Feminisme: Orígens, Evolució i Impacte Social (S. XIX-XX)

Feminisme: Del Segle XIX a la Segona Meitat del XX

El feminisme és una doctrina o una actitud política, filosòfica i social, basada en la igualtat dels sexes. Vol superar la situació de subordinació i submissió de les dones i proposa un nou model de societat basat en la igualtat real entre homes i dones.

Objectius Clau del Moviment Feminista

• La defensa dels interessos de les dones en la societat.
• La millora i el desenvolupament dels seus drets.
• La fi de l'opressió i de les discriminacions de les quals les dones són víctimes en la vida quotidiana.
• La seva emancipació.

El pensament feminista cerca, en particular, la millora de l'estatus de les dones en les societats que tenen una tradició arrelada en la desigualtat.

El Feminisme de la Revolució Francesa fins a Mitjans del Segle XIX

El feminisme neix amb la Revolució Francesa. El feminisme il·lustrat va posar de manifest que les declaracions dels drets de l'home, la divisió de poders o la igualtat i seguretat jurídica —conceptes que la burgesia reivindicava per al progrés de la societat— estaven fets i pensats exclusivament per al sexe masculí.

El propi Rousseau va creure necessari i desitjable que la dona quedés exclosa d'aquest procés i continués sotmesa al pare o al marit. Cal dir que les dones, que van participar activament en la caiguda de l'Antic Règim, van ser excloses dels avenços democràtics, i el Codi Napoleònic, exportat arreu d'Europa, les va mantenir en aquesta situació, emprant les paraules d'Amelia Valcárcel.

Reivindicacions de les Primeres Feministes Il·lustrades

Què volien les primeres feministes il·lustrades?

• El dret a l'educació.
• El dret al treball.
• Drets matrimonials.
• Drets sobre els fills.
• El dret a vot.

La Tercera Etapa del Feminisme: Post-Guerra i Noves Onades

Acabada la Segona Guerra Mundial, els supervivents van tornar a les seves vides quotidianes. A la dona li tocava ara ser mestressa de casa feliç, realitzar-se amb el seu marit i gaudir de les conquestes que la tenacitat feminista havia aconseguit.

Gràcies als primers electrodomèstics, les tasques de la llar havien deixat de ser tan esclaves, i a més, les famílies no tenien tants fills com en èpoques anteriors. Visió idíl·lica? La veritat n'era una altra. Les dones continuaven dedicades gairebé a temps complet a les seves famílies. I si tenien una feina, allò que succeïa generalment era haver de deixar-la quan el marit i els fills així ho exigien.

Consolidació del Feminisme Radical (Dècades 60 i 70)

Durant les dècades dels 60 i 70 es consolida el feminisme radical, protagonista real dels canvis. Les seves accions de protesta i aportació intel·lectual, basades en el marxisme, la psicoanàlisi, l'anticolonialisme o les teories de l'Escola de Frankfurt, van revolucionar la societat i la teoria i pràctica feminista.

Els referents teòrics d'aquest corrent foren Kate Millett i Shulamith Firestone. La intenció de Kate Millett en el seu llibre era combatre els prejudicis patriarcals arrelats, fins i tot en l'esquerra, i impulsar línies d'actuació més radicals i renovades. En el segon capítol del llibre s'afirma que el sexe és una categoria social impregnada de política.

Diversificació del Feminisme (Anys 80 en Endavant)

A partir de 1975 i front al feminisme radical, sorgeix una reacció durant els anys 80 sota el concepte de"superwoman" (guapa, bona professional, bona mare, bona mestressa de casa). Cada feminista comença a treballar a partir de la seva realitat i de les necessitats, adaptant-se a cada context.

En la recerca d'una cultura pròpia de les dones va néixer el feminisme cultural, que a Europa, sobretot a França i Itàlia, es va convertir en feminisme de la diferència. El respecte a l'opció sexual i a la raça es va consolidar en el feminisme lèsbic i en el feminisme de les dones negres.

També va adquirir importància el feminisme institucional, que s'ha desenvolupat gràcies a les conferències internacionals de la dona organitzades per l'ONU i molts governs.

La persistència d'actituds, prejudicis, lleis, governs i fins i tot tradicions culturals i socials, fa que el feminisme sigui un moviment ineludible per aconseguir la plenitud democràtica i igualitària per a tota la humanitat.