Fenicis, grecs i cartaginesos: comerç, art i mitologia

L'art a l'antiga Grècia

L'escultura hel·lenística

En el període hel·lenístic ja no es representa l'harmonia i la serenor, sinó que es volen transmetre emocions a través del moviment. Es busquen postures forçades i rostres forçadament expressius. Un exemple clar és Laocoont i els seus fills, obra d'Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes.

La pintura i la ceràmica

Als inicis, la pintura s'aplicava sobre murs i taules de fusta, però on va ser realment important va ser en la ceràmica (inicis: segles VIII-VII aC). Al segle VI aC, el tema més representat són les activitats humanes. Es van desenvolupar dues tècniques principals:

• Figures negres: es pintava la silueta de les figures, es gravaven els contorns, es pintava l'interior i s'afegien traços vermells i blancs (ex: Clíties i Exèquies).
• Figures vermelles: a finals del segle V aC, es proven nous efectes. Ja no es pinten les figures negres sobre el fons ataronjat de l'argila, sinó que es pinta el fons de color negre, deixant les figures en el color de l'argila (ex: Eutímides, Polignot).

Fenicis i cartaginesos: el comerç al Mediterrani

Els fenicis, els cartaginesos i els etruscs eren els principals competidors dels grecs pel control del comerç marítim del Mediterrani.

Els fenicis

Fenícia era un país format per ciutats costaneres (Tir, Biblos, Sidó) a la Mediterrània Oriental. Vivien del comerç i de l'artesania, ja que l'agricultura els era pràcticament impossible. Eren bons ferrers, orfebres i experts constructors de vaixells. Els seus teixits de llana eren molt apreciats, i els tints que produïen, extrets d'uns mol·luscs, eren molt sol·licitats. Van ser els primers a entendre que, per navegar, calia mirar el cel, i s'orientaven per l'Estrella Polar, que indica sempre el Nord.

Els cartaginesos

Cartago va ser la capital de les colònies fenícies a la Mediterrània. Cap al 450 aC, els vaixells cartaginesos ja recorrien la costa atlàntica d'Europa fins a les illes Britàniques i sembla que van arribar a les costes subsaharianes. Obtenien productes de diversos llocs:

• Estany: a les illes Britàniques i al nord-oest de la península Ibèrica.
• Plom, coure i plata: al sud de la península Ibèrica i a Sardenya.
• Or: al sud del Sàhara.

Van prohibir als grecs, etruscs i romans comerciar amb les seves colònies, sobretot amb les mines de plata de la península Ibèrica. Van dominar el comerç marítim fins que van ser derrotats pels romans a les Guerres Púniques l'any 146 aC.

La colonització de la península Ibèrica

Els fenicis a la península

Van portar a la població de la península l'escriptura, el torn de terrissaire i la producció de vi i oli. Van ser els primers a establir colònies a la península, com Gadir (actual Cadis). Els establiments fenicis no eren ciutats, sinó factories des d'on distribuïen els seus productes.

Emporion i Rhode: la presència grega

Els grecs van arribar després d'establir-se a la Magna Grècia i fundar Massàlia (Marsella). La primera colònia que van fundar a la península va ser Emporion (cap al 600 aC) i, des d'allà, Rhode i Hemeroskopeion. Va ser fundada pels foceus, originaris de Focea, a l'Àsia Menor. El primer enclavament va ser la Paleàpolis, un illot situat on hi ha actualment Sant Martí d'Empúries. Després van ocupar un petit terreny a terra ferma (Neàpolis). Emporion (que significa "mercat") era un nucli de població no gaire gran que disposava d'un port comercial on els grecs feien escala. A partir del segle V aC, la ciutat va començar a créixer gràcies al comerç dels cereals, convertint-se en un dels principals centres comercials de la península al segle IV aC. En aquest segle es van encunyar les primeres monedes emporitanes.

La mitologia grega: déus, herois i monstres

Els déus grecs adoptaven formes humanes i personificaven les forces de la natura. L'únic que els diferenciava dels mortals era la immortalitat i els seus poders sobrehumans. Els primers déus representaven les forces més elementals: Urà (cel), Gea (terra) i Tànatos (mort). Aquests primers déus van ser derrotats pels titans, sota el control de Cronos, déu del Temps. Més endavant, els déus Olímpics es van imposar als titans i es van convertir en els déus principals de la mitologia grega. Els més importants són els següents:

Déus

• Zeus: déu principal, del cel i la meteorologia.
• Apol·lo: déu del sol, les arts i la bellesa masculina.
• Ares: déu de la guerra i la força bruta.
• Dionís: déu del vi i la verema.
• Hades: déu del món subterrani.

Deesses

• Àrtemis: deessa dels boscos, la selva i la caça.
• Afrodita: deessa de l'amor i la bellesa.
• Atenea: deessa de la saviesa, la guerra estratègica i la ciència.
• Demèter: deessa de l'agricultura.