Fases de producció d'un programa audiovisual

Preproducció

Les fases de guió, contractació d'equip tècnic i artístic, creació de grafisme del programa seus crèdits, títols, i gràfics, amb ells es marcarà l'estil del producte. Creació muntatge escènic, s'instal·len els decorats, es munta la il·luminació, el so i els elements etc. Finalment es dissenya un mapa de coordinació on s'indiquen tots els elements que intervenen en la gravació perquè tot l'equip estigui informat.

Producció

És la gravació pròpiament del programa i de tots els processos que fan possible la posada a punt, com ara les comprovacions preliminars dels aparells tècnics o de les cites dels actors o convidats. Tampoc cal oblidar els assajos en què s'estableixen les decisions últimes de realització. Un cop encaixades totes les peces, es fan recollides fins a gravar el programa sencer.

EL GUIÓ

Text escrit que es presenta tot el que conforma una obra audiovisual. A la televisió obliguen a aplicar diferents models de guió: Guió de sèries de ficció, Guió de les notícies, Guió de reportatge, Guió d'entrevistes, Guió d'espectacles i concursos.

Postproducció

Al acabar la gravació, es procedirà a dotar-la de unitat amb les millors preses en edició i en sonorització. Un cop aprovada la versió definitiva, es procedirà a duplicar-tant per a la seva emissió com per a la posterior conservació a l'arxiu.

TRANSICIONS

Per unir diferents plans d'una escena, o per distingir entre una seqüència i una altra, el director recorre a diferents elements de pas, que es coneixen amb el nom de transicions.

• Tall en sec: Canvi instantani, el pas d'un pla a un altre per empalmament directe, sense cap recurs visual intermedi.
• Cutting on motion: Amb l'objectiu que el tall entre els diferents plans sigui el més invisible possible.
• Fosa en negre: La imatge es va dissolent fins que la pantalla arriba al negra total. Indica una pausa llarga, el pas d'un periode llarg de temps.
• Fosa a color: La fosa a color blanc, aquesta pot evocar alliberament, esperança, un nou començament, el despertar
• Obertura de negre: De la pantalla fosca comença a sortir la imatge cada cop més lluminosa, fins a arribar a la normalitat. Indica l'inici d'una narració.
• Encadenament: Una imatge es difumina poc a poc, i una altra va apareixent progressivament. Utilitzat per indicar un pas de temps més rapid.
• Cortineta: La imatge que entra va desplaçant la que surt d'una banda a l'altra de la pantalla. Desplaçada vertical o horitzontal,

Hi ha altres fórmules de puntuació. Per exemple:

El desenfocament: Tancar un pla desenfocant la imatge / La panoràmica: Un moviment en panoràmica indica una transició en l'espai i en el temps / L'escombratge: La camera realitza un desplaçament molt ràpid.

El cinema d’animació

Comparteix amb el cinema d’imatge real molts dels seus elements als enquadraments, la forma de narrar, els tipus de planificació i angulació, els recursos de la composició i del muntatge, els requisits de continuïtat o la majoria d'elements del guió.

Característiques: (Manca la sensació de realitat que caracteritza el cinema d’imatge real i que fa creure a l’espectador que el que veu a succeït / Art que dona lloc a crear imatges fantàstiques, imaginàries, Tècniques d’animació: Podem diferenciar les animacions segons hagin estat realitzades sense càmera, amb càmera o directament amb ordinador)

Animació amb dibuixos

Tècnica més utilitzada pel cinema d’animació al llarg de la seva història. Quan es creen imatges per a l’animació de dibuixos, cal tenir en compte els següents principis, que són vàlids per a altres tècniques:

• Camp d’imatge: El dibuix s’ha de realitzar dins d’una quadre =quadre peli
• Moviment: Un dibuix no s’anima, perquè només es capta una vegada i s’impressiona en un sol fotograma.
• Fons: Si en l’escenari no moviment es dibuixa 1 vegada

Llenguatge cinematogràfic: La composició dels dibuixos es crea seguint les regles i aplicant els recursos del llenguatge cinematogràfic.

Stop motion

Animació d'objectes, ninots, marionetes, figures de plastilina o altres materials així com maquetes de models a escala.

• Filmació: Les imatges es capten una per una.
• Elaboració: Els ninots són més difícils de transformar, per representar el moviment, que els dibuixos. Però els models només es construeixen una vegada, pel que el treball amb ells és menys repetitiu que amb els dibuixos.

Llenguatge cinematogràfic: La composició de les imatges es crea de forma idèntica que al cinema d’imatge real. Això vol dir que la continuïtat, el tipus de pla i angles, la posada en escena.

La televisió

Ha estat fins l'arribada de l'smartphone el mitjà de comunicació més eficaç. La televisió explica històries amb imatges. Les tres finalitats fonamentals són: informar, educar i entretenir. El llenguatge de la televisió: Les sèries o programes de ficció que s’emeten per televisió són obres audiovisuals. La televisió és un mitjà d’expressió semblant al cinema i en altres a la premsa, tot i que també ha creat un llenguatge propi. Aquest llenguatge, compost per imatges, paraules i sons= cinema.

3 àrees més importants en la finalització d'un producte audiovisual:

EDICIÓ: El responsable és l'editor que treballa sota la supervisió del realitzador. (L'ordre de les preses, La seva durada temporal, El ritme)

SONORITZACIÓ: (veus, so ambient, músiques i efectes de so). Durant la gravació en directe, el cap de so, i durant l'edició, l'enginyer de so. En els programes en directe el so és registrat al mateix temps que es realitza la gravació.

EFECTES VISUALS ESPECIALS: És la creació d'il·lusions òptiques per mitjà de la manipulació de les imatges gravades.

VALORS FORMALS

→ Planificació, enquadrament i angulació: Identificar el tipus de pla triat. Comentar l’enquadrament de la imatge (horitzontal, vertical, inclinat). Posició fotògraf, la situació de l’objectiu, etc.

→ Breu descripció objectiva: Escriurem una única frase, el més breu possible, que descrigui allò que es veu a la imatge, sense entrar en detalls.

→ Ordre de lectura i recorreguts visuals: Primer identifiquem el lloc on transcorre l’acció, després el segon pla, i ja finalment la part més desenfocada de la imatge.

→ Composició:

• Tipus de composició: clàssica, simètrica, diagonal, llei dels terços, geomètrica, etc. Tot argumentant les sensacions que provoca.
• Punts: centres d’interès (punts importants), centre geomètric de la imatge, gra fotogràfic...
• Línies: predominants, direcció, èmfasi en la verticalitat o horitzontalitat, etc.

→ Valoració cromàtica: Començarem determinant si és B/N o color. En B/N, caldrà esmentar l’escala de grisos i els blancs.

EINES I PROCEDIMENTS EMPRATS

1. Tipus de càmera: digital o analògica (ver data)

2. Velocitat d’obturació: alta= imatge quieta

3. Profunditat de camp: (observem si hi ha molts o pocs elements nítids a la imatge).

4. Ús del flaix

5. Tipus d’objectiu: (normal, ull de peix(pano), macro(zoom), teleobje (ampliar)

6. Escenari: Interior, escenografia

7. Acció: Espontània o planificada.

8. Modificacions de l’autor: Tant abans com després de realitzar la imatge.

9. Gènere: Humanista, Documentalista, etc.