El Feixisme a Itàlia: L'Ascens i Règim de Mussolini

Itàlia després de la Primera Guerra Mundial

La situació política a Itàlia després de la Primera Guerra Mundial era desastrosa, generant un profund descontentament i una gran inestabilitat social.

L'Ascens de Mussolini i el Partit Feixista

En aquest context, Benito Mussolini va fundar el Partit Nacional Feixista, al qual s'hi van afiliar molts excombatents de la Primera Guerra Mundial. Els seus membres es distingien per anar vestits de manera uniforme, actuar de forma cohesionada i compartir un himne i símbols propis. El moviment es caracteritzava per la violència, la força i una retòrica irracional.

Mussolini es va presentar com un líder fort, inspirat en la figura de l'emperador de l'Antiga Roma, amb l'objectiu de governar per sobre de tots. El seu ascens al poder va ser possible gràcies al suport de diversos sectors clau:

• La Monarquia: El rei es sentia incapaç de controlar la situació i va veure en Mussolini una solució.
• L'Exèrcit: Molts soldats que havien lluitat a la Primera Guerra Mundial eren simpatitzants feixistes i van advertir al monarca que no dispararien contra el moviment.
• L'Església: Temorosa de l'extrema esquerra i veient que Mussolini es presentava com a defensor de la religió cristiana, va donar-li suport.
• La Gran Indústria Italiana: Els grans empresaris, per por a una revolució comunista, van finançar i recolzar el feixisme.

Mussolini va ser un líder molt intel·ligent i carismàtic, amb una gran capacitat oratòria, que va saber aprofitar el moment clau per obtenir un ampli suport popular i de les elits.

La Marxa sobre Roma: Un Cop d'Efecte

Per consolidar la seva imatge d'heroi i simular una presa de poder per la força, Mussolini va organitzar la cèlebre Marxa sobre Roma. Tot i que el rei ja li havia cedit el poder sense pressions significatives, aquesta marxa va servir com a demostració pública de la seva força i del seu control total sobre la situació, evitant una vaga general que s'havia preparat.

La Dictadura Feixista a Itàlia

Mesures Clau del Règim de Mussolini

Un cop al poder, Mussolini va anar articulant un seguit de lleis que van configurar un govern feixista i totalitari, desmantellant progressivament les institucions democràtiques:

• Llei Rocco: Va prohibir tots els partits polítics i sindicats lliures, eliminant qualsevol oposició.
• Gran Consell Feixista: Es va convertir en l'òrgan de govern suprem, controlat directament per Mussolini.
• OVRA (Organització de Vigilància i Repressió de l'Antifeixisme): Aquesta policia política secreta, similar a la Gestapo, es va encarregar de la repressió. Vigilava qualsevol sospitós de ser antifeixista, generant por i desconfiança entre la població, que va acabar obeint per temor.

La política exterior del règim va ser expansionista, amb intents de conquesta a Àfrica, tot i que amb resultats limitats.

El 1929, es van signar els Pactes del Laterà amb el Vaticà. Mussolini es va comprometre a atorgar subvencions a l'Església i a donar-li suport, a canvi del reconeixement del règim. Aquesta aliança entre el feixisme i el catolicisme va ser fonamental per obtenir suport social i internacional. L'educació dels nens es va basar en la fe catòlica, alineada amb la ideologia feixista, i Mussolini va ser presentat com un salvador de la pàtria. Anys més tard, l'Església va demanar perdó per la seva col·laboració amb el règim.

Control Social i Propaganda Feixista

El règim feixista va implementar un estricte control social per introduir la seva ideologia i adoctrinar la població, principalment a través de les institucions educatives i socials:

• Famílies: Se'ls inculcaven normes i valors feixistes. Els nens eren agrupats en organitzacions juvenils com l'Opera Nazionale Balilla, on rebien formació paramilitar i ideològica.
• Escola: L'educació es va utilitzar per adoctrinar els joves en els principis feixistes, promovent una disciplina estricta.
• Treballadors: S'integraven en organitzacions com l'Opera Nazionale Dopolavoro, que oferia activitats recreatives i culturals, sempre amb un fort component de propaganda feixista, incloent himnes i xerrades.

La dona era relegada a un paper secundari i domèstic, amb un fort èmfasi en la maternitat. Es promovia la natalitat, i era mal vist que la dona treballés fora de casa. La violència domèstica era tolerada, i les relacions extramatrimonials podien ser castigades.