Fases en el procés de malaltia

Fases en el procés de malaltia

1. Aparició dels símptomes

2. Definició de la malaltia

3. Contacte amb l’assistència sanitària

4. Reconeixement de l’estat de malaltia

5. Convalescència i/o rehabilitació

5*. Convivència

6. Recuperació o curació amb la malaltia

BIOMÈDIC: centrat en la malaltia aspectes físics i fisiològics

• Patologista: causa orgànica, diagnòstic biològic, proves objectives, signes clínics.
• Curatiu
• Dualista: separa ment/cos
• Reduccionista o monodimensional: segmentació del pacient/passiu
• Tractament farmacològic
• Grans avenços: metodològic, tecnològic, científic...
• Millorable

BIOPSICOSOCIAL: centrat en la salut del pacient inclou aspectes psicològics i socials (culturals, familiars, ambientals...)

• Conductes i condicions milloren salut
• Perspectiva multidisciplinària
• Àrea psicosocial
• Enfoc integral
• Centrat en la salut: promoció i prevenció
• Relació terapèutica i habilitats comunicatives
• Pacient ≈ actiu

EL DOL

Procés normal i dinàmic associat a una pèrdua significativa. Mobilitza emocions: cal experimentar dolor, patiment, tristesa... Inici, durada, intensitat: aspectes psicosocials. Canvis en diversos àmbits de la vida. Durada entre 1 i 2 anys amb daltabaixos. Es solen descriure etapes, no universals... Objectiu: elaborar i ressituar la pèrdua en un temps raonable.

ÈTICA: Estudi dels actes que les persones realitzen conscientment i lliure. Emet un judici sobre aquests actes ("èticament" bo o dolent).

MORAL: Conjunt de característiques, creences, costums, valors i normes que defineixen un ésser humà com a "bona persona", segons les regles que una societat estableix pels seus membres a través dels costums. Pluralisme cultural. La moral s’adapta als temps i canvia.

BIOÈTICA: Branca de l’ètica que promou els principis per la conducta correcta de l’ésser humà respecte la vida (humana, animal o vegetal).

DEONTOLOGIA: Tractat dels deures i normes ètiques lligades a l’exercici d’una professió. Codi deontològic: obligat compliment.

Declaració d’Hèlsinki (1964, darrera revisió, Seül 2008): Cos de principis ètics que han de guiar la comunitat mèdica i les persones que es dediquen a l’experimentació amb éssers humans. No és vinculant legalment.

Pre-operacional: Comença l’edat del PER QUÈ? -Immersió en el món dels signes -asques d’ordenació i classificació simples: progrés en la construcció de la noció de número. Operacional: Raonament lògic i capacitat atenció mental: operacions matemàtiques, noció de guany, ordenació, classificació, conservació.. -Millora de les habilitats de MCT i MLLT: repetició, organització, elaboració Dependència de l’experiència directa: sense capacitat d’abstracció

Dimensió sincrònica: Canvis que ocorren en un moment concret o en una etapa acotada. Dimensió diacrònica: Canvis que ocorren ordenadament en el temps.

CARACTERÍSTIQUES PIAGET:

• Ordre i direccionalitat: Succesió ordenada de fases en una direcció definida. S’admeten variacions individuals (degut a l'ambient, experiència, intel·ligència, etc).
• Universalitat i globalitat: Canvis afecten a tots i en les diverses àrees. Questionat actualment.
• Canvi qualitatiu: Com a unitat bàsica i estructura com a organització superior.
• Estabilitat: Les adquisicions logrades en cada estadi perduren i s'integren en els estadis posteriors. Els estadis no són tancats i independents un dels altres, sinó que existeix una fase de preparació i una de finalització, que actua com a nexe d'unió.

COMUNICACIÓ NO VERBAL:

a) És la més important des del punt de vista comunicatiu.

b) És afectiva.

c) És inconscient: és difícilment controlable.

d) Pot ser equívoca.

Dimensions:

a) KINÈSICA: La dimensió kinèsica es basa en l'estudi del moviment corporal.

b) TACTÈSICA: La dimensió tactèsica fa referència al contacte corporal.

c) PROXÈMICA: Aquesta dimensió estudia les característiques espacials de la interacció social. Un exemple són les distàncies socials en diferents entorns. La distància interpersonal es divideix en diferents zones (íntima, personal, social, pública).

PARALINGÜÍSTICA: La paralingüística estudia la manera en què les paraules són pronunciades.

TEORIA INGENUA DE HEIDER: Segons ella, les persones utilitzen el sentit comú per explicar conductes, valorant dos aspectes: característiques personals i característiques ambientals. Segons el que tingui més pes, les persones realitzen una atribució situacional o una atribució personal.