Fecundació, Desenvolupament Embrionari i Sistema Nerviós

Què és la fecundació?

És la unió d'informació genètica de l'espermatozoide haploide i l'oòcit secundari haploide. L'espermatozoide es desplaça des de la vagina cap al coll uterí, travessa l'úter i les trompes uterines principalment a causa de la contracció de les parets d'aquestes estructures.

Hi ha 2 tipus de nuclis:

• Nucli haploide espermatozoide → Pronucli masculí
• Nucli haploide òvul fecundat → Pronucli femení

Fase embrionària: 1a setmana

Fecundació (zigot) → 24h

Dia 1: 1a segmentació (mitosi de 2 cèl·lules)

Dia 2: 2a segmentació (mitosi de 4 cèl·lules)

Dia 3: Segmentació (mitosi 16 cèl·lules) → els blastòmers cada cop són més petits.

Dia 4: Segmentació → La mòrula està envoltada per la zona pel·lúcida. Té mida d'un zigot.

Dia 4-5: Ingrés de la mòrula a la cavitat uterina. La mòrula es nodreix amb llet uterina. Arriba a 32 cèl·lules → Reorganització dels blastòmers formant el blastocist.

Blastocist: Té la mateixa mida que el zigot original i està ple de líquid anomenat blastocel.

Embrioblast: Massa cel·lular interna i es desenvolupa a l'embrió.

Trofoblast: Massa cel·lular externa i es desenvolupa al sac coriònic extern que envolta al fetus i la porció fetal de la placenta.

Embaràs ectòpic

Desenvolupament de l'embrió fora de la cavitat uterina (Trompes de Fal·lopi).

Angiogènesi

Inici de formació de vasos sanguinis.

Placentació

Procés pel qual es forma la placenta. La placenta és el lloc d'intercanvi de nutrients i residus entre la mare i el fetus. La placenta produeix hormones que s'utilitzen per sostenir l'embaràs.

Fase fetal

Aquest període va de la 9a setmana a partir de la fecundació fins al part. Els teixits i els òrgans que es desenvolupen durant la fase embrionària creixen i es diferencien. Són molt poques les estructures noves que apareixen en aquesta fase.

• Setmana 9-12 (30g) → Detecten batecs cardíacs i saps el sexe del bebè.
• Setmana 13-16 (100g) → El fetus agafa aspecte humà.
• Setmana 17-20 (200-450g) → Formació de teixit adipós marró (producció de calor), es produeixen moviments (puntades).
• Setmana 21-25 (550-800g) → El fetus a la setmana 24 o després pot sobreviure en cas de part prematur.
• Setmana 26-29 (1100-1350g) → Obren els ulls, pulmons ventilen, els prematurs poden sobreviure a cures intensives, SNC desenvolupat (control de Tª i respiració).
• Setmana 30-34 (2000-2300g) → Fetus assumeix la posició vertical i incrementa el greix corporal.
• Setmana 35-38 (3200-3400g) → Els testicles es troben a l'escrot, pel desenvolupament complet del SNC cal un any més després del naixement.

Teratògens

Què és? És qualsevol agent o influència que pugui produir defectes al desenvolupament de l'embrió o el fetus.

Fàrmacs que produeixen anomalies cardíaques, alt índex de mortalitat en el fetus i el lactant són → Alcohol, virus (rubèola), químics, hormones, cocaïna, antibiòtics, talidomida.

Les radiacions ionitzants (X o isòtops radioactius) provoquen → Microcefàlia (cap petit), retard mental i deformitats esquelètiques.

Proves de diagnòstic prenatal

Durant el part es fan diverses proves per detectar anomalies del fetus.

• Ecografia → Determinar edat fetal més precisa, confirmar l'embaràs, saber la posició del fetus, identificar si hi ha un o varis nadons.
• Amniocentesi → Detectar anomalies genètiques. Es fa entre la 14 i 18 setmana.
• Biòpsia de les vellositats coriòniques → S'identifiquen defectes genètics.

Altres proves:

• Mesura d'alfa-fetoproteïna (AFP) → Si tenim una concentració alta després de la setmana 16 hi ha defectes en el tub neural.

Organització del sistema nerviós

• Xarxa de milers de milions de neurones + neuròglia.
• SNC → Encèfal i medul·la espinal.
• SNP → Nervis cranials, nervis espinals, plexes entèrics en l'intestí prim, receptors sensitius de la pell.

Funcions del sistema nerviós

• SNP
  • Funció sensitiva: les sensacions es modifiquen a través de receptors sensitius.
  • Funció motora: Responen a estímuls.
• SNC
  • Funció integradora: Analitzen la informació sensitiva aferent, emmagatzemen algunes dades i prenen decisions sobre les conductes adequades.

Cèl·lules característiques

• Neurones: Altament especialitzades, sensacions, pensament, record, control de l'activitat muscular i han perdut la capacitat per dividir-se per mitosi.

• Neuròglia: Més petites que les neurones, 25 vegades el nombre de les neurones, sosté protegeix i nodreix a les neurones, manté el líquid intersticial i es divideixen tota la vida.

Neuròglia

Hi ha 6 tipus:

• 4 tipus al SNC: Astròcits, micròglia, ependimòcits, oligodendròcits.
• 2 tipus al SNP: Cèl·lules de Schwann, cèl·lules satèl·lit.

Fibres nervioses

Fibres A: Són mielinitzades, més ràpides, estan al múscul esquelètic.

Fibres B: Són mielinitzades, 2n més ràpides, estan al sistema nerviós autònom (SNA)

Fibres C: No mielinitzades, més lentes, estan al sistema nerviós autònom (SNA)

Neuròglia del SNC

• Astròcits: Donen resistència i suport a les neurones, conformen la barrera hematoencefàlica.
• Oligodendròcits: Formen i mantenen les beines de mielina del SNC.
• Micròglia: Funció fagocítica + defensa.
• Ependimòcits: Recobreixen els ventricles cerebrals i conducte central de la medul·la espinal.
• Cèl·lules de Schawann: Formen les beines de mielina al SNP (un únic axó).
• Cèl·lules satèl·lit: Envolten els ganglis del SNP.

Mielinització

Els axons poden estar:

• Mielinitzats: Envoltats per una beina de mielina.
  • En el SNC: oligodendroòcits.
  • En el SNP: cèl·lules de Schawann
• Amielinitzats

Substància blanca i substància gris

• Substància blanca: Axons mielinitzats.
• Substància gris: Somes neuronals, axons amielinitzats, terminals axònics, neuròglia.

En la medul·la la substància blanca està per fora i la gris per dins.

En l'encèfal la gris està per fora i la blanca per dins, menys els nuclis basals de l'encèfal que són substància gris.

Diferències entre sinapsi química i elèctrica

• Sinapsi elèctrica: Pot sincronitzar un grup de cèl·lules a l'hora. És més ràpida. És bidireccional.
• Sinapsi química: No pot sincronitzar un grup de cèl·lules a l'hora. És més lenta però més regulable. És unidireccional.

Tipus canals iònics i funció

• Permeables o passius: S'obren i es tanquen a l'atzar. Els canals de K+ són els més nombrosos que els de Na+ (permeabilitat de la membrana K+ cap a Na+).
• Canals de comporta de lligant: Responen a estímuls químics (el lligant s'uneix al receptor), el lligant pot ser NE, hormones, ions.. que obren o tanquen el canal.
• Canals amb comporta mecànica: Responen a la vibració mecànica o estímuls de pressió.
• Canals amb comporta de voltatge: Responen a canvis al potencial de membrana i s'obren, participen en la generació i conducció de PA als axons de les neurones.

Potencial de membrana en repòs

Està en repòs perquè hi ha:

• Distribució desigual d'ions a través de la membrana plasmàtica:
  • LEC (líquid extracel·lular): Conté grans quantitats de Na+ i CI-.
  • Citosol: conté K+ com a catió principal, i fosfats i aminoàcids com a anions.
• Permeabilitat selectiva de la membrana de la neurona per Na+ i K+ (més canals de K+)
• La majoria dels anions no poden sortir de la cèl·lula.
• Bombes de Na+ / K+

Potencial graduat

Petites desviacions al potencial de membrana en repòs.

Els potencials graduats tenen:

• Canals iònics de comporta mecànica.
• Canals iònics de comporta lligant.

Pot ser que hi hagi:

• L'interior de la cèl·lula és més negatiu, és hiperpolaritzant.
• L'interior de la cèl·lula és més positiu, és despolaritzant.

Potencial postsinàptic

• Potencial postsinàptic excitador (PPSE): Genera un potencial postsinàptic despolaritzant, quan el tenim despolaritzat la cèl·lula postsinàptica és més excitable.
• Potencial postsinàptic inhibidor (PPSI): Genera un potencial postsinàptic hiperpolaritzant, quan el tenim hiperpolaritzant la cèl·lula postsinàptica és menys excitable.

Receptors ionotròpics i metabotròpics

Tenen dues estructures:

• Receptors ionotròpics: Són canals de lligant. El NT té un lloc d'unió a un canal iònic. L'acetilcolina dóna un potencial excitador. El GABA dóna un potencial inhibidor.
• Receptors metabotròpics: Estan acoblats a la proteïna G. El canal iònic està separat. Receptor del NT. L'acetilcolina dóna un potencial inhibidor.

Neurotransmissors

Acetilcolina (Ach): SNP I SNC. Excitador de la unió muscular, participa el nervi vague. L'acetilcolinesterasa està inactiva.

Aminoàcids: Glutamat i aspartat són excitadors potents. GABA i glicina són inhibidors potents.

Amines biògenes: Noradrenalina, dopamina i serotonina.

• Noradrenalina (NA): Regulació de l'estat d'ànim, despertar.
• Adrenalina: Menys neurones que noradrenalina, però té un efecte semblant.
• Dopamina: Emocions, comportaments, additius, plaer.

Aquests 3 catecolamines es degraden pels enzims catecol-O-metiltransferasa (COMT) i monoaminoxidasa (MAO).

• Serotonina: Felicitat, regula estat d'ànim, son temperatura, inducció del son, control de la gana.

Parts principals de l'encèfal

• Tronc encefàlic: continuació de la medul·la espinal
  • Bulb raquidi
  • Protuberància
  • Mesencèfal
• Cerebel (darrere del tronc encefàlic)
• Diencèfal (sobre del tronc encefàlic)
  • Tàlem
  • Hipotàlem
  • Epitálem
• Cervell (sobre del diencèfal)

Protecció de l'encèfal

Està protegit per:

• Ossos cranials
• Meninges:
  • Piamàter
  • Aracnoide
  • Duramàter (té dues capes)
• Líquid cefalorraquidi (LCR).

El LCR flueix per l'espai subaracnoidal, sistema ventricular de la medul·la espinal i conducte central de la medul·la espinal.

Irrigació de l'encèfal

La irrigació de l'encèfal deriva de:

• Artèries caròtides
• Artèries vertebrals

La sang torna al cor mitjançant:

• Les venes jugulars

Barrera hematoencefàlica

Protegeix les neurones de patògens i substàncies nocives al seleccionar i evitar el pas de moltes substàncies des de la sang cap a l'encèfal. La barrera hematoencefàlica pot prevenir l'entrada de fàrmacs terapèutics i tòxics.

Funcions LCR

• Protecció mecànica: Amortiguació d'impactes
• Protecció química: Genera un ambient òptim per la senyalització neuronal
• Circulació: Intercanvi de nutrients i residus entre el teixit nerviós i la sang.

Sistema limfàtic

El LCR entra per l'espai periarterial i flueix cap a l'espai perivenós i surt.

Tronc encefàlic

• Bulb raquidi: És on hi ha la decussació de les piràmides on es creuen les neurones.

Regions estructurals:

• • Nuclis:
    • Centre cardiovascular
    • Centre respiratori bulbar
    • Centre del vòmit
    • Centre de la deglució
    • Tos
    • Singlot
• Protuberància: Conté nuclis pontins i també hi ha un centre respiratori.
• Mesencèfal: Té regions estructurals que són:
  • Substància negra: Té neurones dopaminèrgiques que és la que afecten en el Parkinson i participa en l'activitat muscular subconscient.

Formació reticular

• Porció ascendent de la formació reticular: Participa en estímuls visuals, auditius, tacte, pressió, estat de consciència (vigília). Quan estem dormint està inactiu el SARA, però quan es danya el SARA pot provocar la mort.
• Porció descendent de la formació reticular: Regula el to muscular, regula la FC i la FR i regula la Pa.

Cerebel

Està a la part inferior i posterior de la cavitat cranial.

Consisteix en dos hemisferis i un vermis central

El cerebel actua en:

• La coordinació de les contraccions musculoesquelètiques.
• El manteniment del to muscular normal, la postura i l'equilibri.

Tàlem

Els nuclis actuen com a estacions de transmissió per a tots els impulsos sensitius, excepte l'olfacte, cap a l'escorça cerebral.

Funcions hipotàlem

• Control del sistema nerviós autònom (controla i integra les activitats del SNA):
  • Regula la contracció del múscul llis i cardíac
  • Regula la secreció de moltes glàndules
  • Regula l'activitat visceral:
    • Freqüència cardíaca
    • Moviment dels aliments al tub digestiu
    • Contracció de la bufeta.
• Producció d'hormones (sistema endocrí)
• Regulació de patrons emocionals i de conducta (juntament amb el sistema límbic): patrons de dolor, plaer, desig sexual, agressió, irritabilitat.
• Regulació de la ingesta d'aliments i aigua. Conté:
  • Centre de la gana
  • Centre de sacietat
  • Centre de la set
• Control de la temperatura corporal
• Control del ritme circadiari (nucli supraquismàtic): cicle de llum-foscor / son-vigília de 25h.

Epitálem

Conté la glàndula pineal que secreta melatonina i contribueix en el control del ritme circadiari.

Òrgans circumventriculars

Estan al voltant del 3r ventricle, no tenen barrera hematoencefàlica.

Substància blanca cerebral

Els axons mielinitzats formen 3 tractes:

• Tractes d'associació: Condueixen l'impuls nerviós dins del mateix hemisferi.
• Tractes comissurals: Condueixen l'impuls nerviós des de les circumvolucions des d'un hemisferi a les circumvolucions de l'hemisferi contrari. EX: Cos callós que és el que connecta els hemisferis
• Tractes de projecció: Condueixen l'impuls a porcions inferiors (tàlem, tronc encefàlic, medul·la espinal) o des de porcions inferiors al cervell.

Nuclis basals

Són substància gris a cada hemisferi cerebral.

Hi ha 3 nuclis:

• Globus pàl·lid, putamen i nucli caudat

El globus pàl·lid i el putamen formen el nucli lenticular

El putamen i el nucli caudat formen el cos estriat.

Funcions nuclis basals:

• Regulen l'inici i el final del moviment
• Participen en moviments corporals i moviments corporals
• Controlen el to muscular
• Controlen el balanceig dels braços al caminar

Protecció de la medul·la espinal

Hi ha 2 engruiximents:

• Engruiximent o intumescència cervical (C4-T1)
• Engruiximent o intumescència lumbar (T9-T12)

Distribució dels nervis espinals

• Branca posterior: Innerva els músculs profunds i la pell del dors del tronc.
• Branca anterior: Innerva els músculs i membres superiors i inferiors. La pell de la zona anterior del tronc.
• Branca meníngia: Innerva vèrtebres, lligaments vertebrals i vasos de la medul·la.
• Branques comunicants: Pertanyen al SNA.

Plexes i nervis intercostals

De les branques anteriors dels nervis espinals es fan plexes de tots menys dels toràcics.

Els plexes que tenim són: cervicals, braquials, lumbars i sacre.

Què és un dermatoma

Són determinats segments de la pell que són innervats per nervis espinals que transmeten els impulsos sensitius somàtics al cervell.

Plexes sacre i coccigi

El nervi ciàtic està al plexe del sacre.

Compressió/irritació del nervi ciàtic: Forma més comuna de lumbàlgia, pot estendre's cap al gluti i regió de la cama. Pot lesionar-se per una hèrnia de disc, luxació de maluc, artrosi lumbosacra, increment de la pressió uterina en l'embaràs..

Arc reflex

És el circuit o trajecte d'impulsos nerviosos per produir un reflex.

Plexe cervical

Nervi frènic: Fibres motores del diafragma. Una lesió a aquest nervi pot provocar una aturada respiratòria.

Plexe braquial:

• Lesions en C5-C6: paràlisi d'Erb-Duchenne.
• Lesions del nervi radial: Caiguda de canell
• Lesió del nervi mitjà: Formigueig dolor al palmell de la mà i dits.
• Lesió nervi cubital: Mà en urpa.
• Lesió del nervi toràcic: Escàpula alada.

Plexe lumbar:

• Lesió de nervi femoral: No pots estendre la cama i tens pèrdua de sensibilitat de la pell de la cama. Per ferida d'arma.
• Lesió del nervi obturador: Paràlisi dels abductors i la pèrdua de sensibilitat de la regió medial. Per pressió del cap fetal durant l'embaràs.

Reflex d'estirament

Donem un cop al tendó, el múscul s'estira, envia una neurona sensitiva, sinapsi amb la neurona motora i torna al múscul que es contrau.

Reflex tendinós

Els receptors són els òrgans tendinosos que estan al tendó del genoll a dalt.

Reflex flexor o de retirada

Produeix la retirada d'un membre per evitar dolor o lesió.

Reflex extensor creuat

Mantenir l'equilibri.

Receptors sensitius

Segons l'estructura microscòpica:

• Terminacions nervioses lliures.
• Terminacions nervioses encapsulades.
• Cèl·lules especialitzades que fan sinapsi amb neurones sensitives.

Segons la localització dels receptors i l'origen dels estímuls que els activen:

• Exteroceptors: Estan a la superfície externa del cos, són sensibles a estímuls del medi ambient (externs), audició, visió, olfacte, tacte, pressió, vibració, temperatura i dolor.
• Interoceptors: També anomenats visceroceptors, estan als vasos sanguinis, músculs i sistema nerviós, controlen el medi intern i no es perceben de manera conscient.
• Propioceptors: Es troben al múscul, tendons, articulacions, oïda interna. Aporten informació sobre la posició del cos, longitud i tensió dels músculs, posició i moviment de les articulacions.

Segons el tipus d'estímul trobem:

• Mecanoreceptors: Sensibles a estímuls mecànics. Inclou sensacions de tacte, pressió, vibració, propiocepció, audició i equilibri. Controlen distensió de vasos sanguinis i òrgans interns.
• Termoreceptors: Detecten canvis en la temperatura.
• Nociceptors: Responen a estímuls dolorosos.
• Fotoreceptors: Detecten la llum que incideix a la retina.
• Quimioreceptors: Detecten substàncies químiques (olfacte i gust).
• Osmoreceptors: Detecten la pressió osmòtica dels líquids corporals.

Sensacions tèrmiques

• Receptors del fred: A l'estrat basal de l'epidermis. Units a fibres de tipus A. S'activen entre 10-35º.
• Receptors d la calor: Estan a la dermis. Units a fibres de tipus C. Detecten temperatures de 30-45º.

Les temperatures >45º estimulen els receptors del dolor.

Tipus de dolor

• Dolor ràpid: Transmès per fibres A
• Dolor lent: Transmet per fibres C
• Dolor somàtic superficial: Estimulació de nociceptors de la pell.
• Dolor somàtic profund: Estimulació de nociceptors de músculs esquelètics, articulacions i tendons.
• Dolor visceral: Estimulació de nociceptors d'òrgans interns. Pot ser difús, causat per isquèmia, càlcul renal o biliar.

Dolor referit

És quan el dolor es percep en una superfície allunyada de l'òrgan lesionat. EX: angina de pit, infart.

Tipus de neurones

Hi ha 3 tipus:

• Neurones de primer ordre
• Neurones de segon ordre: Presenten una descussació abans d'arribar al tàlem
• Neurones de tercer ordre

Cerebel

Realitza 4 activitats:

• Control de la intenció de moviment.
• Control del moviment real.
• Comparació de les senyals efectores amb la informació sensitiva.
• Transmissió d'informació correctora.

Tipus de propioceptors

Hi ha 3 tipus:

• Fusos musculars: Localitzats als músculs esquelètics, que controlen l'extensió del múscul i estan involucrats als reflexos d'estirament.
• Òrgans tendinosos: Localitzats a la unió d'un tendó amb un múscul, que protegeixen els músculs i tendons de l'esquinçament per estirament excessiu.
• Receptors cinestèsics articulars: Dins i al voltant de la càpsula de les articulacions sinovials, reaccionen a la pressió, l'acceleració i la desacceleració durant el moviment i protegeixen d'un esforç excessiu.

Son / Vigília

• Son REM: estadis 1-4 (transcripció, lleuger, moderadament profund, profund)
• Son no REM: Moviment ràpid dels ulls. EEG ones d'alta freqüència. Activitat neuronal alta.

Tipus de memòria

• Memòria a curt termini: Pocs segons o minuts.
• Memòria a llarg termini: Des de dies a anys.

Consolidació de la memòria a l'hipocamp.

Diferències entre sistema nerviós somàtic i sistema nerviós autònom

• Sistema nerviós somàtic: 1 neurona

Neurones sensitives associades a sentits somàtics i sentits especials. Neurones motores associades a múscul esquelètic. Control voluntari. En la via mononeuronal les neurones motores s'estenen des del SNC i innerven directament a l'efector. Alliberen acetilcolina

• Sistema nerviós autònom: 2 neurones

Neurones sensitives associades a interoreceptors. Neurones motores associades a efectors viscerals. Control involuntari. Via comporta per dues neurones, la neurona preganglionar i neurona postganglionar. Totes les neurones postganglionars alliberen acetilcolina.

Neurona preganglionars: Es projecten des del SNC i fan sinapsis amb les neurones postganglionars. També poden fer sinapsis amb  les cèl·lules cromafins de la medul·la suprarenal.

Neurona postganglionar: Es projecten des d’un gangli autònom  i fan sinapsi amb l’efector visceral.

Les neurones postganglionars:

• • Simpàtiques: Segreguen noradrenalina.
  • Parasimpàtiques: Segreguen acetilcolina.
  • Les cèl·lules cromafins: alliberen adrenalina i noradrenalina.

SISTEMA NERVIOS SIMPÀTIC

Tinc una neurona preganglionar que arriba al gangli autònom allibera acetilcolina i segueix per la neurona posganglionar que manava cap al òrgan efector i allibera noradrenalina a no ser que sigues una glàndula sudorípara.Imatge de la bufeta, cor.. Color de la linea vermella

La neurona preganglionar vagui cap a la medul·la de les glàndules suprarenals i allà es secreta adrenalina. Imatge de el vas sanguini, Color de la linea vermella

SISTEMA NERVIOS PARASIMPÀTIC

Tinc una neurona preganglionar que allibera acetilcolina i els receptors nicotínics i després hi ha una neurona postganglionar que allibera acetilcolina i els receptors muscarínics. Color de la linea blava

SISTEMA NERVIOS AUTONOM

Té dues divisions:

• Sistema nerviós simpàtic: Sistema de fugida, lluita o atac. Increment de l’estat d’alerta. Increment del metabolisme. Preparació per una emergència.
• Sistema nerviós parasimpàtic:  Sistema de repòs i digestió. Calma la major part d’activitats corporals.

VIES MOTORES AUTONOMES

• Neurona preganglionar: Té el cos neuronal al SNC
• Neurona postganglionar: Té el cos neuronal al SNP

DIVISIO SIMPÀTICA

Somes de neurones preganglionars: De les banyes laterals de la substancia gris als 12 segments toràcics i els 2 primers segments lumbars.

DIVISIO PARASIPATICA 

Somes de neurones preganglionars: Nuclis de nervis cranials al tronc encefàlic + banyes laterals segment del sacre.

GANGLIS AUTONOMS

Hi ha dos tipus de ganglis simpàtics:

• Ganglis de la cadena simpàtica (cadena vertebral o paravertebral)
• Ganglis prevertebrals (colaterals)

DIVISIO SIMÀTICA: INNERVACIO DE LA MAJORIA D’ORGANS EFECTORS

El simpàtic té una neurona preganglionar que allibera acetilcolina al meu gangli autònom, a la neurona preganglionar hi trobem el receptor nicotínic i la postganglionar allibera noradrenalina i ho detecta la cèl·lula efectora que te receptors adrenèrgics.

Aquest procés sempre passa a no ser que tingui una glàndula sudorípara

DIVISIO PARASIMPÀTICA

La neurona pregangionar colinèrgica allibera acetilcolina cap al receptor nicotínic.

EFECTES DEL SISTEMA NERVIOS AUTONOM: GLÀNDULES

• Llagrimal: 
  • Efecte simpàtic: Secreció mínima de llàgrimes.
  • Efecte parasimpàtic: Secreció de llàgrimes.

• Pàncrees:
  • Efecte simpàtic: Inhibeix la secreció d’enzims digestius i insulina, promou la secreció de glucagó.
  • Efecte parasimpàtic: Secreta enzims digestius i insulina

• Fetge:
  • Efecte simpàtic: Glucogènesis, gluconeogènesis i disminució de la secreció biliar.
  • Efecte parasimpàtic: Síntesis de glucogen i increment de la secreció biliar.

• Ronyo i cèl·lules juxtaglomerulars:
  • Efecte simpàtic: Síntesis de renina.
  • Efecte parasimpàtic: Sense efecte conegut.

EFECTES DEL SISTEMA NERVIOS AUTONOM: MÚSCUL CARDÍAC

• Múscul cardíac: 
  • Efecte simpàtic: Increment de la FC i de la força de contracció auricular i ventricular
  • Efecte parasimpàtic: Disminució de la FC i de la força de contracció auricular.

OLFACTE

Hi ha un epiteli olfactori amb diferents tipus de cèl·lules.

• Cèl·lules receptores olfactòries
• Cèl·lules de sosteniment
• Cèl·lules basals.

Les glàndules olfactòries secreten moc.

L’olfacte NO passa pel talem.

Recorregut de l’olfacte:

• Receptors a la mucosa nasal transmeten impulsos per les ramificacions del nervi olfactori a traves de la lamina cribosa.
• Sinapsis al bulb olfactori.
• Propagació d’impulsos per la via olfactòria
• Interpretació a l’àrea olfactòria primària a la escorça cerebral.

GUST

Les papil·les gustatives tenen cèl·lules de sosteniment, cèl·lules receptores i cèl·lules basals.

Tipus de papil·les:

• Caliciformes
• Fungiformes
• Foliades

Les papil·les filiformes no tenen papil·les gustatives.

Hi ha 3 nervis cranials en el sentit del gust:

• Nervi facial
• Nervi glossofaringi
• Nervi vague

VISIÓ

La pupil·la es dilata amb el simpàtic i es contrau amb el parasimpàtic.

La retina conte fotoreceptors:

• Cons: Veure amb la llum tènue.
• Bastons: Visió de color.

A partir dels cons i bastons la informació flueix a traves de:

• Membrana sinàptica externa
• Cèl·lules bipolars
• Membrana sinàptica interna
• Cèl·lules ganglionars.

La fòvea central es l’àrea de major agudesa visual.

Recorregut de l’impuls nerviós en la via visual:

• Els cons i els bastons converteixen l'energia de la llum en senyals que van dirigits al nervi òptic
• Pas de l'impuls nerviós pel quiasma òptic.
• Pas de l'impuls nerviós pel tracte òptic.
• Pas de l'impuls nerviós pel nucli geniculat del tàlem.
• La informació arriba a l'àrea visual primària.

AUDICIO I EQUILIBRI

L’oïda es divideix en 3 regions:

• Oïda externa: Conté el pavelló auricular, el conducte auditiu extern i la membrana timpànica (timpà).
• Oïda mitjana: Conté el martell, la enclusa i estrep (ossets auditius)
• Oïda interna: Conté la còclea i els conductes semicirculars.

La trompa d’Eustaqui s’estén des de l’orella mitjana fins a la nasofaringe per regular la pressió de aire a l’oïda mitjana.

RECOREGUT IMPULS NERVIOS AMB L’AUDICIO

• Les fibres nervioses coclears formen la branca coclear del nervi vestibular.
• Els axons fan sinapsis amb neurones als nuclis coclears del bulb raquidi.
• Els impulsos es transmeten al nucli geniculat medial del talem i acaben a l’àrea auditiva primària de l’escorça cerebral al lòbul temporal.

Tipus d’equilibri:

• Equilibri estàtic: manteniment de la posició corporal a relació amb la força de gravetat.
• Equilibri dinàmic: manteniment de la posició corporal a resposta amb moviments sobtats.

Aparell vestibular: òrgans que mantenen el equilibri, inclouen el sàcul, l’utricle (òrgans otolítics) i els conductes semicirculars.