Fases i Tipus d'Aferrament segons Bowlby i Ainsworth

Fases de l'aferrament segons John Bowlby

1. Fase de Preaferrament (0-6 setmanes)

El nadó prefereix els estímuls humans, preferentment la cara. No reconeix les figures concretes que en tenen cura. Reconeix la veu i l'olor de la mare, però no es pot parlar encara d'aferrament.

2. Fase de Formació de l'Aferrament (6 setmanes / 6-8 mesos)

El nadó mostra preferència per les persones familiars. No rebutja els desconeguts. Ja reconeix la mare (cuidador principal).

• Somriure diferencial: Somriu més en presència de la mare.
• Vocalització diferencial: Vocalitza més en presència de la mare.
• Plor diferencial: Plora quan la mare marxa.

3. Fase de l'Aferrament Ben Definit (6-8 mesos / 18 mesos)

Mostra ansietat de separació quan la figura d'aferrament s'allunya i por envers les persones estranyes.

4. Fase de Formació d'una Relació Recíproca (18 mesos en endavant)

Les capacitats mentals i lingüístiques ja li permeten que la relació amb les figures d'aferrament evolucioni.

La Situació Estranya

Estudi del comportament dels infants d'entre 12 i 24 mesos davant una persona estranya o en un entorn desconegut, amb la figura d'aferrament present i absent. S'estudien les reaccions dels infants durant les separacions i retrobaments amb la mare. Segons Mary Ainsworth, la reacció era el reflex del sentiment de seguretat i confiança que dipositaven en la mare i una mesura de la qualitat del vincle establert.

Tipus d'Aferrament

1. Aferrament Segur

Els infants exploren i juguen quan la mare està amb ells. Es mostren angoixats en el primer moment que surt de l'habitació i la busquen. Quan la mare torna, mostren alegria.

2. Aferrament Evasiu

No fan gaire cas de la mare quan hi és. No s'angoixen quan se'n va. No es mostren inquiets amb persones estranyes. Quan la mare torna, no la busquen.

3. Aferrament Resistent / Ambivalent

Quan la mare hi és, busquen la seva proximitat i no juguen ni exploren. Quan la mare surt, s'angoixen molt, i quan torna, segueixen angoixats. Busquen el seu contacte i, alhora, el rebutgen.

4. Aferrament Desorganitzat / Desorientat

Són infants insegurs i desorientats. Eviten la mare quan hi és o se n'allunyen quan apareix una persona estranya.

Factors que influeixen en la formació de l'aferrament

Desaparició de la figura d'aferrament

Els estudis de René Spitz amb nadons que vivien en institucions (casa bressol infantil i llar d'infants abandonats) demostren que quan desapareix la figura d'aferrament, sorgeixen dificultats emocionals importants.

René Spitz va fer un estudi comparatiu en dues institucions: una casa bressol infantil, on els nadons tenien les seves mares i disposaven d'una joguina, i una llar d'infants abandonats, on no tenien ningú que els proporcionés atenció individualitzada ni joguines. El resultat va mostrar que els infants d'aquesta última institució presentaven un deteriorament mental greu (hospitalisme).

Qualitat de la cura rebuda

La sensibilitat de la mare (la capacitat per adonar-se dels senyals de l'infant i respondre-hi de manera adequada) és clau perquè el nen pugui establir una relació d'aferrament segur. L'acceptació del nadó tal com és, la capacitat de cooperació de la mare i la seva accessibilitat són característiques que defineixen la qualitat de l'atenció.