Feixisme Italià: Orígens, Ascens i Dictadura de Mussolini

Feixisme Italià

Itàlia va acabar amb seqüeles humanes i econòmiques greus: 700.000 morts, salaris disminuïts i atur creixent.

Els aliats només van lliurar a Itàlia Trentino, Trieste i Ístria. Faltava Dalmàcia i el Fiume, com s'havia acordat al Tractat de Londres (1915). Corrien idees que la participació en la guerra havia estat un engany i l'irredemptisme (reivindicació de territoris habitats per italians) va anar guanyant adeptes.

• Inestabilitat política: del 1919 al 1922 es van succeir 5 governs diferents.
• Tensió social: Al nord es va desenvolupar un moviment vaguístic, sovint amb objectius revolucionaris. Alguns pagesos van ocupar les terres de grans propietaris i els obrers es van fer amb les fàbriques. Els moviments eren reprimits, però la por a una revolta social va espantar les classes més conservadores.

En situació de crisi sorgeix Benito Mussolini que, el 1919, va crear els fasci de combat, els anomenats camises negres. Pretenien frenar la puixança del moviment obrer a base d'atacar de manera violenta els sindicats obrers i els seus líders.

El 1921, els fasci es van transformar en el Partit Nacional Feixista, que es presentava com el recurs més eficaç per frenar els moviments revolucionaris a Itàlia. El seu programa es basava en la construcció d'un estat fort, que garantís la propietat privada, i una política exterior expansionista.

Comptava amb el suport de la petita burgesia, amb el finançament dels grans propietaris agrícoles i industrials i amb la tolerància de l'Església Catòlica i del mateix monarca, Víctor Manuel III.

A les eleccions del 1922, només van aconseguir 22 diputats d'un parlament de 500. Però aquell mateix any, amb 300.000 camises negres, va esclafar la vaga general dels sindicats socialistes i anarquistes. Mussolini va exigir al rei que li lliurés el govern i va fer una exhibició de força, amb la Marxa sobre Roma dels camises negres. L'octubre, el monarca, pressionat pels conservadors, el va anomenar cap del govern.

La Dictadura Feixista

Entre el 1922 i el 1925, Mussolini va dur a terme un procés de restricció de les llibertats i de persecució dels seus adversaris (socialistes, comunistes i democratacristians), però va mantenir la ficció d'un règim parlamentari.

Després de les eleccions del 1924, guanyades per la coalició de Mussolini gràcies a la violència exercida envers els seus oponents, aquest va anunciar la instauració d'un règim autoritari. L'estat i el partit feixista van quedar totalment identificats en un règim en el qual Mussolini es va atribuir plens poders i es va fer anomenar Duce.