a Sicília (segle V aC) i en les Guerres Púniques contra els romans, destacant en batalles com Trèbia, Trasimè i Cannes. Van ser derrotats a Zama (202 aC).

A finals del segle III aC, va créixer l'hostilitat dels illencs contra els cartaginesos, portant a la destrucció de poblats talaiòtics, especialment a Menorca.

Cartago va ser destruïda pels romans el 146 aC.

Eivissa (Ebusus): Centre Fenici i Púnic

La colonització fenícia d'Eivissa es va produir des de les costes meridionals de la Península Ibèrica quan aquelles van entrar en decadència al segle VII aC.

Eivissa es va convertir en un lloc d'enllaç clau a la Mediterrània occidental. Es van posar en cultiu terres pròsperes a la capital, amb escassa penetració a l'interior i poca producció local inicialment. Quan les colònies peninsulars van ser abandonades, es va ocupar Eivissa.

La capital d'Eivissa va servir de suport als intercanvis comercials, inicialment com un petit enclavament poc consolidat.

Jaciments Cartaginesos a Eivissa

Eivissa va ser un enclavament important. Els jaciments es poden agrupar en:

• Ciutat i sector industrial: Dividit en zones (residencial, portuària, industrial), amb restes escasses.
• Necròpolis rurals: Amb nombroses peces d'aixovars funeraris.
• Hàbitats rurals: Petites habitacions entorn d'un pati central.
• Hipogeus: Tombes subterrànies.
• Santuaris: Recintes a l'aire lliure.

Fases de la Colonització Cartaginesa a Eivissa

1. Consolidació colonial: Canvis de costums (enterraments en hipogeus), inici de la producció local (pas de redistribució a producció).
2. Època clàssica: La ciutat d'Eivissa experimenta el major creixement. Existència d'una flota comercial i una aristocràcia urbana. Fort creixement de la fabricació de ceràmica (àmfores). Comerç de vinya i olivera, aparició de materials d'importació. Domini total de l'illa i augment de població. Eivissa esdevé un nucli important de la Mediterrània occidental. Encunyació de moneda pròpia.
3. Època tardana: Fase de major esplendor econòmic. Possible fugida de fortunes de Cartago a l'illa, fora del control romà. Increment d'explotacions al camp. Creixement del sector de terrisseries a la ciutat. Difusió d'àmfores i moneda eivissenca.

Crisi Postconquesta Romana

Després de la conquesta romana de Mallorca i Menorca, Eivissa va entrar en crisi. Es van abandonar les colònies a les illes grans, va haver-hi una crisi industrial i es va reduir el nombre d'explotacions agrícoles.