La Felicitat de Lluís-Anton Baulenas: traduccions, trama i personatges

La Felicitat

Traduccions i premis

La Felicitat i l'obra general de Lluís-Anton Baulenas han estat traduïdes al portuguès, italià, grec, xinès, polonès, neerlandès i, especialment, al francès i al romanès; fins i tot a l'anglès i al castellà, tot i la dificultat que això suposa.

La Felicitat va rebre el premi Prudenci Bertrana el 2001 i el 2013. Se'n va fer també una adaptació per a la col·lecció Català fàcil d'Eumo.

Filiació narrativa

La Felicitat conté elements de diverses tendències narratives:

• Dirty-realism (realisme brut): realisme que es fixa en el costat més lletjot de la vida contemporània. Lluís-Anton Baulenas és admirador de Monzó i té interès per autors nord-americans com Charles Bukowski o per autors com Boris Vian, tot i que se'n distancia en alguns aspectes:
  • No reflecteix experiències pròpies.
  • Prefereix situar els personatges en circumstàncies extremes i angoixants.
  • Personatges desarrelats, marginats (sobretot a les primeres obres), psicòtics, solitaris i fracassats — tractats amb certa simpatia.
• Novel·la històrica: està situada entre la nit de Cap d'Any i el 26 de juliol de 1909 (data d'inici de la Setmana Tràgica), una revolta d'obrers motivada pels baixos salaris, la guerra al Marroc (Ceuta i Melilla) i el malestar per les accions d'alguns grups anarquistes; tot plegat configura una situació política i social convulsa.
• Realisme màgic: un exemple serien els morts del barri, un contrapunt imaginatiu a la vida de la Nonnita; ella és l'única que els veu.

Estructura

La novel·la defuig la linealitat de plantejament, nus i desenllaç a causa dels flashbacks. Té tres parts:

1. 1a: presentació dels personatges; al darrer capítol la Nonnita visita en Demi i li diu que està embarassada; ell s'hi desentén i no l'ajuda.
2. 2a: moviments dels personatges per aconseguir feina i tirar endavant els seus projectes.
3. 3a: segrest d'en Demi i resolució del conflicte.

Té una estructura complexa amb dos focus d'atenció:

• Agents dels espectacles de varietats, miserables.
• Burgesos manipuladors.

Un enfrontament de dues maneres de viure liderat per un coprotagonisme:

• En Demi, que lluita per demostrar la seva vàlua a la seva mare i merèixer ser un digne hereu.
• La Nonnita, humiliada, que lluita per sobreviure i tirar endavant.

Espai

La novel·la segueix dos escenaris bàsics que contraposen la vida del music hall i la disbauxa amb la mort i la misèria dels carrers destruïts per la reforma urbana:

• Teatres de varietats del Paral·lel.
• Obres de construcció de la Via Laietana, durant les quals es van enderrocar 2.000 cases i van deixar al carrer més de 10.000 persones.

Un ambient marcat per la religió, l'obrerisme, el món empresarial i la prostitució al Paral·lel.

• Paral·lel: el pavelló dels germans Soriano com a centre neuràlgic de la Barcelona canalla.
• Via Laietana: el 10 de març de 1909 Alfons XIII va inaugurar les obres de la Gran Via A; això va ser el primer pas de la reforma interior per convertir Barcelona en la metròpoli moderna idea per Cerdà. Quan la Nonnita torna amb les restes del circ ambulant, el seu barri ha desaparegut i els seus parents han mort; només queden els morts que se li apareixen.
• Cercle del Liceu i el Café Suís: espais nobles que també freqüenta Demi (es mou entre dos mons).
• Eixample: recorregut d'Eustaqui Guillaumet amb el seu carro, encara en construcció; moltes illes només estan dibuixades.
• Teatre Novetats: celebració de la posada de llarg d'una noia de classe alta.
• Platja de Pequín: entre el Bogatell i la riera d'Horta; els primers colonitzadors van ser els xinesos. Hi havia barraques miserables, brutes i insalubres; hi amaguen en Demi en un carruatge destrossat.

Galeria de personatges

Els personatges es caracteritzen per ser anònims, normals i corrents, un tret innovador en el panorama català.

• Deogràcies-Miquel Gambús: als 30 anys, està caracteritzat pels seus ulls de gat. És un home ric, un lladre sense escrúpols i hereu de l'imperi dels Gambús (inspirat en els Corleone). Són experts en el crim, l'extorsió, l'estafa i la manipulació política (per exemple, el poble fantasma de la Miquela: fa votar una població inexistent en totes les eleccions). Fingeix que especula amb les finques per expropiar-les amb la Reforma; ambiciona secretament immobilitzar-se amb la reconstrucció de la mítica illa de Maions davant la costa barcelonina, i fa un esforç per superar la prova d'iniciació imposada per la mare i convertir-se en l'amo del clan.
• Miquela Gambús: es desplaça a Barcelona el 1900, a punt de jubilar-se; és una gran matriarca, forta, freda i sense escrúpols.
• Felip Dalmau: té uns 50 anys; caracteritzat per la seva cara de rata. Expolicia secret, passa al servei personal de la Miquela Gambús.
• Nonnita Serrallac: és forta, treballadora, firaire i artista de cinema; està embarassada d'un saltimbanqui italià.
• Trinitat: lloró, garlaire i malparlat.
• Tomás Capdebrau: dèbil mental; pateix bloquejos d'absència a causa de la coça d'una mula. És un acompanyant perpetu de la Nonnita. Junt amb el lloro aporta comicitat i, a vegades, visió esperpèntica.
• Eustaqui Guillaumet: jove pagès procedent de Vila-rodona, de 19 anys; perpetuament meravellat per la urbanització barcelonina i atret per la Nonnita.
• Rafel Escorrigüela: té 31 anys; és un oficinista que fa de guardaespatlles d'en Demi i és admirador d'Eusebi Güell.
• Joan Rovira: té uns 50 anys; és l'amo de la Porto-riquenya, una empresa de teixits que subministra l'exèrcit, i dirigent del Foment del Treball.

Grup de morts

Pares de la Nonnita: el Severí (el de la bufanda), en Jaume (el barber del carrer Tarongeta), etc.

Estan definits per les seves accions repetitives (leitmotiv); en absència de vida, són rutinaris, ignoren el canvi que pateix la ciutat, tenen destins immutables i segueixen unes lleis escrites.

Els personatges hereten el lladronici i les misèries; només l'atzar pot trencar la fatalitat (exemple: la Nonnita).

Són personatges moguts per l'aposta i la venjança més que per l'ambició i el poder; predomina l'acció, per tant són poc reflexius i viuen intensament tota mena d'intrigues.