Felicitat i educació emocional: claus per al benestar personal

Felicitat

Concepte: És l'estat d'ànim que es complau en la possessió d'algun bé. La felicitat és la forma en què s'avalua la vida com un conjunt, o els components més significatius d'aquesta. La felicitat afavoreix la recepció i interpretació positiva dels diversos estímuls ambientals.

Desencadenants:

Els desencadenants de la felicitat són els èxits o assoliments, la consecució reeixida dels objectius que es pretenen. També es produeix per la congruència entre el que es vol i el que es posseeix, entre les expectatives i les condicions actuals i en la comparació amb els altres.

Efectes subjectius:

1. Sensació de benestar. 2. Sensació d'autoestima i autoconfiança. 3. Augmenta la disponibilitat per enfrontar-se a noves tasques.

Efectes fisiològics:

1. Augment en freqüència cardíaca, si bé la reactivitat cardiovascular és menor que en altres emocions, com ira i por. 2. Increment en freqüència respiratòria.

Afrontament:

Afavoreix el rendiment cognitiu, solució de problemes i creativitat, així com l'aprenentatge i la memòria. 1. Genera actituds positives cap a un mateix i els altres, afavoreix l'altruisme i empatia. 2. Establir nexe i afavorir les relacions interpersonals. 3. Sensacions de força, competència, transcendència i llibertat.

Efectes fisiològics:

1. Augment en freqüència cardíaca, si bé la reactivitat cardiovascular és menor que en altres emocions, com ira i por. 2. Increment en freqüència respiratòria.

Afrontament:

Afavoreix el rendiment cognitiu, solució de problemes i creativitat, així com l'aprenentatge i la memòria. 1. Genera actituds positives cap a un mateix i els altres, afavoreix l'altruisme i empatia. 2. Establir nexe i afavorir les relacions interpersonals. 3. Sensacions de força, competència, transcendència i llibertat.

L'educació emocional

L'educació emocional és el procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament emocional com a complement indispensable del desenvolupament cognitiu, constituint ambdós els elements essencials del desenvolupament de la personalitat integral. Per a això es proposa el desenvolupament de coneixements i habilitats sobre les emocions a fi de capacitar l'individu per afrontar millor els reptes que es plantegen en la vida quotidiana. Tot això té com a finalitat augmentar el benestar personal i social. Les emocions es consideren dins el món educatiu d'ençà que formen part del concepte de intel·ligència emocional (Salovey i Mayer, Gardner, Goleman).

L'educació emocional és una forma de prevenció primària inespecífica, consistent a intentar minimitzar la vulnerabilitat a les disfuncions o prevenir la seva ocurrència. Quan encara no hi ha disfunció, la prevenció primària tendeix a confluir amb l'educació per maximitzar les tendències constructives i minimitzar les destructives. Els nens i joves necessiten, en el seu desenvolupament cap a la vida adulta, que se'ls proporcionin recursos i estratègies per enfrontar-se amb les inevitables experiències que la vida ens depara. En definitiva es tracta de capacitar totes les persones perquè adoptin comportaments que tinguin present els principis de prevenció i desenvolupament humà. Aquí la prevenció està en el sentit de prevenir problemes com a conseqüència de pertorbacions emocionals. Se sap que tenim pensaments autodestructius i comportaments inapropiats com a conseqüència d'una manca de control emocional, cosa que pot conduir, en certes ocasions, al consum de drogues, conducció temerària, anorèxia, comportaments sexuals de risc, violència, angoixa, ansietat, estrès, depressió, suïcidi, etc. L'educació emocional es proposa contribuir a la prevenció d'aquests efectes. D'altra banda es proposa el desenvolupament humà, és a dir, el desenvolupament personal i social, o dit d'una altra manera: el desenvolupament de la personalitat integral de l'individu. Això inclou el desenvolupament de la intel·ligència emocional i la seva aplicació en les situacions de la vida. Per extensió això implica fomentar actituds positives davant la vida, habilitats socials, empatia, etc., com a factors de desenvolupament de benestar personal i social. L'educació emocional té com a objecte el desenvolupament de les competències emocionals, de la mateixa manera com es pot relacionar la intel·ligència acadèmica amb el rendiment acadèmic. La competència emocional està en funció de les experiències vitals que un ha tingut, entre les quals hi ha les relacions familiars, amb els companys, escolars, etc. La hipòtesi que plantegem és la possibilitat de potenciar la competència emocional de forma sistemàtica mitjançant processos educatius. Al llarg d'aquest tema s'intenta aportar més elements que permetin comprendre millor el concepte d'educació emocional, els seus objectius i finalitats, els seus fonaments, la seva justificació i necessitat, els seus continguts, etc.