Fases de la Segona República: Biennis Progressista i Negre

Les Fases de la Segona República Espanyola

Bienni Progressista (1931-1933)

Primer es forma un govern provisional amb els partits del Pacte de Sant Sebastià. El president serà Niceto Alcalà Zamora. Les primeres mesures que es prenen són la convocatòria d’eleccions per a Corts Constituents, amnistia per a presos polítics i accions d’urgència com ara impedir l’expulsió dels pagesos de les terres. Les eleccions són guanyades per una coalició republicana d’esquerres i socialistes. S’elabora una nova constitució que s’aprova a finals de 1931.

La Constitució de 1931

• Hi va haver intensos debats sobre la concessió del vot a les dones. Hi va haver una persona que gairebé es va quedar sola defensant el vot de les dones: Clara Campoamor. Hi havia 3 dones al Congrés dels Diputats: Campoamor, Victoria Kent i Margarita Nelken. En aquest debat, els partits no hi estaven d’acord. L’esquerra deia que les dones no estaven preparades i estaven massa dominades per l'Església. La dreta tampoc volia el vot. Però es va aprovar el sufragi femení el 1931.
• En aquesta constitució hi ha sobirania popular, sufragi universal (masculí i femení), i a més comptava amb una extensa declaració de drets i llibertats, com ara drets civils, entre els quals trobem el dret de divorci, a més de la igualtat per als fills tant dins com fora del matrimoni. Destaca també el dret a l'educació.
• Estableix una república de tipus laic amb els articles 26 i 27: hi ha una separació entre Església i Estat, i les religions són considerades associacions amb unes lleis especials. Desapareix el pressupost per al clergat i se suprimeixen els ordes monàstics amb obediència fora de l’Estat. Es prohibeix que l'Església exerceixi l'ensenyament. Hi ha, doncs, una llibertat de consciència i culte.
• Només hi ha una cambra, la dels diputats (Corts unicamerals). Per tal de revisar que es compleixi la constitució, hi ha el Tribunal de Garanties Constitucionals. Trobem una divisió de poders:
  • Executiu: President de la República i Cap de Govern (President del Consell de Ministres).
  • Legislatiu: Les Corts.
  • Judicial: Tribunals de justícia independents.
• Finalment, es reconeix el dret a establir autonomies regionals.

Bienni Conservador o Negre (Radical–Cedista) (1933-1936)

Hi ha una victòria de la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas) a les eleccions, però governa inicialment el Partit Radical d'Alejandro Lerroux amb el seu suport parlamentari. Aquesta era l’estratègia de la CEDA per accedir al poder i eventualment impulsar un govern més autoritari.

Ens trobem en un període d’inestabilitat social i repressió. Es tiren enrere moltes de les reformes del període anterior:

• Es fa una nova llei conservadora de reforma agrària: s’anul·len les expropiacions sense indemnització, s’augmenten les indemnitzacions previstes i es retalla el pressupost per a assentaments de camperols.
• Es deroga la Llei de Congregacions i s’aprova un pressupost per al clergat.
• S’aprova la llei d’amnistia per als generals sublevats en el cop d'estat de Sanjurjo (1932).