Federalisme, Catalanisme i Guerra Civil Espanyola: Fets Clau

Federalisme i Catalanisme a Catalunya

A Catalunya, el federalisme té un punt de referència important en el Partit Republicà Democràtic Federal de 1868, liderat per Joan Pi i Margall, l'objectiu del qual era un Estat Federal Espanyol. El Pacte Federal de Tortosa (1869) també va impulsar aquesta idea. En aquest context, Valentí Almirall emergeix com una figura clau.

Figura de Valentí Almirall

• 1880: Primer Congrés Catalanista, que aplega diverses tendències sobre Catalunya.
• 1881: Almirall trenca amb Pí i Margall, buscant una acció política més catalana.
• 1882: Funda el Centre Català, el seu primer partit polític.
• 1883: Segon Congrés Catalanista, on fa una crida als polítics catalans perquè s'uneixin a partits veritablement catalans.

Unió Catalanista (1891)

La Unió Catalanista va ser una federació de grups i associacions catalanes, amb suport de la Catalunya rural. La seva base social estava formada per propietaris mitjans, comerciants, professionals liberals i intel·lectuals.

Formació de la Lliga Regionalista

La Lliga Regionalista es va formar arran de l'impacte del 98 a Catalunya, que va afavorir les aspiracions polítiques catalanes i va veure l'aparició d'una nova generació d'intel·lectuals i activistes. El Centre Nacional Català i la Unió Regionalista van presentar una única candidatura i van triomfar a Barcelona, fusionant-se per formar la Lliga Regionalista.

Fases de la Guerra Civil Espanyola

1a fase: Avenç dels sublevats cap a Madrid (juliol-novembre del 1936)

Franco ocupa Andalusia occidental, i les seves tropes, comandades per Yagüe, ocupen Extremadura, amb la intenció d’avançar cap a Madrid. Franco es desvia cap a Toledo on hi ha un grup de militars partidaris seus assetjats a l’Alcàsser.

2a fase: Lluita a prop de Madrid i ocupació del Nord (desembre 1936-octubre 1937)

Després de recórrer al reclutament de civils (milicians), la República forma el seu exèrcit regular, l’anomenat Exèrcit Popular de la República. Fracassat l’intent d’ocupar Madrid, es produeixen una colla de batalles al seu voltant, amb l’intent dels rebels de tallar les comunicacions amb la zona mediterrània i aïllar la capital: Jarama, Guadalajara.

3a fase: Avenç cap al Mediterrani (novembre 1937-juny 1938)

L’exèrcit republicà ha avançat cap a la seva professionalització, però la falta de suport internacional fa cada cop més evident que va cap a la derrota; breument recuperen la ciutat de Terol. Franco desencadena una ofensiva a l’Aragó, i després de recuperar Terol.

4a fase: Batalla de l’Ebre i fi de la guerra (juliol 1938-abril 1939)

La batalla de l’Ebre va ser un dels episodis militars més importants de la guerra, el darrer intent de la República per sobreviure. El 25 de juliol els republicans aconseguiren creuar el riu cap a la sud i resistiren uns mesos. Franco va fer un gran desplegament i va aconseguir aturar l’atac, fins que l’exèrcit republicà es va veure obligat a replegar-se cap a l’altra banda del riu; després d’això quedà greument disminuït i Franco va emprendre la definitiva ofensiva a Catalunya. El 28 de març les tropes de Franco entren a Madrid, i finalment ocupen tota la zona mediterrània, sense trobar resistència. La guerra es dóna per acabada l’1 d’abril de 1939.