Felicitat general mill

Per mill l'utikitarisme es la doctrina que posa com afonament de la moral la utilitat o el principi de maxima felicitat, i manté que tota acció es bona en proporció a la seva felicitat i dolenta en proporció a la infelicitat.

Utilitat=felicitat=PLAER

una acció útil es: ens dona plaer per ella mateixa, es un mitja per aconseguir-ho, evita el dolor.

Mill i Bentham estàn d'acord amb epicur, alhora de considerar la felicitat una absència de dolor.

hi ha 2 plaers: corporals i mentals(els mentals son més intensos, duradors, purs..)Encanvi Mill tot i estar d'acord amb aquesta afirmació , diu que els plaer mentals son més desitjables i valuosos , això es Déu a la qualitat del plaer.

ex Bentham prefereix un llibre que no un apat pq el llibre és mes durador i intens. Mill prefereix el llibre ja que és un plaer en si superior, de més qualitat.Per coneixer si un plaer és superioren qualitat a un altre , Mill proposa consultar-ho a dues persones que hagin viscut els dos i si opten per un, podem dir que aquest és el millor.

Els plaers superiors son els humans,

Mil diu que els experts mostren preferencia pels plaers que són pròpis dels humans.

''es millor ser una persona insatisfeta que no un porc satisfet, millor ser Sócrates satisfet que no un ximple insatisfet''

Ates que la intel.Ligència de Sócrates es superior com a plaer que el de fet dde ser un porc insatisfet.

Per aquest motiu, haurem de sacrificar un plaer inferior si ens priva d'obtenir-ne un de sperior, mes huma (Raó, moral..)

Mill diu q ens diferenciem dels animals x la nostra sociabilitat. Diu que els humans em posar en primer lloc la nostra felicitat com a col.Lectiva abns q individual, sera impossible aconseguir la felicitat a través d'una conducta q s'oposi al bé en genral. Considera  q la societat entre iguals, entre humans lliures, nomès es possible si els interessosde tothom son considerats iguals

Idea  d'egoisme altruisme, fer felíçops al major nombre de persones abans que la nostra felicitat, ens fa més felíços.

Mill rebutja tota mena d'ingerència en la vida d'un individu apel.Lant el seu bé o invocant la moral per impedir una conducta que hi siguii contraria. Si defensa una conducta que perjudica a un altre. Es mes partidari de la llibertat ja que resulta mes avantarjós q la coaccció. El lliure desenvolupament dels individus beneficia a la societat.

Les limitacions son : obligarietat en la educació, prohibició de treballar mes enllà del q preveuen les lleis..