Feliçment, jo soc una dona: Anàlisi de la novel·la de Maria Aurèlia Capmany

Estructura

La novel·la s’estructura a l’entorn de dos plans ficcionals. En primer lloc, el pròleg i alguns fragments del cos de la novel·la dedicats a l’escriptora i al seu entorn durant l’estada a Mallorca. En aquest pla ficcional destaquen especialment els diàlegs amb el seu editor, Cosme Tudurí, que li encarrega les memòries i li suggereix canvis, com ara convertir-les en una novel·la, cosa que acabarà fent ell mateix. En segon lloc, els 15 capítols que narren una part del periple vital de Carola Milà des del naixement, a cavall dels segles XIX i XX, fins al 1956, quan des de París és assabentada per carta de la mort del seu marit, Esteve Plans. Acaba la seva vida a Mallorca, rica i vivint amb placidesa.

Veu narrativa

Va canviant al llarg de l’obra. Domina la primera persona del singular, com és propi del gènere autobiogràfic i memorialístic, i és la mateixa Carola Milà que ens n’explica el motiu en el pròleg. Tot i així, en alguns moments del relat, la protagonista, en la seva veu d’escriptora, argumenta la necessitat d’introduir un narrador en tercera persona i de tipus omniscient per aprofundir en les consciències de certs personatges i en la descripció de les situacions. Això té lloc en el capítol 5.

Temps

Els fets que es narren en aquesta novel·la estan escrits amb la tècnica de la analepsi (flashback), consisteix a alterar la seqüència cronològica dels fets que s’estan narrant, traslladant-se al passat on se succeeixen els fets anteriors al present de l’acció. Hi ha moments en la novel·la que la narradora reapareix des del present. El contrari de l’analepsi és la prolepsi, un recurs narratiu que consisteix a interrompre la línia temporal de la narració per donar a conèixer al lector un fet del futur.

Ironia

Maria Aurèlia Capmany fa ús de la ironia a l’hora de retratar les condicions de la dona i el tema de la desigualtat de gèneres. Carola Milà vol ser lliure i feliç, però d'entrada ho té tot en contra justament perquè és dona i de classe humil. La ironia li serveix per evidenciar el que vol denunciar i ho fa ridiculitzant situacions i personatges. La intencionalitat crítica hi és i Capmany no se'n amaga. És clau per entendre la ironia que s’amaga en el tractament de la situació de la dona a Espanya.

Els 5Dif identitats

Va canviant d’identitat a cada nova etapa de la seva vida; això li permet esborrar el seu passat, construir uns nous orígens, adaptar-se a la realitat a mesura que aquesta muta i aprofitar-se de l’entorn en què es troba en cada cas per ascendir socialment fins a adquirir un nivell de vida acomodat i, sobretot, aconseguir la llibertat i l’emancipació.

Esteve Plans

Marit de la protagonista. Apareix per primer cop en el capítol 8. Esteve Plans té relació amb la protagonista entre els anys 1920 i 1955. La coneix com a Llorença Torres, però ella recupera el seu nom autèntic quan s’hi casa el 1925. Esteve és un jove d’una família burgesa, de vida frívola, que coneix Carola quan treballa al prostíbul de la senyora Rosita. Primer és la seva mantinguda mentre ell té una altra promesa. Però quan Carola torna a exercir la prostitució i es queda embarassada d’ell, es casen. Carola ascendeix socialment.

Estrats

Els estrats socials, els àmbits ideològics (religiosos, polítics) i de lleure: sindicalisme, burgesia, escola religiosa, prostitució, restaurants, teatre, sales de ball, cabarets; especialment, evolució urbana de Barcelona: de la Barcelona tancada a la muralla (Santa Caterina, etc.), amb les fàbriques molt lluny de la ciutat, a l’expansió urbana de l’Eixample i els barris residencials dels rics (Sant Gervasi, Sarrià).

Fets històrics

Els fets històrics més importants del segle XXs: l’al·lusió a la història depèn sempre de la vida de la protagonista. Exemples: Setmana Tràgica (de passada), extensió de l’Eixample, primera Guerra Mundial, pistolerisme, Dictadura de Primo de Rivera (de passada), revolució i guerra 1936-39 (més directament), segona Guerra Mundial.

Intro

Aquest fragment forma part de la novel·la Feliçment, jo soc una dona de Maria Aurèlia Capmany. Capmany va viure una època de grans fets històrics: les guerres mundials, la guerra civil, les dictadures, la República, la postguerra, la democràcia… Que van condicionar el panorama literari català i el paper de la dona. La novel·la explica la vida de la Carola Milà des del seu naixement fins a la vellesa, els seus amors i peripècies com a conseqüència de ser una dona i de classe treballadora. Els seus objectius vitals són la llibertat i els diners, fet que és irònic sabent l’origen de la protagonista i oposats entre ells. Narra els fets que són conseqüència de l’època que li toca viure, entre 1899 i 1969. La Carola Milà neix amb el segle i, en certa manera, el representa. L’obra segueix el format de novel·la picaresca i està narrada com unes memòries. Està dividida en les diferents etapes de la vida de Carola Milà: la infantesa i adolescència, la vida adulta i ascens social, la guerra, la vida burgesa, la vellesa i un pròleg a l’inici.

Relació

La relació entre Carola i Esteve està regida per l’interès: ella no estima l’Esteve (“no el vaig estimar mai”), per qui sent indiferència sentimental i sexual, i es mou per l’interès econòmic i una certa estabilitat, i per a ell només és l’amant: la controla, li imposa els gustos, l’exhibeix (“Lorenza la Magnifica”) als espais de lleure de la burgesia; és dominador, violent i gelós, i d’aquí les baralles freqüents. Tanmateix, quan Esteve mor el 1956 Carola hereta els seus béns, i Carola pensa: “O potser Esteve no s’havia desfet mai de mi, i amb poca traça i amb dolor m’estimava.”

Barcelona

És l’escenari de bona part de la història de la protagonista. Cada etapa del seu itinerari vital està condicionat al seu torn per un indret que és en general representatiu de la condició social dels individus que el poblen. De Barcelona destaquen aquests escenaris: Les cases on viu Carola de petita primer amb la mare, després amb l’avi, i la casa dels amos, Els barris obrers de Santa Caterina i del Born, El recinte de la casa fabril de can Pujades i El pensionat religiós del Bon Consell.

París Mallorca

L’altre escenari és París (el centre i el barri de Saint-Germain-des-Prés), on va per allunyar-se de la família i de la Barcelona franquista i on instal·la el restaurant Chez Joakay, que ven el 1968 per traslladar-se a Mallorca, des d’on administra l’herència després de la mort del seu marit, Esteve Plans, el juliol de 1956.