El Federalisme: Beneficis, Institucions i Promeses

Procés de creació: Alguns estats independents trien unir-se formant una federació amb el propòsit d’obtenir beneficis econòmics. En aquesta unió, els estats que la formen es beneficien de les economies d’escala en la provisió compartida de certs serveis públics i de l’eliminació de les fronteres mercantils i dels aranzels que hi ha entre països independents. Així, doncs, per a les regions més riques, el federalisme és atractiu perquè els permet l’ampliació del seu mercat territorial i, a les més pobres, els permet la provisió de béns i serveis i l’accés a recursos que no podrien aconseguir per elles mateixes.

Federalisme executiu: Les polítiques públiques dels governs federats estan definides multilateralment entre els executius de cada territori. Així, doncs, es transfereix la capacitat de decisió tradicionalment assignada a les assemblees legislatives de cada territori al poder executiu, amb el propòsit que representi els interessos de la regió en les negociacions multilaterals entre els executius de les diferents unitats de govern que s’acaben fitxant.

Federalisme creatiu: Comporta donar més maniobra al govern federal en perjudici dels estats, en un moment en què es mirava d’estimular l’acció d’organitzacions locals no governamentals en la prestació de béns i serveis amb el programa anomenat Great Society.

Nou federalisme: Formulat com a reacció al federalisme creatiu que representava l’ampliació de l’àmbit de competències del govern federal. El nou federalisme proposa l’ampliació de l’àmbit competencial de les unitats subestatals. Aquest tipus de federalisme va ser impulsat en primer lloc per l’administració de Nixon el 1969 i reprès per Reagan el 1980-1988 per tal de reduir la despesa pública del govern federal.

Institucions federals:

Autonomia territorial

Asimetria: És característica de les federacions en què les minories regionals han pogut mobilitzar recursos polítics i econòmics de cara a la dotació d’un nivell competencial o d’autonomia més important que en la resta de subunitats territorials. Simetria: El grau de simetria que estableix cada Estat federal respon a les necessitats concretes de cada país. La simetria es dóna més sovint en les federacions en societats mononacionals, com ara els Estats Units o Alemanya.

Bicameralisme

El bicameralisme en els sistemes federals se sustenta en la idea que l’origen de la sobirania del poble en aquests estats és de caràcter dual. D’una banda, hi ha un «poble» format pels individus del conjunt de la federació. De l’altra, hi ha un «poble» format pels individus en la seva qualitat de membres de les entitats territorials subestatals. Mentre que el congrés estableix un criteri poblacional de representació, les càmeres altes segueixen un criteri territorial.

Cooperació interadministrativa

Les reunions col·laterals entre diferents administracions per a establir polítiques conjuntes, els mecanismes de comunicació entre elles o els mecanismes per a traçar objectius comuns i per a compartir mitjans i recursos per a assolir-los, formen part de la cooperació interadministrativa. Però si l’interès de les parts en arribar a una decisió unitària desapareix, aquest mecanisme de cooperació no genera els resultats esperats en el funcionament del federalisme.

Justícia constitucional

Els tribunals tenen el monopoli (en el cas dels tribunals constitucionals) o la darrera paraula (en el cas dels tribunals suprems) en la interpretació de la Constitució. En el seu paper d’únics o últims intèrprets de la constitució, els tribunals constitucionals o suprems es converteixen en institucions clau en l’equilibri entre centralització i descentralització en sistemes federals.

Reforma constitucional

L’autonomia regional està reconeguda i protegida constitucionalment. Però en la mesura que el govern central, unilateralment o amb l’ajuda parcial d’alguna regió, pugui alterar el text constitucional i modificar l’àmbit competencial dels governs subestatals, aquesta protecció de l’autonomia desapareix. Així, doncs, és necessari que el reconeixement constitucional de l’autonomia dels diferents nivells de govern no es vegi vulnerat per l’acció d’altres governs, sense el seu consentiment.

Sistema electoral

Un sistema federal adreçat a afavorir la integració dels diferents grups d’una societat heterogènia requereix un sistema electoral que permeti la representació de la diversitat territorial en l’assemblea legislativa central. Un sistema electoral que afavoreixi la participació de partits polítics que arrepleguen els vots en territoris concentrats pot facilitar la representació territorial en el Congrés, de manera que la voluntat regional es plasmi no solament en la cambra alta, sinó també en la cambra baixa.

Coalicions de govern

Dins del poder executiu, ja sigui en el govern o en els seus mecanismes de decisió i informació, s’ha de donar representació a grups que representin la diversitat cultural, lingüística i territorial de la població. Això permet que les polítiques públiques del govern central ja es plantegin amb una voluntat i sensibilitat federal. Aquesta opció institucional es refereix més a l’estructura que té l’executiu.

Promeses del federalisme

En primer lloc, el federalisme promet més democràcia i estabilitat. Les promeses democràtiques es fonamenten en l’acostament de les institucions als ciutadans, a la possibilitat de fer polítiques més adaptades a les seves preferències i a un millor control dels governants. En canvi, l’apropament de les institucions no sempre es tradueix en polítiques més responsives als ciutadans de la regió, ni aquests tenen sempre la capacitat i la informació perquè els polítics rendeixin més comptes.

Pel que fa a l’estabilitat, el federalisme no sempre és la solució a la diversitat ètnica. Hi ha federalismes que s’han construït sobre unitats nacionals homogènies i que han funcionat perfectament. En altres ocasions, la diversitat d’identitats ha fet que el federalisme no trobi vincles comuns sobre els quals mantenir una unitat política. D’altra banda, les identitats ciutadanes evolucionen al llarg del temps i són, també almenys en part, contingents a l’existència de polítics que revifin o les mitiguin. Així, el federalisme no sempre sorgirà davant de la diversitat d’identitats i demandes dels ciutadans, sinó que aquestes també poden sorgir com a conseqüència d’aquell.

Des del punt de vista econòmic, l’aparent eficiència que es pot abastar a nivell regional, facilitada per un millor coneixement de les necessitats dels seus ciutadans, es pot veure compensada pels costos de mantenir diverses administracions. Discutible també és el supòsit de la rendició de comptes. En primer lloc, perquè els ciutadans moltes vegades es troben més informats de l’acció política a escala estatal que a escala subestatal o local. En segon lloc, perquè el mecanisme final de rendició de comptes que proposen els federalistes fiscals és bastant improbable. Potser basant-nos en la realitat nord-americana, sabem que els ciutadans en un Estat com el nostre no «voten amb els peus» i no solen deixar els entorns on habiten. Encara que la provisió de serveis públics no sigui la satisfactòria, els sentiments d’identificació amb una identitat col·lectiva converteixen aquest mecanisme de rendició de comptes en il·lusori.

Un altre element rellevant és si la diversitat d’identitats dilueix els mecanismes de rendició de comptes mitjançant el vot. És comú, i així ho reflecteixen treballs experimentals, que la identificació en termes nacionals amb el governant condueixi a una major indulgència o una menor capacitat d’avaluar l’acció d’aquest.