Els Feliços Anys Vint: Prosperitat, Crisi i New Deal

Els Feliços Anys Vint

La prosperitat nord-americana va ser un període d'extraordinària prosperitat econòmica als Estats Units. Es van convertir en el proveïdor oficial de mercaderies i de capital a Europa, generant un superàvit creixent en la seva balança comercial.

Un Gran Creixement Econòmic

L'expansió de l'economia americana es va basar en la innovació tècnica i els canvis en l'organització del treball, l'increment de l'ús de l'electricitat i del petroli. El sector més representatiu va ser el de l'automòbil, que va aplicar la producció en sèrie mitjançant les cadenes de muntatge. La conseqüència va ser un gran augment de la productivitat que va permetre reduir els costos de producció. La compra a terminis o a crèdit va permetre augmentar les compres de les famílies. La publicitat i el màrqueting van comportar una autèntica revolució dels consumidors, que va obrir les portes a la societat de consum. La confiança de gran part de la població va provocar un creixement del consum i això va provocar un elevat endeutament de les famílies americanes. Els nord-americans creien que vivien en una prosperitat permanent i un augment de la riquesa continu. No tots els grups de població van veure beneficis, la capacitat adquisitiva dels treballadors no va ser suficient per absorbir l'augment de la sobreproducció.

La Febre Borsària

La revolució dels consumidors va anar acompanyada d'una pujada de les inversions en borsa. La tendència empresarial era invertir en borsa en lloc de sectors productius. La puixança borsària va ser resultat de la bona situació de les empreses i de les seves expectatives de futur. La puja de les cotitzacions va donar pas a una bombolla especulativa, que sobrevalorava els preus. Cap inversor volia ser l'últim en comprar. Mentre el preu de les accions va mantenir la tendència a l'alça, l'eufòria va continuar i els préstecs es van poder tornar. L'any 1929, el valor de les accions va començar a baixar. L'excés de l'oferta va fer caure el preu de les accions i va ocasionar “el dijous negre”, el dia en què el pànic es va apoderar dels inversors i 13 milions de títols es van posar a la venda. L'exigència dels bancs de cancel·lar els préstecs atorgats per a la compra d'accions va provocar una altra onada de vendes, que va donar lloc al “dimarts negre”.

La Crisi Bancària i Industrial

El sistema bancari va ser un dels primers afectats. L'enfonsament borsari va fer que els deutors no poguessin tornar els préstecs i les entitats financeres no van poder reposar els dipòsits bancaris als titulars perquè no tenien recursos monetaris. A la crisi bancària, més de 4000 bancs van fer fallida. La ruïna dels inversors borsaris i la disminució del crèdit van provocar el descens del consum, els estocs van augmentar, els preus van baixar un 32% i la producció un 40%. Un gran augment de l'atur i la pobresa social es va estendre cap a gran part de la població com no havia passat mai fins llavors. Molts obrers i pagesos es van veure abocats a l'atur i a unes condicions de vida miserables, i la classe mitjana va haver de proletaritzar-se.

El New Deal de Roosevelt

El New Deal va ser un pla econòmic per superar la crisi posat en pràctica pel president Roosevelt (President dels EUA). Proposava augmentar la intervenció de l'Estat i reduir la despesa pública. No van implicar un gran increment de la despesa pública, sinó que van intentar lluitar contra el descens dels preus. Va establir un control sobre els bancs, va crear una assegurança federal per garantir els comptes dels petits inversors en cas de fallida bancària i una comissió de valors i canvi encarregada de supervisar el mercat borsari. També va millorar les condicions dels treballadors per la nova llei de relacions laborals, que va reconèixer la llibertat de sindicació de les empreses i el dret a la negociació col·lectiva dels salaris. El govern va establir un salari mínim i la creació de la seguretat social. Una bona part dels empresaris va criticar l'intervencionisme de l'Estat. La desconfiança empresarial va comportar escasses inversions i se'n va produir una nova recessió els anys 1936/1937. El president va comportar l'estabilització de l'economia sense arribar a una nova etapa de creixement. La recuperació va arribar el 1939 amb l'esclat de la guerra a Europa, que va incentivar el desenvolupament de la indústria armamentística.